dilluns, 22 de juny de 2020

CASA ARPÍ: Fotografia. Rambla 38-40. (1944-2015)



Corria l'any 1944 quan Salvador Serra va obrir a la part baixa de la Rambla la botiga fotogràfica Casa Arpí, un establiment singular, que amb el pas del temps esdevindria un referent de visita obligada de tots els bons aficionats a la fotografia. Era al costat del passatge Bacardí, un dels accessos a la Plaça Real des de la Rambla.
Segons comenta Xavier Theros [1], els propietaris de Casa Arpí van fer bons negocis amb els marins ianquis de la Sisena Flota quan van començar a freqüentar la ciutat, el material sovint arribava a la botiga indirectament a través de les prostitutes a les que els hi havien regalat i que després les venien a l'Arpí. El negoci va anar creixent i es va ampliar amb noves dependències a l'edifici del costat. Destacava la planta dedicada exclusivament a articles de segona mà. En els seus últims anys de funcionament van arribar a obrir un petit museu d'antics aparells fotogràfics en un dels altells de l'establiment
El boom de la fotografia digital va representar una ferida mortal per l'Arpí que, malgrat intentar aguantar el negoci, va acabar cedint als imperatius empresarials dels nous temps i va tancar portes d'últim dia de l'any 2015.

*2000's.- La botiga d'Arpí a la Rambla

El logotip d'Arpí en els seus últims anys.

[1].- Theros, Xavier.- Vida i miracles de la Plaça Reial. Albertí Edicions. Barcelona 2019

3 comentaris:

  1. Allà comprava jo les bobines de pel·lícula verge "Agfapan 100 Professional" per muntar els meus rodets en pas universal.

    ResponElimina
  2. Vaig estar per primera vegada a casa Arpi acompanyant al meu pare, Joan Poch cap als anys 50 quan encara portava pantalons curts. Molt bons records d'aquesta gran família que va ser Arpí i tots els seus empleats.

    ResponElimina
  3. Jo en canvi, vaig treballar a Salvador Serra com a tècnic de so a l'estudi de doblatge que tenien a Oasseig de Gracia. En Salvador gestionava Salvador Serra mentre en Xavier feia el mateix a Arpí. No sóc un vellet, però ho recordo tot tant lluny...

    ResponElimina