dilluns, 30 de juliol de 2012

PASSOS ELEVATS PER A VIANANTS DE L'AVINGUDA MERIDIANA (1964-1993)

*1967.- El pont de Ferran Reyes amb la plaça encara per urbanitzar i l'església per construir.

L'actual Avinguda de la Meridiana, oberta al trànsit per trams a partir de l'estiu de 1964, havia estat concebuda com una via ràpida per al trànsit rodat. Malgrat creuar barris i nuclis de població densos i anteriorment compactats, els vianants hi van sortit perdent d'una manera evident. La nova via suposava una barrera radical entre els dos costats que separava.  El projecte, més semblant a una autovia urbana que a una avinguda, va preveure la construcció de tres pasarel·les o ponts enlairats sobre la calçada per tal que els vianants poguessin travessar d'un costat a l'altre, amb les lògiques molèsties que suposava per la gent d'una certa edat tenir que pujar i després baixar escales i rampes per accedir o abandonar respectivament el pont.
Tot i que a les cruïlles amb Consell de Cent, Mallorca, Navas de Tolosa i Felip II es van habilitar passos de superfície, tres grans pasarel·les de formigó van ser construides. Tot plegat atorgava a la nova via un aspecte de terreny conquerit per l'automòbil (aleshores símbol inequívoc de progrés i bastió del desarrollisme) en perjudici del vianant, un plantejament dissortadament clàssic i recurrent en la història del porciolisme.

*1965.- Els ponts per a vianants de la Meridiana van generar rebuig des del primer moment.  Aquest article aparegut a La Vanguardia n'és un exemple. (Cliqueu a sobre per agrandir-lo).



*1965.- La Meridiana creuada pel pont del carrer Aragó.

Des de plaça de les Glòries en direcció a Sant Andreu, el primer el trobavem a la cruïlla amb Aragó. Aquest pont curiosament no era perpendicular a la Meridiana sino que la creuava de biaix per tal de connectar les dues meitats del barri del Clot. Discorria en direcció mar des de la cantonada d'Aragó, on hi havia una curiosa rampa de cargol per accedir al pont, fins al carrer Meridional que servia per acollir-hi les escales de l'altre cantó. Aquest pont permetia accedir al sector del mercat. Era just a l'indret on en el passat hi hagué la popular Rambleta del Clot.
La segona pasarel·la, situada una mica més amunt, era justament a l'alçada del carrer de la Muntanya, entre el curs dels carrers Mallorca i València i, aquest sí, creuava la Meridiana perpendicularment.

*1975.- Vista de la  Meridiana des del pont del carrer Muntanya.
El tercer pont, arribant ja a la Sagrera, era el de la gran plaça Ferran Reyes amb la seva singular església. Quan van construir aquesta pasarel·la, aquell sector es trobava encara mig en estat de descampat, però en els anys següents va servir per connectar els dos trossos de la gran plaça. En aquest cas, l'ampli espai va permetre construir rampes per accedir al pas elevat.
Al juny de 1967 va entrar en servei l'últim tram de la Meridiana, des de Fabra i Puig fins a la Trinitat i el límit del terme municipal. En aquella zona les interconnexions entre ambdós costats es van resoldre per sota. Allà l'efecte autopista era ja total i encara avui, tots i els passos de vianants amb semàfors, costa de fer abstracció de l'idea de via ràpida.
Posteriorment, a l'any 1973, la reordenació de la Plaça de les Glòries va comportar l'enlairament d'un nou pont sobre la Meridiana entre el carrer Consell de Cent i el començament del carrer del Clot.

*1973.- Aquell any, amb la reforma del nus viari elevat de la plaça de les Glòries, es va afegir un altre pont enlairat sobre la Meridiana. El veiem a la foto rera el panell informatiu. Connectava el cantó Llobregat de la via amb l'inici del carrer del Clot. Més enrera es pot veure parcialment el pont del carrer Aragó. (Foto: F. Català Roca)

Amb l'arribada de la democràcia les baranes d'aquests ponts van esdevenir un lloc idòni per instal·lar-hi cartells i pancartes amb reivindicacions polítiques i convocatòries a mítings i actes de partit durant els períodes electorals.
A partir de 1989 l'Ajuntament va començar a executar el pla d'humanització de la Meridiana i dels seus barris fronterers. Lògicament una de les primeres fites era retornar al vianant els drets que mai van tenir en aquells via i això passava inexorablement per la desaparició de les passarel·les.
A l'agost de 1993, aprofitant el parèntesi d'activitat estival, era desmantellat i enretirat l'ultim pont de de vianants de la Meridiana, el de la plaça Ferran Reyes.

*1993.- Enderroc del pont de vianants de la plaça Ferran Reyes.

7 comentaris:

  1. Jo tampoc però quan he vist la foto m'han vingut uns records.... Gràcies!

    ResponElimina
  2. Doncs jo recordo que, tot i ser molest pujar i baixar escales, m'agradava el fet de no haver d'esperar-me per creuar, ja que els semàfors en aquesta via provoquen llarges aturades als vianants. Potser s'haguessin pogut col·locar escales mecàniques... Ja sé que aquests ponts creaven un paisatge urbà lletjot i insegur a segons quines hores, però eren pràctics per això que dic que creuaves d'una vorera a l'altra immediatament.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Mira que fa temps que busco fotos dels ponts de la Meridiana i no hi ha manera.

    Els ponts van ser la gota que va fer vessar el got. Al Clot, la Meridiana ens va partir el barri, i els ponts posava les coses difícils a la gent gran que volia anar a l'altra banda.

    A mi, però, em feia gràcia la rampa de cargol del pont del carrer Aragó: ens hi tiràvem lliscant.

    ResponElimina
  4. Els ponts de la Meridiana, i en concret un, el que crec que creuava des de l'alçada de la Riera de Sant Andreu cap a Can Dragó sempre formaran part de la meva vida, tal i com vaig deixar escrit en un post recent.

    http://elporquet.blogspot.com/2012/04/el-primer-record-de-la-meva-vida.html

    El que em fa pensar que de Fabra i Puig enllà no es van fer passos subterranis, al contrari existien ben bé un parell de ponts que van ser retirats ja també.

    Parlo de memòria, eh, però el pont referenciat al post (no fotografiat) et ben juro que no l'oblidaré mai!

    ResponElimina
  5. No puc evitar fer propaganda d'un post del meu blog sobre la Meridiana: http://www.cescllaverias.cat/archives/203

    I de Fabra i Puig cap al Nord com a mínim hi havia dos ponts més, el que anava al que ara és Can Dragó i el creuava a l'alçada del carrer Palomar o plaça Mossen Clapés. Aquest darrer va ser el primer en ser eliminat per un camió en marxa amb el remolc aixecat. Van caldre hores per desencastar el camió, el pont va ser enderrocat i en una nit l'exèrcit va construir un pont provisional tipus andami que va estar allà una bona temporada. Llàstima no haver-ne fet fotografies, tant a prop de casa com era.
    Això sí el pont amb la rampa en espiral era de llarg el més divertit!

    ResponElimina
  6. Quan la meva iaia havia de creuar la Meridiana, SEMPRE se li posava el semàfor vermell a meitat de camí. Era una senyora molt gran i no li donava temps. Això no passava quan creuava pel pont de Ferran Reyes, que a més de quedar molt a prop de casa seva, era idoni per la rampa, que no s'havia de pujar escales.

    I jo, com a nena que jugava a la plaça, tenia la llibertat de pujar al pont sense patir atropellaments. I el pont d'espiral que hi havia més avall era divertidíssim, m'encantava pujar-hi.

    Em vaig disgustar molt quan els van treure. Moltíssim.

    ResponElimina