dimarts, 20 de setembre de 2016

OBRADOR ESTEVE RIERA. Pastisseria i confiteria. Mallorca 307-309 (1923-1960)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA
 
*1920's.- L'obrador Esteve Riera al carrer Mallorca. (Font: Fons Foto Ferran /ANC)
 
Esteve Riera i Gual, un jove natural de Sant Antoni de Vilamajor, va arribar a Barcelona el 1887 i va comprar una fleca al carrer Tallers, tocant a la Rambla, on va començar el seu negoci de flequer i pastisser. Aviat va aconseguir traslladar-se a un local més gran de la Rambla de Canaletes, que al cap d'uns anys ampliaria i esdevindria l'acreditada confiteria Esteve Riera.
Va ser al 1923 quan, atesa la bona marxa del negoci, l'Esteve Riera va adquirir un terreny al carrer Mallorca entre Girona i Bruc amb l'objectiu d'instal·lar-hi l'obrador per fer el pa i les altres especialitats de bolleria. Els seus fills Josep, Albert i Artur havien viatjat per Europa per conèixer els secrets de la fabricació dels panets, pastes, pastissos i confiteria i van arribar a la conclusió que era indispensable per a la bona marxa del negoci, mecanitzar-ne la producció. Així doncs es van espavilar a adquirir una màquina Krupp i altres estris de fabricació austríaca amb l'objectiu de diposar de la millor maquinària de la ciutat dedicada a la pastisseria. Inicialment van ser exhibides als pavellons de l'Exposició Universal de 1929 i en acabat varen passar a l'obrador del carrer Mallorca.
 

 
El nou local era només de planta baixa i va ser projectat per l'arquitecte Josep Goday. La part del darrera acollia la moderna maquinària per a la fabricació dels panets i al davant hi havia l'obrador per fer dolços i bombons, així com les dependències administratives i de comptabilitat de l'empresa. Jaume Llongueras es va ocupar de la decoració interior del local i va encarregar a Xavier Nogués i a la seva dona Teresa Lostau el plafó ceràmic que presidia l'establiment.
El desenllaç de la crua Guerra Civil no va ser obstacle perque l'obrador continués la seva trajectòria durant el franquisme. En aquest establiment es varen fabricar els primers productes dietètics de tot l'estat.
La vida de l'obrador Esteve Riera del carrer Mallorca va durar fins que al 1960 els seus propietaris van decidir tancar-lo. Dos anys abans també s'havia clausurat la botiga de Canaletes.  
L'edifici va ser després convertit en pàrquing (gratuït per als clients de la veïna marisqueria El Pescador), fins que a finals dels anys 1970's va caure inexorablement sota les urpes especuladores de l'inefable Núñez i Navarro, que hi va aixecar un dels seus edificis repetits de grans baranes i balcons. Un desastre en un barri com la Dreta de l'Eixample tan ple de construccions noucentistes. 

2 comentaris:

  1. Como niño y adolescente estaba fuera de mi radio de acción. Una pena, sin duda.

    ResponElimina