CAN BACARDI. Travessera de les Corts / Comandant Benítez (S. XIX-1960)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Un dels masos de l'antic municipi de Les Corts de Sarrià. Històricament la finca rebia el nom de Ca n'Ermengol fins que, a finals del segle XIX, va ser adquirida per l'empresari, polític i banquer Baltasar de Bacardí i de Janer (1814-1888) [1], que la va convertir en una masia senyorívola envoltada d'uns frondosos jardins.

L'edifici principal de la finca de Can Bacardí era emplaçat a la cantonada entre la Travessera de les Corts i el carrer del Comandant Benítez [2], continuació del carrer de la Maternitat que seguia el curs de la Riera d'Escuder.

*1958.- El mas de Can Bacardí a la travessera de les Corts impedia la urbanització i la continuïtat d'aquesta via, d'acord amb l'amplada que tenia prevista. Darrera, s'hi veuen les edificacions del carrer del Comandante Benítez.

A començaments dels anys 1940 es van construir un conjunt d'edificacions davant de l'entrada del Pavello Cambó (1957) del recinte de de la Maternitat, que seguien el curs de la travessera de les Corts i giraven pel carrer del Comandant Benitez davant dels límits de la finca de Can Bacardí. Quan el 1958 va morir la neta de Baltasar Bacardí, Anna de Bacardí i Ribas, els tres hereus van iniciar la parcel·lació i venda dels terrenys

La ubicació del casalot del mas impedia la continuació de la Travessera de les Corts en alineació prevista en els plans urbanistics i a partir de la dècada dels anys 1960's es va procedir a l'execució del seu enderroc.

Gran part del terreny del mas va ser convertit en els Jardins Bacardí on hi havien alguns arbres centenaris que van acabar desapareguent. Aquest espai verd queda avui encarat amb el gol sud de l'estadi del Camp Nou del FC Barcelona.

____________

[1[.- Baltasar de Bacardí i de Janer va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona (1876) i director de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona.

[2].- Aquest carrer és dedicat al militar malagueny Julio Benítez Benítez (1875-1921) considerat un dels màrtirs del desastre d'Annual a la guerra del Rif, on les tropes de l'exércit espanyol van ser aniquilades pels seguidors d'Abd el-Krim en l'episodi del setge d'Igueriben.

LA GRAN VIA DE CARLES III abans de la construcció del Primer Cinturó de Ronda. (1907-1970)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Una gran avinguda que travessaria els barris de la Bordeta, Sants i les Corts fins a arribar a la carretera de Sarrià havia estat prevista al Pla Jaussely [1] presentat a l'ajuntament el 1903 amb l'objectiu de definir les línies mestres de l'encaix de l'Eixample amb les trames urbanes de les vil·les del Pla de Barcelona. El projecte de l'arquitecte i urbanista francès dibuixava, entre d'altres, una via ràpida que enllaçaria les dues artèries més importades de la ciutat: la Gran Via i la Diagonal.

Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc 1875 - Givry 1932)

El 19 de novembre del 1929, dins del context històric de l'Exposició Internacional de Barcelona que s'impregnava d'una dosi raonable d'exaltació de l'espanyolisme, es va acordar dedicar aquesta via al rei espanyol de la Casa de Borbó Carles III i els seus primers trams van començar a urbanitzar-se. El nom inicial de la via va ser Avinguda de Carles III i seria la continuació del carrer del Brasil a partir de l'avinguda de Madrid en direcció a Les Corts. 

*1932.- Plànol corresponent al tram de l'Avinguda de Carlos III obert al 1929 des de la Travessera de Les Corts en direcció muntanya. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Durant la immediata postguerra es va tenir especial cura del tram superior entre Diagonal i el Passeig de Manuel Girona, en una zona que majoritàriament era una de les preferides del bàndol vencedor a la guerra civil. La residència d'oficials i altres construccions lligades a l'oficialitat del nou règim així ho constataven. 

*1940. El Butlletí Oficial de l'Ajuntament de Barcelona va publicar el novembre d'aquell any les inversions realitzades a la il·luminació de la part alta de l'avinguda de Carles III. (Font: ARCA)

*1945.-  L'obertura de l'avinguda de Carles III va suposar l'escapçament de la gran illa del Sol de Baix, on hi havia instal·lat el canòdrom. Aquest retall de la Gaseta Municipal dóna compte d'una multa municipal imposada per no respectar els límits de la superfície de la nova via. (Font: ARCA).

Posteriorment, ja als anys 1950, s'abordarien també els altres trams de l'eix des de la Travessera de Les Corts i creuant la Diagonal fins a la plaça dedicada en aquells anys als herois Espinosa de los Monteros (avui plaça Prat de la Riba) on mor el carrer de Numància prop de l'antic camp de l'Espanyol. A partir d'aquí la via enllaçaria amb els barris de la Bonanova i Sant Gervasi a través de la Ronda del General Mitre. 

El 25 de novembre de 1953 l'ajuntament va acordar la plantació d'arbrat en el tram comprès entre la Travessera de Les Corts i el final amb el passeig de Manuel Girona. Mentre que en la part superior a la Diagonal s'havien plantat tres fileres de frondosos arbres sobre el passeig central, la presència d'arbrat en la zona sud per sota de la Diagonal, fou molt més discreta i es va resoldre bàsicament amb palmeres de poca alçada a banda i banda del passeig central, que també és cert que s'aprofitava durant les festes del barri de Les Corts per instal·lar-hi atraccions com firetes, tómboles i autos de xoc.

*1960's.- Vista aèria de l'últim tram de la Gran Via de Carles III amb el passeig central plantat d'arbrat al costat de la Residència d'Oficials. (Foto: TotBarcelona).

El 1957 contemporàniament amb la inauguració del Camp Nou del FC Barcelona, ​​fou aprovat un Pla Especial de Reordenació de la zona nord de La Diagonal, que va dur un canvi de nomenclatura convertint l'avinguda de Carlos III en la Gran Vía de Carles III. Tot i això, aquella gran via fou encara durant molts anys un carrer a mig urbanitzar especialment a la part més pròxima a Sants a partir de l'avinguda de Madrid en direcció mar, on es transformava en el carrer del Brasil, l'obertura del qual va suposar el desmembrament d'una part important de l'antic nucli urbà del centre del barri de Sants per poder enllaçar amb el carrer de Badal.

Els anys 1960's van suposar l'aixecament de les edificiacions més rellevants de la zona. L'església parroquial de Santa Tecla (1961-65) a l'avinguda de Madrid; la urbanització residencial Los Cármenes (1964-65) a la Travessera de les Corts; la fàbrica FIAT Hispania (1956-58) al carrer de Masferrer; i els quatre edificis Trade (1966-1970) de Josep Antoni Coderch al carrer d'Europa. 

*1965.- Construcció de les dues torres de quinze plantes del conjunt residencial Los Cármenes entre la Travessera de Les Corts i el carrer de María Barrientos. En primer terme el descampat del Sol de Baix encara sense edificar, la calçada de la Gran Vía de Carles III només parcialment urbanitzada i al fons l'estadi del FC Barcelona.  (Foto: Institut Cartográfic i Geológic de Catalunya /TAF).

*1966.- Vista aèria de la Gran Vía de Carles III pocs anys abans del començament de les obres de construcció del primer cinturó de Ronda. A la foto, colorejada, s'hi poden veure els arbres recent plantats al passeig central en el tram que va des de Masferrer a la Diagonal. Com a edificis de referència s'han assenyalat: 1- El mercat de Les Corts; 2- Fiat Hispania; 3- la Maternidad: 4- la Facultat de Farmàcia i 5- la Facultad de Dret. (Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya /TAF).

*1966.- Una imatge del tram de la Gran Vía de Carles III on s'instal·laven les firetes durant els dies de la festa major de Les Corts. A la dreta hi veiem les instal·lacions de FIAT Hispania. Els edificis Trade encara no hi eren, i l'espai central apareixia plantat de palmeres baixes amb el trànsit circulant per les calçades laterals. Una silueta que tindria els dies comptats a partir de la imminent aprovació del projecte del primer cinturó i l'inici de les obres corresponents. (Foto: Autor desconegut /TotBarcelona).

*1967.- Las dues primeras torres Trade completades mentre s'estava iniciant la construcció de la tercera. Al darrera la Gran Vía de Carles III apareix com un solar amb arbres plantats només a la zona més propera a la Diagonal.

Finalment el 17 de juny de 1971 l'alcalde Porcioles va obrir al trànsit el primer cinturó de ronda que donava una imatge totalment diferent a la Gran Via de Carles III. En aquells anys 1970's, amb el cinturó ja construït, es van edificar El Corte Ingles-Diagonal, els gratacels de la seu de la Caixa de Pensions (avui Caixabank) i les oficines centrals de Banca Catalana (avui Grup Planeta).    

________________

[1].- El 9 de juliol de 1903 l'ajuntament de Barcelona va convocar l'anomenat Concurso Internacional sobre anteproyectos de enlace de la zona de Ensanche de Barcelona y los pueblos agregados entre sí y con el resto del término municipal de Sarriá y de Horta. El jurat aplegava entre els seus membres a personalitats ilustres com Josep Puig i Cadafalch i Francesc Cambó. Dels cinc projectes presentats, el guanyador va ser el de Jaussely, que tenía unes característiques policèntriques, més pròpies de l'estil Haussman, i allunyades de la linialitat de l'Eixample. L'elecció va ser considerada com un triomf dels detractors de Cerdà. El 1907 el projecte fou definitivament aprovat, després d'algunes correccions introduïdes pels tècnics municipals. Tot i això, l'execució del pla no es va produir immediatament, sino que va desenvolupar-se mitjançants diveros plans parcials en el decurs del segla XX. El primer d'aquests plans fou el Pla General d'Urbanització de Barcelona, aprovat el 25 d'octubre de 1917.

RIERA D'ESCUDER. El seu naixement a Les Corts de Sarrià.

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Les investigacions al voltant de l'anomenada riera d'Escuder (sovint anomenada també d'Escudé) tendeixen a posar èmfasi en el seu tram santsenc, sens dubte més important i rellevant des del punt de vista urbanístic, que no pas en el seu trajecte cortsenc, on aquesta riera o torrent naixia abans d'arribar al terme de Santa Maria de Sants i  barrejar-se amb la trama de carrers i places d'aquesta barriada obrera.

Efectivament, amb el nom d'Escuder es coneixia a una riera, que alguns plànols topogràfics de començaments del segle XX situen el seu origen sobre el que avui és la part alta, més pròxima a la Diagonal, de l'avinguda de Joan XXIII, la que baixa cap al Camp Nou, al costat de l'Hotel Grand Hyatt (conegut fins a 2024 com Princesa Sofia i Sofia), just davant la reconstrucció de porta dissenyada per Antoni Gaudí i pertanyent a l'antiga Finca Güell, que avui dóna accés al recinte de la facultat de Farmàcia.

*1930's.- Punt d'arrencada (cercle vermell) de la riera d'Escuder on es distanciava del curs de la riera Blanca, just per sota de l'acabada d'urbanitzar Diagonal camí dels marges del recinte de la Maternitat. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ).

Al plànol inferior podem veure tot el seu curs fins a arribar al terme de Santa Maria de Sants 

L'ordenació de la llera i el curs d'aquesta antiga riera pels terrenys de Les Corts estan molt vinculats a la construcció del recinte de la Casa de la Maternitat [1], un equipament sanitari i social construït en diverses fases a partir de 1890, seguint un projecte original de l'arquitecte Camil Oliveras. 

La Maternitat ocupava bàsicament els terrenys de l'antiga masia de Can Cavaller sobre els quals es van construir inicialment els pavellons de la zona sud, la més propera a la Travessera de les Corts. En el costat Llobregat d'aquest recinte es va concloure l'any 1896 la construcció del Pavelló de Desmamats (actualment Pavelló Ave Maria) que fixava el límit del recinte. 

Fou en aquest limit dels terrenys de la Maternitat que el 1925 s'hi va afegir el Pavelló Rosa per a mares solteres, obra de l'arquitecte Josep Goday i Casals. A l'altra banda de la riera s'aixecava la masia de Can Planes construïda el 1702, i que posteriorment seria adquirida al 1950 pel Futbol Club Barcelona com a part dels terrenys per a la construcció del Camp Nou. Can Planes va ser reformada, rehabilitada i convertida, ja als anys 1960, en la Masia del Futbol Club Barcelona i mai va ser traslladada de lloc com algunes fonts erròniament han apuntat. 

*1900's.- La primitiva masia de Can Cavaller ocupava els terrenys on es van edificar els pavellons de la Casa de la Maternitat. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

*1920's.- Vista del pavelló de Desmamats (actual pavelló Ave Maria). La riera d'Escuder discorria justament pel darrere d'aquest edifici. (Foto: Autor desconegut / Fons de la Diputació Provincial de Barcelona).

*1925.- Aspecte que oferias en aquella època la masia de Can Planes, situada al costat del curs de la riera d'Escuder.

*1925.- El cementeri de Les Corts abans de la seva ampliació i el curs de la riera d'Escuder (en blau) i de la Riera Blanca (en groc). Al recinte de la Maternitat hi destaca el Pavelló Rosa que aleshores acabava de ser inaugurat.

Així doncs, la via estreta i allargada que s'estenia entre els terrenys de les masies de Can Planes i de Can Cavaller va rebre el nom del carrer Maternitat, rebatejada amb el nom de la infermera suïssa Elizabeth Eindenbenz l'any 2017.

Un cop superada la Travessera de les Corts la riera d'Escuder s'endinsava en els terrenys de Can Bacardí, avui convertits parcialment en jardins públics, i el seu trajecte seguia pel que avui anomenem carrer del Comandante Benítez on feia un gir en direcció Besos fins a creuar el trajecte de l'actual Ronda del Mig per unir-se tot seguit als carrers de la trama urbana del barri de Sants, on avui encara existeix un petit tram de carrer amb el nom de riera d'Escuder entre el carrer dels Socors i l'antiga carretera de Sants. [2]

El tram de Les Corts de la riera d'Escuder presentava algunes zones de barraquisme i marginalitat amb alguns episodis propis de la crònica negra que va recollir la premsa de l'època. 

*1934.- Retall del periòdic La Ciutat del 19 de desembre d'aquell any. (Font: ARCA).

La construcció de Camp Nou del Futbol Club Barcelona entre 1953 i 1957 va ser l'altre gran esdeveniment en la història de la riera d'Escuder, si bé en aquells moments ja estava urbanitzada i convertida en el carrer de la Maternitat. 

*1954.- El Camp Nou en construcció amb el curs de la riera d'Escuder al centre de la imatge entre la facultat de Farmàcia (A), el cementiri de Les Corts (B), la masia de Can Planes (C), els pavellons de la Casa de la Maternitat (D) i la finca de Can Bacardí (E). A l'esquerra, veiem el curs de l'altre gran torrent de la zona, la riera Blanca (F) en direcció a Collblanc. (Foto: TAF).

*1955.- Visita de les autoritats a les obres del nou estadi del FC Barcelona. Al fons, les façanes posteriors dels pavellons de la Maternitat que marcaven el curs de l'antiga riera d'Escuder (Foto: Carlos Pérez de Rozas).

*1957.- L'estadi del Futbol Club Barcelona acabat de construir, amb l'antiga llera de la riera d'Escuder marcada en blau pels carrers de la Maternitat i del Comandante Benítez. (Font: TAF).

_________

[1].- El nom original de l'actual recinte de la Maternitat era Casa Provincial de la Maternidad y Expósitos de Barcelona.´

[2].- Després de creuar la carretera de Sants, la riera d'Escuder continua actualment el seu trajecte convertit en un carrer més estret i pròxim al Mercat de Sants, que travessa els carrers Cáceres, Daoiz y Velarde i Canalejas. El seu antic curs es pot endevinar fins al carrer Pavía. Més enllà, abocava les seves aigües de pluja a la Riera de Tena.

CASA JACINTO. Restaurant. Gran Via de Carles III 29-31 (1967-2017)

 MIQUEL BARCELONAUTA 

Situat als baixos d'una de les dues torres d’habitatges de l'anomenat Complex Residencial Los Cármenes (Gran Via de Carles III / Travessera de Les Corts), el restaurant Casa Jacinto va ser un dels locals habituals de reunió de la plantilla i la directiva del FC Barcelona on s'organitzaven diferents celebracions socials prop del Camp Nou.

Era un establiment especialitzat en cuina navarresa d'alta qualitat, que va obrir portes a mitjans al 1967. Disposava d'un altell amb amplis espais i menjadors per organitzar reunions de treball i trobades particulars. En la decoració destacavan els revestiments de fusta que li conferien un to especialment càlid i acollidor.  

*1990's.- Aspecte exterior del restaurant. 

*1990’s- Un sobret de sucre dels que es dispensaven a Casa Jacinto.

L'establiment va completar els 50 anys de vida però va abaixar la persiana definitivament al 2017.

CAMP DEL FC BARCELONA DE CAN SABADELL (CARRETERA D'HORTA) (1901-1904)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS I PARER

Els dos primers terrenys de joc que el FC Barcelona va utilitzar per disputar els seus partits com a local van ser força efímers. Immediatament després de la fundació del club, el Velòdrom de la Bonanova va acollir els de la primera temporada (1899-1900)  i en la següent (1900-1901) l'equip blaugrana es va desplaçar als terrenys de l'antiga finca del Mas Casanovas darrera del futur Hospital de Sant Pau. 

Aquest segon terreny de joc tampoc va tenir continuïtat per l'equip de Gamper perquè aviat es va palesar que l'Hotel de la Font Casanovas, que havia servit com a vestidor dels equips, estava condemnat al fracàs com instal·lació hotelera. D'altra banda, l'imminent inici de les obres de construcció de l'Hospital de Sant Pau també va acabar fent decidir al Barça a deixar el Mas Casanovas. 

*1901.- Nota publicada a l'edició del 20 d'octubre d'aquell any al setmanari esportiu Los Deportes. (Font: ARCA) 

Això va obligar al club de Hans Gamper a cercar un altre emplaçament per habilitar-hi un nou terreny de joc per disputar els seus partits. El lloc escollit era també al Guinardó, si bé ja dins el terme municipal de Sant Andreu de Palomar. Aquest nou camp de joc seria conegut com el de la Carretera d'Horta i s'estenia dins els terrenys de la finca de Can Sabadell, molt a prop del que avui és l'entorn de la plaça Maragall. S'hi podia accedir des del centre de la ciutat a través del tramvia que sortia de la plaça d'Urquinaona en direcció a Horta. 

*1901.- Article publicat a Los Deportes on es glossa el trajecte fins a Can Sabadell i les actuacions realitzades per disposar del nou terreny de joc blaugrana.  (Font: Los Deportes. Edició del 20 d'octubre d'aquell any /ARCA).

*1904.- Plànol de la zona del Guinardó, on s'indica l'anterior emplaçament del camp de joc del Barça al Mas Casanovas (cercle groc) rere l'Hospital de Sant Pau, i el situat als terrenys de Can Sabadell (fletxa groga i rectangle verd) que indiquen la posició del terreny de joc a la Carretera d'Horta, (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília).

*1900's.- Vista de la Masia de Can Sabadell contigua al terreny de joc de la carretera d'Horta que el Barça va utilitzar de 1901 fins a 1904. 

*1900's.- La fotografia més coneguda i difosa del camp de la carretera d'Horta. S'hi pot veure la Masia de Can Sabadell a l'esquerra i els edificis dels Laboratoris del Dr. Ferran al fons. (Foto: Autor Desconegut / Arxiu del FCB)      

Segons esmentava la premsa de l'època el terreny de joc tenia unes dimensions de 100 metres de llarg per 60 d'ample i les dependències de la masia van utilitzar-se com a vestidors perquè els jugadors puguessin canviar-se. També s'empraven per emmagatzemar l'utillatge i adaptar-hi un servei de begudes. El terreny de joc presentava de algunes clapes d'herba que es van anar completant per a donar-li un millor aspecte

El dia 21 de novembre de 1901 es va produir la inauguració del camp amb un partit entre el Barça (reforçat amb alguns jugadors de l'Hispània AC) i un equip format per mariners del Calliope, un vaixell escola britànic ancorat al port. Anècdotes d'aquell primer partit a Can Sabadell foren que el capità de l'equip blaugrana Arthur Witty va convidar personalment als mariners britànics a jugar el partit, que va durar només 60 minuts dividits amb una interrupció de 5 minuts. El resultat va ser de 4-0 a favor dels blaugranes.

*1901.- Crònica del partit inaugural del camp de la Carretera d'Horta que enfrontà a un combinat del FC Barcelona i l'Hispània AC contra un equip de mariners del Calliope. (Font. Los Deportes. Edició del dia 22 de novembre d'aquell any. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1902.- Un equip del FC Barcelona fotografiat davant la Masia de Can Sabadell al camp de la carretera d'Horta. (Font: Los Deportes. Edició del 12 de gener d'aquell any).  

En el decurs d'aquella primera temporada a Can Sabadell el Barça va aconseguir el seu primer títol, la Copa Macaya, un torneig que enfrontava als millors equips de la ciutat. A la temporada següent (1902-03) els blaugranes tornarien a guanyar-la, tot i que aleshores ja havia canviat de nom i se la coneixia com a Copa Barcelona. 

Va ser durant l'estada del Barça al camp de la carretera d'Horta que el seu fundador Hans Gamper va penjar les botes al 1903, amb 26 anys, amb la intenció de dedicar-se exclussivament al seus negocis. No obstant això, l'any següent encara tornaria a vestir-se de curt per jugar en alguns partits amistosos. 

Al setembre de 1904 la premsa va anunciar la decisió del Barça de tornar a canviar de camp. Els propietaris de Can Sabadell tenien la intenció de construir habitatges a la finca i el Barça es va veure obligat a tancar aquesta etapa de quatre anys a la carretera d'Horta. Els blaugranes hi havien disputat un total de 20 partits oficials durant 3 temporades. 

El nou destí del Barça seria el camp del carrer Muntaner, que fins aleshores havia estat el camp on havia jugat com a local l'extingit Hispània AC. Allà els blaugranes hi jugarien fins al 1909. Fou aleshores quan el club de Gamper va poder disposar del seu primer camp en propietat, el del carrer de la Indústria.

L'EDIFICI DEL MAS CASANOVAS. Hotel (1899-1904).- Caserna de la Guàrdia Civil (1904-1934).- Escola Pablo Iglesias (1934-1939).- Caserna de la Guàrdia Civil del Guinardó (1940-1950) i Escola Obispo Irurita (1950-1970's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Foto: Autor desconegut. Colecció privada de Jorge Álvarez. Publicat a La Barcelona desparareguda de Giacomo Alessandro. Volum II.

Els antics terrenys del Mas Casanova eren situats al Baix Guinardó en la zona contigua a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i abastaven aproximadament des de l'actual Ronda del Guinardó fins a la Travessera de Gràcia, que abans de la construcció de l'hospital arribava fins a la carretera d'Horta prop de Can Girapells. Eren terres de conreu de vinyes que van patir la plaga de la fil·loxera el 1881. La part més baixa era dedicada a conreus de secà amb alguns arbres fruiters. La masia de la finca era situada sobre l'actual curs del carrer Cartagena a l'alçada del carrer que precisament porta el nom de del Mas Casanova (Manso Casanovas durant el franquisme). L'espai que ocupava el Mas Casanovas s'estenia inicialment al voltant dels terrenys colindants al curs ascendent del carrer Igualtat (actual Cartagena), aproximadament entre la Travessera de Gràcia i l'actual Ronda del Guinardó.

La masia, que disposava d'una petita capella annexa, es va enderrocar per la urbanització del carrer Igualtat i les obres de construcció de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. 

1890's.- El que quedava de la capella del Mas Casanovas a finals del segle XIX abans d'aixecar-se l'hotel. En el dibuix inferior l'emplaçament de l'antiga capella sobre els terrenys que acabarien marcant el límit muntanya del recinte de l'Hospital de Sant Pau cap a l'últim tram del carrer Cartagena. 

Des del 1876 un projecte d'urbanització dels terrenys del Mas Casanovas preveia l'obertura d'un total de nou carrers, dels quals tres eren perpendiculats a la Travessera de Gràcia (Castillejos, Igualtat (avui Cartagena) i una petita porció de Dos de Maig) i els altres sis n'eren paral·lels (Sant Climent -avui Rosalia de Castro-, Santa Carolina, Lleó XII -actualment Llorens i Barba-, Mas Casanovas. Fargas i Niça [1]. Tots els solars que quedaven a la dreta del carrer Igualtat van ser comprats el 1901 pels administradors del futur Hospital de Sant Pau que era a punt erigir-se, L'antiga masia tambe formava part dels terrenys afectats i com s'ha apuntat abans fou enderrocada,

Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa (1861-1948), que havia heredat la propietat de la finca, va sol·licitar a l'ajuntament de Sant Martí de Provensals permís per edificar un hotel als terrenys del Mas Casanova el de 1898

*1930's.- Zona on previsiblemet es trobava l'antiga masia del Mas Casanova (cercle marró) i emplaçament de l'Hotel Mas Casanova (cercle vermell) sobre un plànol dels anys 1930's. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

Hotel de la Fuente de Casanovas

El pendent existent a la zona afavoria la visibilitat de l'hotel que era fàcilment identificable des de lluny. Havia estat construit en un estil eclèctic, que li donava una certa aparença de castell medieval, sobre el que destacàven les seves dues cúpues semicirculars revestides de pisarra. Al mateix temps des de les finestres i balcons de l'hotel es podia gaudir d'unes vistes privilegiades del pla de Barcelona fins al mar. L'establiment hoteler es va dotar d'una central elèctrica pròpia dissenyada per l'enginyer Josep Mestres Borrell i instal·lada al costat mateix de l'hotel, que assegurava la continuïtat de l'energia elèctrica en aquella zona encara molt descampada. 

L'establiment va ser inaugurat el 26 de setembre de 1899 i batejat amb el nom oficial d'Hotel de la Fuente Casanovas, en referència a una de la fonts existents als terrenys i de les quals s'havien proveit durant molts anys els veins de la zona. Disposava d'un trentena d'habitacions de notable luxe i comfort en un intent d'arrencar un negoci vinculat al Gran Hotel Inglaterra de la cantonada entre el Portal de l'Àngel i la plaça de Catalunya (just on anys després s'aixecaria l'edifici de la Telefònica). Com a responsables de l'hoteleria i restauració hi figuraven els germans Cacciami i es posava a disposició del públic un òmnibus des de la Plaça Tetuan, que en quinze minuts arribava a l'hotel. 

*1899.- Full publicat en ocasió del banquet inaugural de l'Hotel de la Fuente Casanovas. Inclou un dibuix de la vista general de la ciutat des de l'emplaçamant de l'hotel on s'hi pot veure la Sagrada Família amb només l'àbsis construit i amb el mar i la muntanya de Montjuïc al fons. (Font: Fons J. Fernández)

*1899.- A dalt: Anunci de la inauguració de l'Hotel de la Fuente Casanovas que dóna més rellevança al Gran Hotel de Inglaterra, del que deixa clar que l'establiment del Guinardó n'és una mera sucursal.

Abaix: Retall de premsa sobre l'obertura i característiques de l'hotel, que insisteix en el caràcter de pintoresco de l'establiment.  (Font: La Dinastia. Edició del 27.09.1899)

*1899.- La Vanguardia també va dedicar unes línies a la inauguració de l'hotel, amb aquesta nota que inclou informació sobre la central elèctrica i d'altres subministres propis. (Font: ARCA).

Les expectatives però, aviat es van veure frustrades, tot i que es va intentar atraure els barcelonins cap a la zona oferint a l'emergent FC Barcelona uns terrenys colindants a l'hotel per fer-los servir de camp de joc. L'acord era amb la condició que els jugadors poguessin ocupar diverses habitacions i serveis de l'hotel com a vestidors. L'estada del Barça a l'Hotel Casanovas va durar només una temporada i l'hotel va continuar la seva vida amb més pena que glòria. Carme Martín, en el seu magnific blog Memòria dels barris [1] apunta també la coexistència del funcionament hoteler amb el joc de casino abans del tancament de l'establiment. L'aleshores popular revista Los Deportes en el seu numero de 20 d'octubre de 1901 feia esment a que l'hotel ja no podia acollir els jugadors per canviar-se la roba a causa del seu tancament.

*1901.- Nota publicada a la revista Los Deportes el 20 d'octubre d'aquell any (Font: ARCA).

Sigui com sigui, la manca de viabilitat com a negoci de l'Hotel de la Fuente Casanovas es va fer palesa de tal manera que la instal·lació va quedar definitivament abandonada per a la seva finalitat hotelera cap a finals del 1904, deixant un edifici que acabaria sent cedit a la Guàrdia Civil. 

*1900`s.- Dues imatges de l'edifici en la curta etapa en què va ser Hotel de la Fuente Casanovas. (Fotos: Autor desconegut).

*1904.- Retall d'un plànol simple de Barcelona i el seu entorn en el que hi figura l'Hotel Casanovas.

Caserna de la Guàrdia Civil

El fracàs del projecte hoteler va fer que la propietària arrendés l'espai a l'exèrcit on els militars realitzaven maniobres i exercicis d'instrució. Als pocs anys però, l'edifici va passar a la Guàrdia Civil que hi va establir una Caserna i amb aquest funció el Mas Casanovas va romandre fins al periode republicà.

*1910's.- Dues imatges que mostren maniobres militars sobre els camps pertanyents al Mas Casanovas davant de l'antic Hotel. (Fotos: Autor desconegut)

Grup Escolar Pablo Iglesias

Ja arribada la Segona República, la Generalitat es va fer càrrec de l'edifici a l'any 1934 i el va convertir en el Grupo Escolar Pablo Iglesias. L'antiga caserna va ser reformada a fons a càrrec del l'arquitecte Josep Goday i Casals (1881-1936), que va adaptar l'edifici a la nova finalitat docent que s'hi duria a terme fins l'acabament de la Guerra Civil. La inauguració havia tingut lloc el dia de Sant Jordi de 1934.

*1934.- Aspecte que presentava las façana principal de l'edifici de l'Hotel Casanovas el dia de la seva inauguració com a Grup Escolar Pablo Iglesias després de la reforma de Josep Goday. (Foto: Badosa / El Día Gràfico)

*1934.- L'alcalde Carles Pi Sunyer i altres personalitats durant la cerimònia d'inauguració del Grup Escolar. (Foto: Badosa / El Día Gráfico).

Abans de l'inici de la Guerra Civil es varen realitzar unes excavacions a la part posterior del recinte de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau per posar al descobert un poblat ibèric existent a la zona dels antics terrenys del Mas Casanova. L'esclat del conflicte bèlic però, va frustar la iniciativa i aquell solar acabaria ocupat per un important nucli de barraques a la postguerra. 

*1973.- Imatge del nucli barraquista emplaçat darrera de la tanca de separació del recinte hospitalari de Sant Pau. En primer terme es veu el carrer Cartagena amb força trànsit en direcció ascendent cap a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat. (Foto: Autor desconegut. Fons Josep Maria Huertas Claveria).

Caserna de la Guardia Civil del Guinardó

Acabada la Guerra Civil el nou règim va decidir tornar a instal·lar a la Guardia Civil a l'edifici. La

benemèrita hi romanguè al llarg d'una dècada fins al 1950.

Escola Obispo Irurita

La manca d'equipacions docents al barri durant el franquisme va fer decidir al règim a recuperar l'edifici per a finalitats docents, tal i com s'havia esdevingut durant la República. El nou centre escolar instal·lat a l'edifici i inaugurat el 1950 va ser dedicat al Obispo Irurita un dels màrtits preferits pel règim franquista. El centre romangué actiu fins a la recuperació de la democràcia amb alguns conflictes amb els pares dels alumnes per la deficient qualitat de les instal·lacions i de l'ensenyament impartit.

*1960's.- Coberta d'un butlletí de notes de les alumnes de l'escola Obispo Irurita amb l'escut franquista sobre la silueta de l'edifici. Com es pot veure, fins i tot en les llibretes de notes existia la separació per sexes.  

Finalment el 1986 l'edifici fou remodelat íntegrament i ampliat seguint un projecte de l'arquitecte Jordi Romeu i Costa (Barcelona, 1949). Es van substituir les cobertes de les cúpules per un model diferent de les originals semiesfèriques que li donen un aire bizantí molt característic. L'escola resultant va ser el CEIP Mas Casanovas que recuperava l'històrica denominació del lloc.

_______

[1].- Corbera Palau, Joan. El Mas Casanovas; senyors, pagesos, rajolers, veins. El Pou. Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada.-  Barcelona, 2020.

[2].- Martín, Carme. https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2010/12/mas-casanovas-i-lhotel-casanovas.html