dilluns, 24 de juny de 2019

BAR TEXAS. Carrer Heures 8. Bar de cambreres (1962-1979). Local de música punk (1980-1982)


*1960's.- Marins nordamericans al bar Texas (Foto: Autor desconegut)

L'edifici del carrer de les Heures numero 8 tocant a la Plaça Reial va acollir a finals del segle XIX la primera redacció i tallers del diari La Vanguardia, després que els germans Godó lloguessin els baixos al seu propietari Joan Santpere i Tomàs.
En aquell mateix lloc, els orígens del bar Texas cal situar-los a l’any 1962, quan les nits de l’entorn de la plaça Reial eren territori dels marins de la Sisena Flota nordamericana que des de 1951 fondejaven les seves naus de guerra al port de Barcelona amb una recurrent habitualitat.
El Texas es va inaugurar amb un concert de jazz a càrrec de Josep Farreres i en aquells primers anys ja programava algunes sessions de música al soterrani per als marins fins al punt que va arribar a tenir dues barres separades, una pels oficials i una altra pels mariners. La Marina nordamericana tancava sovint el local per organitzar-hi festes privades. La senyora Nati que va viure al mateix carrer de les Heures (aleshores Euras), just davant del local, era l'encarregada del bar que amb el temps va esdevenir un més dels molts bar d'alterne de la zona com a lloc de trobada dels marins amb noies que hi exercien la prostitució. Al pis superior hi havien sis habitacions i a la barra uns calaixos amb les claus i el nom de les noies. 
El final de la dictadura i l’esclat de les ànsies de llibertat que va presidir la transició en els seus primers anys, varen canviar la imatge de la marina americana i la política exterior dels Estats Units, una imatge molt erosionada a partir de la intervenció a Vietnam i a d’altres països del context internacional. Això provocà que els bars de cambreres del sector Escudellers-Plaça Reial deixessin de tenir la concurrència de les dècades anteriors. aquest procés acabaria uns anys més tard eliminant el port de Barcelona de la llista d'escales de la marina nordamericana. En el cas de Texas cap a finals dels anys 1970's, la davallada de la clientela ianqui uniformada era força notòria i els propietaris van optar per donar un altre caire al local [1] i buscar noves fórmules per atraure clients.
Paral·lelament,  amb l’entrada de la dècada dels 1980’s la cultura punk arriba a Barcelona. A la seva estètica radical i extremadament transgressora de xupes i xapes, cuir negre, pírcings a tot el cos i crestes acolorides al cap, s'hi acompanya una actitud vital violenta, on el vòmit, l’escopinada i l’insult gratuït i desfermat són sempre a l’ordre del dia.
Al nou moviment no li resulta facil establir llocs de trobada i esbarjo, tenint en compte que el concerts i festes punk degeneren sovint en autèntiques batalles campals. Els punks s’empenten compulsivament mentre ballen, de l’empenta es passa després al mastegot i ja la tenim liada. És habitual vomitar al terra sense miraments i trencar les ampolles de cervesa un cop han quedat buides. Tot plegat deixava uns escenaris plens de porqueria i de fortor, que a ells els resultàven atractius i excitants. El Bar Texas acaba esdevenint un d'aquests locals amb un concert inaugural del grup Último Resorte amb la seva líder Silvia Escario al front [2].

 
 
*1980.- Cartell i actuació del grup punk Ultimo Resorte al soterrani del Texas
 
*1980.- Cartell de l'actuació del grup Clinic Humanoyds

La reconversió del Texas en local punk amb concerts continuats als seus baixos va comportar un canvi substancial en l’entorn. El petit carrer de les Heures va passar a esdevenir un centre de concentració dels adeptes aquest nou fenòmen nascut a les illes britàniques. El període però, serà curt, amb prou feines durarà dos anys, tot i que passarà inevitablement a la història efímera del fenòmen punk a Barcelona,
El Texas morirà a finals de 1982 per donar pas al Sidecar, un altre local de música en viu, que va ser promogut per Roberto Tierz i un grapat de socis amb propostes molts més variades i contingudes que a l’etapa anterior.
 
[1].-  Xavi Cot a La web sense nom
[2].-  Silvia Escario a BCblog. Harto de todo

1 comentari:

  1. Lo pisé antes de que fuera punk. Recuerdo los marines, por allí y por Escudillers ¡¡
    salut

    ResponElimina