dijous, 13 de gener de 2011

ORXATERIA VALENCIANA. Aribau 1


Canviada d'ubicació l'any 2001, l'Orxateria Valenciana és especialment entranyable pel record del local que va ocupar durant tants anys al començament del carrer Aribau, fent cantonada amb Gran Via.  
La història d'aquest establiment es remunta a començaments del segle XX, quan algunes families valencianes van fer cap a Barcelona amb la intenció de comercialitzar els seus torrons. Maria Planelles, natural d'Alboraia i avantpassada dels Cortés, la històrica família de propietaris d'aquesta orxateria, va arribar el 1910 i anys després va llogar l'immoble dels baixos del carrer Aribau número 1 inicialment com a  magatzem. Amb el pas del temps s'hi instal·laria la botiga on es venien torrons i, posteriorment, el cafè-bar i l'orxateria. 
L'establiment quedava un pèl per sota el nivell del carrer i disposava d'una àmplia terrassa sobre la vorera de la cantonada, que a l'hivern s'estretava arrecerant-se al costat de la paret de la façana dintre d'una  marquesina, que desaparegué en arribar la democràcia i canviar els reglaments sobre retolació i ocupació de les voreres pels establiments públics. A l'interior, un altell permetia una estada més intimista i tranquila als clients més fidels.
Els gelats, torrons, orxates, llets merengades i granissats que s'hi servien eren de primera, artesanals d'allò més, i tot el local desprenia aquell flaire làctic tan dificil de descriure. Era lloc privilegiat per anar a refrescar la gola abans o després de veure una sessió de cinema a l'Aribau o pels estudiants universitaris o del Col·legi Acadèmia Alpe.

*1971.- Una imatge de l'Orxateria Valenciana una nit nadalenca d'hivern de començament dels anys setenta.

Durant els ultims anys del franquisme i la transició a la democràcia, la vorera de la Valenciana era també lloc habitual de trobada dels activistes politics que organitzaven manifestacions i protestes. En aquell context, les taules i les cadires de la terrassa esdevenien sovint projectils, que volaven sobre les forces policials quan arribava l'hora de les batusses i les garrotades. L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán i l'economista Ernest Lluch n'eren clients habituals.
Una entitat bancària va adquirir el local l'any 2001. Aleshores la Valenciana es va traslladar-se uns metres més amunt a l'altra vorera del mateix carrer Aribau. Allà la qualitat és la mateixa, però ja no hi ha terrassa ni tampoc aquell encant que havia tingut abans.  

2 comentaris:

  1. ¡¡¡Qué bonito post, me acuerdo de haber ido a esa horchatería, tambien te podías llevar horchata en unos botes que allí vendían, la pena es que resulta que la chufa, tiene más isoflavonas que la soja...Y la gente casi no usa chufa, con lo buena que es y está.
    Un saludo, Mari Trini.

    ResponElimina
  2. Impagables les madalenes i els "panquemaos"

    ResponElimina