MIQUEL BARCELONAUTA
*1927.- Capçalera d'un dels primers números de La Nau. (Font: ARCA).
El periòdic La Nau fou una publicació diària barcelonina promoguda pels intel·lectuals Antoni Rovira i Virgili i Macià Mallol i Bosch. Escrit íntegrament en llengua catalana, era de periodicitat diària i va començar només en edició de tarda. La seva línia editorial era catalanista, liberal i republicana.
Els tarragonins Antoni Rovira i Virgili (1882-1949) i Macià Mallol i Bosch (1876-1960), fundadors de La Nau
El seu primer número es va publicar l'1 d'octubre de 1927 en plena dictadura primoriverista. Per les seves pàgines hi desfilaren notables personalitats del periodisme i de la literatura, que configuraren una generació marcada per les dificultats imposades per una època truncada per la Guerra i després per la repressió franquista. En qualsevol cas, tots ells formen una línia avançada en la història del periodisme republicà, catalanista i democràtic i al capdavall tots van haver d'emprendre el camí de l'exili, sense poder retornar a Catalunya, llevat d'alguna excepció com la de Massip. Entre els noms destacats d'aquest grup que van integrar la redacció de La Nau hi destacaren els següents:
Joan Prat i Esteve (1904-1971), sabadellenc d'origen, escriptor i crític literari que signava els seus articles amb el pseudònim Armand Obiols. A la postguerra, exiliat a França, mantingué una relació íntima i complicada amb Mercè Rodoreda. 
Ambrosi Carrión i Juan (1888-1973), responsable de les seccions d'espectacles i arts escèniques. Era dramaturg i crític teatral. 
Manuel Valldeperes i Jaquetot (1902-1970), redactor en cap de La Nau, periodista, dramaturg i assagista. Va estar força actiu durant els darrers anys del periòdic. Va morir a l'exili a Santo Domingo.
Felip Graugés i Camprodón (1889-1973), nascut a Sant Maria de l'Estany. De procedència humil, el seu pare era el ferrer del poble i ell n'aprengué l'ofici. Fou un acreditat poeta guanyador de diversos Jocs Florals, que va treballar també d'administrador a La Nau. Home de tendència catalanista va defensar la puresa i el rigor de la llengua catalana en el rotatiu. 
Domènec Guansé i Salesas (1894-1978), va ser responsable de les pàgines de cultura del diari. Notable escriptor d'orígen tarragonès, a mitjans dels anys vint va encetar una línia narrativa allunyada dels cànons noucentistes habituals, que es caracterítza pel psicologisme i l'erotisme. Exiliat a Xile la vida li permet tornar a Barcelona on col·labora abans de morir en diverses publicacions com Tele|Estel, Tele|Exprés, Oriflama i Serra d'Or. És l'únic membre d'aquella vella plantilla de periodistes de La Nau que aconsegueix sobreviure a la mort del general Franco.Amb aquestes plomes, que es reforçaven amb un seguit de col·laboradors externs com Pompeu Fabra, Carles Riba i J.V. Foix i prestigiosos corresponsals com Josep Pla o Josep Carner, La Nau va esdevenir una publicació d'alt nivell cultural i intel·lectual. Tot i això, mai va ser una publicació popular i no va arribar al gran públic.
Al cap de dos anys va començar a publicar-se als matins i entre 1929 i 1930 va publicar un suplement de caràcter esportiu i periodicitat setmanal. La Nau dels Esports
La Nau es va erigir en tot moment en un ferm defensor de la normalització lingüística amb reportatges que lloaven la figura de Pompeu Fabra. La publicació no va quedar exempta de la persecució de la censura i de l'autoritat governativa en els seus primers anys de vida sota la dictadura de Primo de Rivera. Posteriorment, amb l'adveniment de la República la situació es va normalitzar.
La redacció del diari era situada inicialment al número 48 de la Via Laietana, al mateix lloc on Rovira i Virgili havia tingut el seu domicili familiar. El 14 de juliol de 1930 es va canviar al pis principal del carrer del Consell de Cent 331, mentre que en els seus últims anys es va establir molt a prop de la plaça de Catalunya al carrer de Rivadeneyra número 4. El darrer número de La Nau es va publicar el 21 de gener de 1933
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada