dimecres, 26 d’octubre de 2016

CRISTALLERIES PLANELL. Anglesola 1-3. Les Corts (1913-1957)



Leopold Planell i Porqueras (1885-1953) va fundar l'any 1913 una fàbrica de cristall al bell mig del barri de Les Corts, molt aprop de la plaça de la Concòrdia. Era situada just on arrenca el carrer d'Anglesola, una via que enllaçava el barri amb la carretera de Barcelona a Sarrià. De Cristalleries Planell en sortiria una gran producció de vasos, copes, gerros, plats i tota mena d'objectes de vidre, en especial làmpades artístiques que s'exportaven especialment a Amèrica.
La fàbrica va ser construida el 1913 seguint un projecte de l'arquitecte Josep Graner i Prat (1844-1930). La història de l'empresa és curulla d'episodis vinculats amb les reivindicacions laborals dels seus treballadors. Fins al 1919 eren habituals les jornades de 11 hores durant els set dies de la setmana. Un primer incident remarcable  fou l'atemptat fallit contra els propietaris esdevingut el 22 d'agost de 1923. Aquell dia el matrimoni Planell es trobava dins el seu cotxe estacionat al carrer Riego, prop de la plaça d'Osca del barri d'Hostrafranchs, on tenien el seu domicili els Planell. De sobte es va sentir una forta detonació i la senyora Planell va ser ferida de bala al braç.
En els seus primers temps, l'empresa contractava nens molts joves a partir dels 9 anys i els obligava a treballar uns temps extres sense ser retribuïts, la qual cosa va acabaria generant una forta protesta. Durant la dictadura del general Primo de Rivera els incidents es van anar succeïnt. Un dels principals instigadors de la revolta va ser el nen d'onze anys Francesc Pedra, que després esdevindria un destacat membre de la CNT. Tot va acabar amb una vaga dels aprenents popularment coneguda com a vaga de nens declarada a l'any 1925, que va sacsejar el negoci dels Planell i va generar un ressó que s'estengué a altres fàbriques del ram de Barcelona i Catalunya. 
Durant l'etapa republicana la conflictivitat laboral no va minvar fins que a la Guerra Civil l'empresa fou col·lectivitzada i arrabassada als seus propietaris
Acabat el conflicte bèlic, la fàbrica va tornar als seus propietaris. Leopold Planell va ser nomenat cap del Sindicat Provincial del Vidre i l'empresa seria guardonada amb el títol d'empresa exemplar a l'any 1942.

*1942.- Un cartell a la façana de la fàbrica anuncia el guardó obtingut com a empresa ejemplar. (Foto: J. Tapiola. / Arxiu Municipal del Districte de Les Corts)

El 1957, quatre anys després de la mort del fundador, la fàbrica va tancar i la progressiva urbanització de l'entorn va provocar la desaparició de gran part de les seves dependències. Unicament va quedar dempeus i en estat ruinós. la part de la cantonada del carrer Anglesola amb el carrer del Doctor Ibáñez on es poden veure les finestres arrodonides i un trencadís d'inspiració modernista amb el nom de l'empresa, elements que es van anar deteriorant a l'espera de ser restaurades per construir-hi un centre cívic pel barri.

Resultat d'imatges de cristalleries planell



3 comentaris:

  1. Tenia molt mala fama aquesta empresa, jo vaig anar a treballar a Les Corts l'any 1959 i encara es parlava del forn del vidre com anar a treballar al infern.

    ResponElimina
  2. Aún quedan las letras de la entrada.
    Salut

    ResponElimina
  3. Finalment no s'ha fet el centre cívic. S'hi està fent un viver d'empreses i serveis al barri que ja està quasi bé acabat, i s'està restaurant la façana que va quedar al carrer d'Anglesola.

    ResponElimina