MIQUEL BARCELONAUTA
Sala de cinema construïda a la plaça de Catalunya, als baixos de la Casa Teodor Bosch, entre l'inici de la Rambla de Canaletes i el carrer de Bergara. Va ser inaugurada el dissabte 22 de juny de 1912, d'acord amb un projecte de l'arquitecte Claudi Durán i Ventosa (1864-1925) [1]. Amb un aforament de 1.112 espectadors, el Salón Cataluña va cobrir la seva primera etapa projectant pel·lícules de cinema mut fins al 1930 després de posar-se en servei amb la presentació dels films Un héroe, Mirka la gitana, El santo rosario, Ciudado de la tisis i el noticiari d'Actualitats Gaumont.
*1912.- Retall de La Vanguardia amb l'anunci del primer programa projectat al Salón Cataluña i apunt publicat a El Diluvio sobre aquella jornada inaugural (Font: ARCA)
*1928.- L'entrada al Salón Cataluña en els seus temps de cinema mut, quan s'hi projectava, entre d'altres la comedia Muy confidencial (Very confidential) amb l'actriu Madge Bellamy i el film de George O'Brien Tenorios del mar (Sharp Shooters), els cartells de les quals veiem a la imatge inferior
L'any 1930 el Salón Cataluña va tancar la seva etapa de cinema mut per convertir-se en una da les primeres sales de la ciutat en projectar cinema sonor. El canvi va requerir tancar la sala durant uns mesos, així com l'adquisició d'un nou equip de projecció de la Western Electric. El film escollit per encetar la nova etapa fou la producció de la Fox amb actors de parla espanyola [2] Del mismo barro, que s'hi estrenà el dia 10 d'octubre.
*1930.- La notícia del primer programa de cinema sonor al Salón Cataluña a les pàgines del diari El Diluvio del divendres 10 d'octubre d'aquell any. (Font: ARCA)
Mona Harris i Juan Torena protagonistes del film
Del mismo barro i un cartell del film
*1930's.- Interior del Salón Cataluña durant la Segona República.
Des de la irrupció del cinema sonor la sala combinava indistintament les denominacions de Cine Cataluña i Salón Cataluña. Durant el periode republicà va adquirir més protagonisme i seguia essent considerada com aristocràtica i de màxim confort.
El 4 de maig de 1933 s'hi va inaugurar la setmana del cinema català, que va organitzar Seleccions Muria i era patrocinada pel comitè pro catalanització del cinema. S'hi va estrenar Gloria, amb subtitols en català i la pel·lícula catalana Draps i Ferro Vell.
*1933.- El film Gloria. amb l'actriu alemanya Brigitte Helm, famosa pel seu paper a Metropolis, va ser projectada amb subtítols en català.
*1939.- A finals d'aquell any s'estrenava l'adaptació cinematogràfica de l'obra La tonta del bote (Font: Destino / ARCA)
Un altre film que va quedar per sempre lligat a la història d'aquest cinema és Morena Clara (1936) de Florián Rey amb Miguel Ligero i Imperio Argentina. Havia estat estrenada poques setmanes abans de l'esclat de la guerra civil al juliol de 1936, però l'evolució del conflicte bel·lic i el clima de tensió creixent que es vivia al carrer, va obligar a suspendre les projeccions i tancar la sala. Amb l'arribada dels nacionals i l'inici de la dictadura de Franco, el film va ser reposat a partir del 2 de febrer de 1939 amb un notable èxit entre la ciutadania.
*1939.- La Reina Mora va ser una de les primeres pel·lícules que es van projectar a la sala després de l'acabament de la Guerra Civil. (Foto: Carlos Pérez de Rozas).
La sala va continuar funcionant durant tots els anys de la dictadura, alternant la seva condició de cinema d'estrena i reestrena. El 1943 va ser reformada en profunditat amb l'eliminació de les llotges dels laterals.
A l'edició de l'Anuario del Cine Español de la temporada 1955/56 hi constava que l'aforament del Catalunya en aquells anys era de 1.088 butaques i que l'empresa explotadora de la sala era Comercial Verdaguer S.A.
Al 1970 es va emprendre una gran reforma del cine Catalunya amb un projecte de l'interiorisme de Jordi Galí, que va reduir notablement l'aforament del local fins deixar-lo en 427 butaques. El nou Catalunya destacava per la comoditat dels seus seients i la separació que hi havia entre ells. Això el va convertir en el més ampli i confortable de la ciutat.
El 8 de maig de 1974 Cinesa prenia la direcció del cinema i van tornar les estrenes amb Gritos y Susurros del suec Ingmar Bergman. El tancament definitiu del cinema va ser el 2 de novembre de 1993 amb la projecció de Jurassic Park d'Steven Spielberg
[1].- Claudi Duran i Ventosa era fill del polític Manuel Duran i Bas i fins a la seva mort va ser l'arquitecte de la Diòcesi de Solsona,. També va ser arquitecte municipal als pobles del Pla de Barcelona Sant Joan d'Horta i Sant Martí de Provençals per incorporar-se posteriorment a l'ajuntament de Barcelona. Se'l considera un dels pioners en la utilització del ciment armat en l'arquitectura.
[2].- Al film Del mismo barro hi actuava l'actor Juan Torena (1898-1983). El seu nom real era Juan de Garchitorena, un esportista d'ascendència basca i nascut a Manila (Filipines). Segons la revista Panenka, era cosí germà de Paulino Alcántara, també filipí, i havia jugat a les files del Futbol Club Barcelona prèviament a iniciar la seva carrera d'actor als Estats Units.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada