Una de les pastisseries de més anomenada i distinció de Barcelona fou Prats-Fatjó. Situada al passeig de Gràcia 31 tocant a Diputació, el seus pastissos i llaminadures varen endolcir la vida a diverses generacions.
La primera pastisseria que va obrir Prats-Fatjó era a l'altra banda del passeig de Gràcia, just al número 6. Va ser a començaments dels anys 1920's quan l'empresa va decidir d'obrir un nou establiment més àmpli al mateix passeig però una mica més amunt.
*1920.- Així anunciava Prats-Fatjó a La Vanguardia el seu trasllat a passeig de Gràcia 31.
Acabada la Guerra Civil, a banda dels seus acreditats pastissos, Prats Fatjó es va especialitzar cada cop més a servir banquets a les classes més afavorides, especialment a partir de l'adquisió per l'empresa de la finca de La Font del Lleó, situada al final de l'avinguda Pearson, on l'empresa celebrava les seves bodes i banquets. Però, al mateix temps, als aparadors de la pastisseria del Passeig de Gràcia les mones de Pasqua esdevenien un espectacle any rera any, amb les seves reproduccions en xocolata de tota mena de temes d'actualitat.
La pastisseria es va tancar a finals de juliol de 1976, però no el negoci, que a partir d'aleshores va reorientar definitivament la seva activitat cap als serveis de càtering. Tot i que l'empresa va obrir una altra botiga al començament del carrer Londres (cantonada Calàbria), tot l'encant i el glamour de l'establiment del passeig de Gràcia es va perdre per sempre i fou ocupat per una entitat bancària.
*1950's.- Un repartidor de Prats-Fatjó portant una comanda
jo hi vaig treballar en elmateix edifici on estava la pastisseria. Recordo per sobre de tot l'olor dels croissant que pujava pel celobert a primera hora del matí.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl meu pare, que treballava el marbre en un taller, hi va fer l'entrada nova cap a l'any 1954/55. Quan tornava a casa ho feia amb una plata de llaminadures (rebosteria, concretament) per a la nostra família.
ResponEliminaM'encantaven les seves trufes, no se si es podria aconseguir la seva recepte...
ResponEliminaEl meu amic Francisco Benítez també recorda les seves delicioses trufes... Alguna ànima caritativa que en conegui la recepta?
EliminaLa fotografía al final del artículo es de Xavier Miserachs.
ResponEliminaTuve un paciente en la población de Biescas (Huesca), una bellísima persona, que había trabajado en Prats Fatjó y me contaba maravillas. Él fue D. JOSEP JORNET LLADÓ, qepd.
ResponEliminaEl meu avi hi va treballar. Va aprendre a fer moltes coses. Les seves trufes gelades eren les millors del món. Va marxar amb ell fill gran del Sr. Prats-Fatjó a Canàries. El viatge va durar un mes amb vaixell. I tots dos van obrir la pastisseria Atlántida Tea Room (Agost 1947).
ResponEliminaSoc la filla que te l’honor de poder dir que el meu pare va apendre a fer les millors trufes del mon , dons va treballar a la pastiseria Prasts Fatjo i va anar a Santa Cruz de Tenerife amb el fill de la pastiseria a obrir “ la Atlántida Tea Room, guardó totes les fotos , es un honor
ResponElimina