dissabte, 20 de juny de 2020

INSTITUT MENTAL DE LA SANTA CREU (1889-1987)



Aquesta instal·lació per a malalts mentals, coneguda popularment com el manicomi, s'estenia sobre una superfície d'unes 50 hectàrees en un espai situat entre Horta i Sant Andreu de Palomar, que pertanyia a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina. Ocupava terrenys de les masies de Ca n’Amell Gran i Ca n'Ensenya a l'actual barri de la Guineueta i va ser construït entre 1885 i 1915.
Era un edifici de grans dimensions que havia estat projectat per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir d'un idea del doctor Pi i Molist, que va considerar que aquell indret era el més idoni, ateses les seves característiques de ventilació, aigua i llunyania del nucli urbà.
A partir d'un mòdul central, estructuralment estava organitzat en dues ales, una per a cada sexe, que integraven sis pavellons aïllats cadascú i arrenglerats amb dues crugies paral·leles i uns hemicicles als extrems per l'atenció i tractament dels malalts més severs. Tot plegat podia acollir una població de prop de 800 malalts.
Altrament disposava de tot un seguit de serveis complementaris que incloïen menjadors, biblioteca, sales de treball, banys, infermeria, així com sales de billar, teatre i sala d'actes, tot envoltat d'amplis jardins i patis
El doctor Emili Pi i Molist va ser el primer director i dinamitzador del centre. La inauguració oficial tingué lloc el 19 de desembre de 1889.

Emili Pi i Molist (1824-1892)

*1889.- La Vanguardia, en la seva edició del 20 de desembre, publicava aquesta crònica del dia de la inauguració d'aquest gran centre per a malalts mentals. Com es pot apreciar algunes expressions emprades sobre els interns no serien avui políticament correcte. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1960's.- Vista a vol d'ocell del complex des d'una de les ales. (Foto: Fons TAF / Arxiu Nacional de Catalunya)

Cap als inicis dels anys 1970's, l'hospital de la Santa Creu es va vendre el patrimoni rústic que envoltava el recinte i una ala sencera de l'edifici principal. Ja aleshores hi va haver intents d'enderrocar-lo, però finalment es va arribar a un acord i va continuar dempeus. El tancament definitiu de l'Institut Mental es va produir el 30 de setembre de 1987 i no va estar exempt de drames personals. Els interns greus que havien viscut allà pràcticament tota la seva vida i no coneixien altre entorn que les dependències d'aquella institució, van ser traslladats a d'altres centres per a malats mentals, bàsicament al Frenopàtic de Les Corts i a Sant Boi de Llobregat. Molts d'ells però, no van sobreviure al canvi. 
D'aquell gran complex només en resten avui l'església i tres pavellons que ocupen la seu municipal del Districte de Nou Barris i la seva biblioteca.

Cap comentari:

Publica un comentari