L'enginyer Manuel Henrich i Girona (1852-1925) era nebot del banquer Manuel Girona i va fer carrera com a polític i empresari. En la seva trajectòria política va ser diputat a Corts pel districte gironí de Figueres entre 1881 i 1884 i posteriorment alcalde de Barcelona durant un breu període comprès entre 1893 i 1894.
Format a Madrid i a l'estranger, de tornada a Barcelona va treballar primer com a impressor a Ramírez y Cía. Al 1880 va morir Narcís Ramírez i tot seguit Henrich es va fer càrrec del negoci, va adquirir La Crónica de Cataluña i finalment va crear la seva pròpia empresa d'arts gràfiques amb una primera seu al carrer dels Escudellers, esdevenint un dels homes forts de l'empresariat de la ciutat a finals del segle XIX.
El 1886 Henrich va construir un gran edifici per als seus tallers d'art gràfiques a la illa delimitada pels carrers Pau Claris, Còrsega, Roger de Llúria i la Diagonal. La fàbrica, projectada per Domènec Balet i Nadal, disposava de baixos, soterranis i tres alçades i ocupava una superfície de 6.000 metres quadrats. Henrich y Cia. Sociedad en Comandita, nom amb que va registrar l'empresa a l'any 1889, va ser durant anys la més important i activa de l'Estat Espanyol en el ram de les arts gràfiques. Donava feina a prop de 800 operaris amb 200 màquines mogudes per motors de vapor. La xemeneia era visible des de la Diagonal al costat de l'església dels Carmelites. El 1889 s'encarregà de la impressió de La Publicidad, a la que hi va incorporar el fotogravat i l'heliografia. Cap al 1910 l'edifici va ser objecte de reforma i ampliació a càrrec de l'arquitecte Joan Baptista Feu i Puig (1853-1914)
*1910's.- La xemeneia de la fàbrica Henrich (a l'esquerra de la imatge) era visible des de la Diagonal al costat de l'església dels Carmelites.
*1893.- Caricatura publicada a L'Esquella de la Torratxa quan Henrich va accedir a l'alcaldia de Barcelona.
*1900.- Una altra imatge de la fàbrica d'arts gràfiques de Manuel Henrich (Foto: Autor desconegut).
Una fitxa del Kursaal de Donostia-Sant Sebastià impresa als tallers d'Henrich. (Font: Daniel Torres Micó).
Henrich va anar deixant la direcció del negoci progressivament fins que el traspassà a un grup d'empleats de confiança i s'establí a Caldes de Montbui on va morir al 1925, després d'haver creat una altra empresa amb el nom d'Artes Gráficas S.A. El 1931 Henrich y Cia. Sociedad en Comandita va entrar en fase de liquidació.
*1931.- Anunci publicat a La Vanguardia relatiu a la liquidació de l'empresa.
*1933.- L'antic complex Henrich ja figurava amb el nom d'Artes Gráficas S.A. en aquest plànol de 1933. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
L'edifici i el complex del carrer Còrsega van continuar com Artes Gráficas S.A. i van anar reduint-se progressivament. Durant la Guerra Civil la CNT hi va instal·lar el seu economat de sastreria.
*1937.- Anunci de la CNT oferint al públic peces de vestir i roba militar durant la Guerra Civil a l'antic edifici de Henrich del carrer Còrsega. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
Posteriorment durant el franquisme l'edifici va ser ocupat per l'empresa de colorants i productes químics Unicolor S.A, que a començaments dels anys 1960's va construir un modern edifici d'oficines a la cantonada amb Pau Claris. Als anys 1970 va passar a mans de Bayer que a l'any 2002 va procedir a remodelar-ne la façana.
El que quedava de l'antiga fàbrica Henrich amb façana al carrer Còrsega va acabar en mans de l'inefable Núñez i Navarro, que va remodelar en profunditat l'edifici per encabir-hi oficines i va reformar així mateix l'edifici d'oficines de la cantonada amb Pau Claris. El 2016 va enderrocar les restes de l'antic edifici reformat i va construir-hi obra nova.
*2010's.- Vestigis del que fou l'antiga fàbrica Henrich transformats en oficines per Núñez i Navarro i avui ja enderrocats.
Gracias por dedicarle un artículo. La lámina de "Barcelona Moderna" dice el arquitecto; Domingo Balet y Nadal.
ResponEliminaEfectivament el projecte inicial del 1886 és de Balet y Nadal i l'ampliació del 1910 de J.B. Feu i Puig.
EliminaAgradezco al autor los datos que proporciona, pero le debo comentar que Manuel Henrich no era impresor, fue socio colectivo e inversor en la larga trayectoria de Narciso Ramírez y Compañía y las sucesivos cambios de razón social que tuvieron lugar.
ResponEliminaHenrich y Compañía procedía de la antigua Imprenta Ramírez, que se constituyó en 1865 como la razón social Narciso Ramírez y Compañía. Después de sucesivas prórrogas y cambios de socios duró hasta 1878 en que Ramírez se retiró constituyéndose entonces en la sociedad Sucesores de Narciso Ramírez y Compañía, quedándose Ramírez como socio comanditario y alquilando el taller y vivienda del Pasaje Escudillers,4 a la sociedad. Después de sucesivas prórrogas y cambio de socios y gerencia, quedó Manuel Henrich como único gerente hasta que se constituyó en 1895 la Sociedad de Henrich y Compañía. Toda la historia está muy bien documentada en los protocolos notariales de Luis Gonzága Soler y Plá, así como con su padre el también notario Magín Soler y Gelada.Se puede seguir muy bien toda la historia de esta Compañía, para quién le pueda interesar profundizar en la historia.
Mancaria aclarir la venda de l'antiga imprenta a la Foneria Bauer el 1885, que va constituir la seva Foneria J. Neufville.
ResponElimina