Agraïments a JAUME MAS, ALFRED PUIG i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ
*1920's.- La Musculera a la pujada cap a Miramar, una de les cases de menjars més econòmiques i populars de l'època (Foto: Josep Brangulí / ANC)
Cap a finals del segle XIX la muntanya de Montjuïc per la banda de mar arribava fins a les aigües properes al port i des de la costa de Sant Bertran es podia pujar cap a Miramar per camins i dreceres força costerudes. En aquell indret es van anar bastint de forma absolutament anárquica, salvant desnivells i pendents pronunciades, construccions modestes que es van habilitar com a cases de menjars. D'aquesta forma, els barcelonins que decidien pujar a la muntanya tenien l'oportunitat d'aturar-se a menjar sovint acompanyats de militars, pescadors i carboners que trajinaven materials vora mar. D'aquestes cases de menjars o berenadors l'anomenada La Musculera era possiblement la més popular d'entre les modestes. El nom de l'establiment venia de la platja que hi havia hagut davant i de les estructures que suraven sobre les aigües de l'avantport acumulant els gasteròpodes de closca negra que després eren cuinats als berenadors constituïnt un dels plats típics per excel·lència de l'indret. Casa Juan n'era un altre dels que, amb les lletres pintades a mà sobre la paret, oferia plats de cuina marinera a bon preu.
*1920's.- Casa Juan, una altra de les cases de menjars que hi havien sota el penya-segat de Miramar. (Foto: Josep Brangulí / ANC)
*1920's.- Casa Juan, una altra de les cases de menjars que hi havien sota el penya-segat de Miramar. (Foto: Josep Brangulí / ANC)
Més amunt el restaurant Miramar, amb la seva terrassa orientada a clients més benestants i mancada d'aquell regust rústic i popular, ja era una altra cosa.
La construcció de les escales de Forestier, l'Exposició del 29 i la progressiva ampliació del port varen escombrar aquest paisatge que avui ens sembla impossible.
*1920's.- Una altra imatge del berenador de La Musculera. En primer terme la carretera del Morrot que vorejava el mar camí de Can Tunis amb la via del tramvia elèctric que enllaçava les Drassanes amb el Cementiri del Sudoest. (Foto: Josep Brangulí / ANC)
*1920.- El camí de pujada cap a les modestes cases de menjars partia de la carretera de del Morrot (a la dreta de la imatge) i s'estenia per sota de Miramar (al fons envoltat de palmeres). La primera d'aquestes cases era La Musculera. (Foto: Josep Brangulí / ANC))
*1920.- Un grup de militars passeja per la zona on estaven establertes les cases de menjar al peu de Miramar. Al fons Casa Juan. (Foto: Josep Brangulí / ANC))
*1920.- El camí de pujada cap a les modestes cases de menjars partia de la carretera de del Morrot (a la dreta de la imatge) i s'estenia per sota de Miramar (al fons envoltat de palmeres). La primera d'aquestes cases era La Musculera. (Foto: Josep Brangulí / ANC))
*1920.- Un grup de militars passeja per la zona on estaven establertes les cases de menjar al peu de Miramar. Al fons Casa Juan. (Foto: Josep Brangulí / ANC))
*1900's.- A dalt: Vista de la costa de Sant Bertran, sota Miramar, amb el petit embarcador on hi reposaven les muscleres i el pont que permetia el pas del ferrocarril cap al Morrot. / Abaix: Ampliació de la mateixa imatge on hi havia la casa de menjars La Musculera. (Foto. Postal de Hauser y Menet)
*1900's.- Una altra imatge de Miramar amb indicació dels emplaçaments de La Musculera (requadre groc) i Casa Juan (requadre blau). Entre les dues s'estenien altres cases de menjars més petites i modestes. (Foto: Ángel Toldrà Viazo)
Ostras, es que cuando he visto la foto y el lugar iba a decir que desconocía esa casa. pero al ver la fecha de datación es evidente que no la conociera.
ResponEliminaRecuerdo muchos de los lugares de la falda de Montjuïc, Can Valero Gran, Petit, Tres Bandras, Bajo Piscina, Tres Pins, Miramar...Y aquello no me sonaba.
Un abrazo
Magníficas fotos.
Buena entrada.
Salut