dissabte, 24 de gener del 2015

AUTOMÒBILS FEBRER. Vallespir 39 (1960's-1980's)


Al número 39 del carrer de Vallespir, fent cantonada amb Bethencour, es va obrir als anys 1960's una botiga d'exposició i venda d'automòbils i motocicletes que regentava Vicenç Febrer i Solsona. Personatge molt popular a Sants, va ser el regidor municipal del barri fins a l'acabament del franquisme i la constitució dels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura.
Febrer no passava mai desapercebut, home populista i força cordial, l'oficialitat municipal va veure en ell la persona adequada per dirigir el districte de Sants. Era un apassionat practicant dels esports nàutics i molt especialment de la lluita lliure i se'l podia veure participar en nombrosos combats que es celebraven a ciutat. 

*1970.- Propoganda electoral de Febrer que es presentava per a regidor per l'anomenat tercio de representación familiar. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

L'altre element singular de la personalitat d'aquest home era el seu lleó Vicentet, al que passejava sense problemes lligat d'una corda pels carrers de Sants i el deixava exposat a la seva botiga de cotxes. La fascinació de Febrer pels animals salvatges era tal que fins i tot va arribar a exposar algun cocodril viu a l'aparador. Diuen que el Vicentet duia les dents i les urpes serrades i que el seu nivell de perillositat quedava així molt minvat. Tot i això la seva presència a la botiga de Vallespir no era ben vista per alguns veins i Febrer va acabar donant-lo al parc zoològic.  


*1970's.- Vicenç Febrer i el seu lleó, dos vicentets. Un regidor municipal franquista en tanga no era facil de veure en aquells anys

Vicenç Febrer va tenir una mort inesperada i cruel, i no pas per culpa del seu lleó. El 23 d'agost de 1991 va sortir amb la seva barca a navegar amb un amic i mentre prenia el sol va caure a l'aigua i va morir ofegat. Els que el coneixien sostenen que era bon nedador, amb la qual cosa la hipòtesi d'un atac de cor és la més plausible.

*1960's.- Les excentricitats de Vicenç Febrer queden reflectides en aquesta imatge publicitària amb un curiós reclam: Si vols anar bé... no compris la moto a Casa Febrer. El lleó Vicentet era aleshores encara jovenet, però ja figurava a la relació d'empleats del negoci com a cobrador de lletres.

23 comentaris:

  1. L'havia vist de petit en un combat de lluita lliure al Iris (carrer València entre Muntaner i Aribau) amb el meu pare. I també el lleó que tenia en una gàbia a la botiga de cotxes i es veia des de el carrer . Un persontage !

    ResponElimina
  2. Recordeu un tigre que hi havia a la botiga de vestits de núvia La Urueña a la rda. Sant Antoni 43?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant !!!! que ho recordo, jo anava al col.legi Graduada 16, Ronda Sant Antoni, 39

      Elimina
    2. Potser hi haurà algú que el recordi aquest tigre de la Rda. Sant Antoni que dius, però aquí s'està parlant del lleó del Vicenç Febrer que s'exposava dins una gàbia a l'aparador d'una tenda de motos i cotxes a la part baixa del carrer de Vallespir, al barri de Sants. Res a veure amb un tigre de l'Avinguda Sant Antoni. Et confons. No emboliquem la troca si no hi ha res positiu a aportar.

      Elimina
  3. El meu avi em portava a veure el lleó Vicentet a la botiga de cotxes del carrer Vallespir. M'encantava.
    També recordo el tigre de la botiga de la Ronda, però em sembla que alguns anys més tard.

    ResponElimina
  4. Yo l'havia vis en el carre vallespir.. A l'es hores era patita i el meu para cumprava les bicicletas on estava el lleo..era inpresiunant. Encara m'enrracordu

    ResponElimina
  5. Jo vaig comprar una moto a la seva botiga i vaig dona unes voltes al pati on tenia la gàbia del Vicentet, ell es va ficar dins de la gàbia
    i començar a jugar amb ell. Tot un personatge.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Jo el recordo! Però creia que era un record inventat, fruit de la fantasia infantil. El recordo baixant Vallespir a ma esquerra. Un lleó a l'aparador

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo diria que estava baixant a ma dreta pero també els records ja estan una mica borrosos.

      Elimina
  8. Jo el coneixia i vaig tenir "l'honor" de que se'm pixés a la cara... Erem com família amb els Febrer i quan el van treure de la botiga de Vallespir, el tenien a una casa a Les Planes, el vam passar a veure al lloc con era i algú va dir: "Ajupiu-vos"... jo, petita no ho vaig fer i en Vicentet va aixecar la cua i es va fotre a pixar.... tota jo xopa!

    ResponElimina
  9. El meu pare li va comprar un tocadiscos Dualette Stereo y varios discos. Li va demanar descompte i ell li va fer. Era home de barri. Fill de vaquers del carrer Vallespir

    ResponElimina
  10. El Vicente en va llogar un pis al carrer Vallespir i els rebuts eran darrera de una foto seva en tanga amb dos chavalets negres a cada bras

    ResponElimina
  11. Un tío collonut, era cosí del meu pare i tinc un bon record d'ell.

    ResponElimina
  12. Jo n’estava enamorada. Tenia la meva germana que vivia al num 41 de Vallespir i tenia ocasió de veurel moltes vegades.

    ResponElimina
  13. El 1990,quan jo tenia setze anys i món germà divuit,els nostres pares ens van regalar la nostra primera bicicleta..i a més una MTB que estaven tant de moda!!
    Una Orbea model K-2!
    Un regal fora mida!
    La millor bici de tota la colla!
    ..i el Sr. Vicenç..i encara me'n recordo..ens va tractar fantàsticament així com la bici Orbea com tant i tant la vaig disfrutar!
    Tinc un gran record d'aquest Gran Home!

    ResponElimina
  14. Daniel Muñoz Grima el que tant va disfrutar de l'Orbea K-2! Moltes gràcies Joan i Lluïsa!!
    I moltes gràcies a Sr.Viçens Febrer i Solsona!

    ResponElimina
  15. També dic que a part del bon tracte que vam tenir del Sr Vicenç i el gustàs de la meva Orbea K-2,va ser una pena que quan era regidor del barri de Sants,no hagués donat suport a la Llengua Catalana en aquell moment que tant i tant es necessitava..No ho va fer..

    ResponElimina
  16. la seva mare va ser la meva profesora de 2on a l´any 59 al colegi Ausies March de la plaça Comes i la seva filla era companya meva també de clase perque som de la mateixa quinta. quins records mes macus persones especials i estimades.

    ResponElimina
  17. Al seu fill i jo vam ser companys á la Acadèmia Núria al Carrer Vallespir, a uns metres més amunt de on tenia la botiga el seu Pare, temps després va posar la botiga al mateix carrer però l'altre vorera

    ResponElimina
  18. ..ens mals moments..es va posar a banda del Dictador.."franco"..i buenuuu..cadascú té els seus Principis...També s'ha de Recordar,bès..!

    ResponElimina
  19. ..i això de les fotitos amb els jovenets"negrets"..,doncs..què cadascú vagi pensant..

    ResponElimina