Toribi Duran i Garrigolas (1814-1888) va ser un emprenedor industrial empordanès que havia fet fortuna a Amèrica. A la seva mort va deixar un llegat de mig milió de pessetes per construir un asil per a nens orfes, pobres o abandonats que s'instal·là al costat de l'església parròquia de Santa Maria de Gràcia. L'asil es convertí en un reformatori per a delinqüents menors d'edat, que ocupava tota l'illa delimitada pels carrers La Granada del Penedès (on hi havia l'entrada principal), Tuset, Travessera de Gràcia i Riera d'en Malla (després Balmes). Els interns hi podien aprendre un ofici que en alguns casos els facilitava la incorporació al món laboral.
L'origen dels interns asilats, que tenien entre 5 i 15 anys, era divers: Un primer grup eren enviats per l'ajuntament (orfes, abandonats, captaires); un altre era els que enviaven el seus pares directament per rehabilitar-los (correcció paterna); el tercer grup eren joves delinqüents enviats per la Junta de Presons i finalment els enviats per la Junta de Protecció de la Infància.
L'activitat diària dels nens a l'Asil Duran era de 45 minuts dedicats a les pràctiques religioses, 6 hores al treball (consistent en tallers de fusteria, sabateria, impremta i metall) i 3 hores i 45 minuts a l'ensenyament.
El 1909 s’hi afegí una granja agrícola en una caseta annexa a l’edifici, que en obrir-se el carrer Balmes cap a 1928 es va enderrocar. El 1936 l'asil fou incendiat, quedant malmès pel seu ús. Restaurat a dures penes després de la Guerra Civil, el 1942 va ser traslladat al carrer Vilana, al barri de La Bonanova, on avui hi ha la Clínica Teknon. El trasllat va permetre la completa urbanització del carrer Tuset. El perímetre de l'antic asil és encara avui perceptible a l'ultima illa de Tuset, a partir del carrer de la Granada del Penedès fins a Travessera de Gràcia, on el carrer s'eixampla esbiaixadament resseguint la línia de la façana de l'antic asil.
Els asils infantils em remouen l'estómac. Quants nens hi van anar a parar després de la Guerra perquè es van quedar orfes o perquè els seus pares no els podien mantenir.
ResponEliminaA mi m'ha quedat gravada l'amenaça que era costum sentir quan era petit: Si no et portes bé, t'enviaré a un reformatori!
Ostres!, sempre havia sentit parlar del Asil Duran però fins avui, gràcies a aquest bloc, no he sabut on estava situat. Moltes gràcies
ResponEliminaEm podríeu dir si aquestes ratlles que es veuen a la darrera fotografia son vies del tramvia?. Gràcies
ResponEliminaYo estuve en el tiempo del vaquilla y cuando llegaron a buscar a su compañero,pues yo estaba por que no tenia familia, no solo era de gente mala,esto en la c/ vilana 12. gracias a esta congregacion yo e seguido un buen destino gracias.
ResponElimina