dimecres, 27 de juliol de 2016

EL CAMP NOU DE DUES GRADERIES (1957-1981)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA i RAMON VILALTA

*1957.- Una vista aèria del Camp Nou poc després de la seva inauguració envoltat encara de molts descampats amb el cementiri de Les Corts darrera.

El Camp Nou que es va inaugurar el dia de la Mercè de 1957 era molt més petit que el que vam conèixer després a partir del Mundial de Futbol de 1982.
Tot i que el projecte inicial dels arquitectes Francesc Mitjans (1909-2006) i Josep Soteras (1907-1989) ja preveia un estadi amb una capacitat per a 120.000 espectadors (asseguts i dempeus) distribuits en tres graderies, les estretors econòmiques que patia el club a mitjans dels anys 1950's varen obligar a deixar pendent el tercer amfiteatre, que només es va construir a la part de la tribuna coberta sota la visera on es van condicionar els espais reservats a la premsa.
Aquell Camp Nou havia viscut la cerimonia solemne de col·locació de la primera pedra un  28 de març de 1954 amb presència del president Miró-Sans, que fou en realitat l'ànima i el promotor d'aquell trasllat des del vell Camp de Les Corts fins a un estadi modern i funcional que es va aixecar entre la Maternitat i la Riera Blanca, gairebé al límit amb el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat.

*1956.- La visera de tribuna en construcció (Foto: Arxiu FCB)


*1960.- El Camp Nou i el seu entorn amb el barri de Les Corts al fons. (Foto: Autor desconegut)

El partir inaugural va enfrontar una selecció de Varsòvia amb el Barça i el jugador paraguaià Eulogio Martínez va ser qui va tenir l'honor de marcar el primer gol al nou estadi.
Tenia aquell primer Camp Nou un seguit de caracteristiques que el feien singular a la seva època i que amb el pas del temps es varen anar perdent. Una d'elles era el marcador original, situat a ras de gespa sobre els dos laterals del camp. Era similar a una tanca publicitària allargada i lleugerament inclinada cap a la graderia per facilitar-ne la perfecta visibilitat dels espectadors. Els noms dels dos equips i els números que indicaven els gols apareixien escrits en panells rectangulars i quadrats respectivament i eren canviats a corre-cuita quan es produia algun gol.
Aquest marcador va ser substituït, ja entrats els anys 1970's, per un altre d'electrònic allargat, format per petites bombetes que formaven les lletres. S'estenia sobre les baranes de la part inferior de la segona graderia també als dos laterals del camp. A banda del resultat, hi apareixien també les alineacions, els noms dels golejadors i les substitucions que es produien al llarg del matx. Els diferents trams d'aquest marcador de bombetes eren envoltats de reclams publicitaris.
Un altre element característic d'aquell Camp Nou era l'entorn de grava que envoltava la gespa del terreny de joc. Aleshores la distància entre les línies de banda i de fons que delimitaven l'espai de joc i el públic era molt més gran que actualment.

 
*1972.- La situació de les banquetes amb prou feines permetia la visió del joc. Per això alguns entrenadors com Rinus Michels (a la foto) s'asseien una mica més amunt (Fotos: Soriano Martín)

*1960's.- Vista de les localitats de tribuna amb cadires de fusta i el petit tram de tercera graderia sota la visera amb les cabines que allotjaven les retransmissions radiofòniques i els periodistes


*1970's.- Vista del fossat i les noves banquetes amb l'entorn recobert de gres ceràmic.

En aquestes graderies hi havia diverses zones de localitats dempeus. Unes eren situades a la part més baixa rera mateix de les porteries. Van ser les últimes localitats dempeus a desaparèixer. L'altra zona per seguir el partit dret era la de general situada a la part superior de la segona graderia en els dos extrems del camp, mentre que a la part més centrada de la lateral s'hi encabia la zona anomenada preferent de peu que era numerada.. L'any 1981 es va començar la substitució de les localitats de peu per seients fins que després de l'ampliacio del 1982 va acabar d'ocupant tot l'aforament amb seients.
L'any 1974 es va obligar a posar tanques als estadis per evitar les invasions del terreny de joc, mesura que als camps dels paisos europeus ja feia anys que estava en vigor. Al Camp Nou es va optar però, per una altra sol·lució ben diferent que va ser construir un fossat que envoltava tot el terreny de joc i que era protegit per unes baranes de ferro. Tot el voltant del fossat va ser recobert de plaques de ceràmica de l'empresa Gres Català d'un color marronós.

*1981.- Vista de la zona de localitats de peu del gol sud, mentre ja s'executaven les obres d'ampliació amb la construcció de la tercera graderia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada