dissabte, 14 de juliol de 2018

VÍDEO INSTAN. Vídeo Club. Enric Granados 30. (1980-2018)



L’arribada dels anys 1980’s va suposar l’esclat d’un fenòmen que canviaria alguns costums casolans, així com la vida i l’activitat dels cinèfils. Ens referim a l’eclosió del vídeo domèstic, un aparell que calia instal·lar al costat del televisor i permetia reproduir a tota hora cintes amb pel·lícules i gravacions a gust del consumidor. La comercialització d’aquest nou electrodomèstic va créixer exponencialment durant els primers anys d’aquella dècada, Paral·lelament no va trigar gaire en aparèixer un nou negoci dedicat a la comercialització de cintes amb pel·lícules: els videoclubs. 
 
*2000's.- La porta d'accés des del carrer al videoclub
 
En aquells primers anys de la història del video coexistiren tres sistemes diferents, el Video 2000 de Philips, el Betamax i el VHS, que seria el que finalment s’imposaria després d’una curta etapa inicial de competència entre els tres sistemes. Els addictes als videoclubs es van haver de familiaritzar ben aviat amb un tot un seguit de rituals propis de les seves visites a aquests locals, que començaren a inundar els carrers de tots els pobles i ciutats. En els primers anys, el primer ritual consistia a comprar una pel·lícula com a garantia d’accés a la condició de soci. El preu de les pel·lícules era aleshores bastant alt. A partir d'aqui començava l'excitant exercici del buscar i trobar per emportar-se a casa el millor dels botins d'acord amb les preferències cinematogràfiques de cadascú.
Els rituals continuaven amb el registre de les cintes que s'enduien els clients i en la comprovació de l'estat de la cinta retornada en el moment de la seva devolució, un moviment de canell automàtic de la dependenta acompanyat d'una ullada de comprovació per assegurar que la cinta no havia estat malmesa. 
Video Instan, al carrer Enric Granados entre València i Mallorca, va ser un dels precursors i el que va tenir una vida més llarga. Ocupava un local ampli i semisoterrat, amb accés des del carrer a través d'una entrada de sostre baix i uns quants graons, que conduïen a un primer espai de caixa i retorn de les cintes, al qual seguia un ampli espai ple de prestatgeries curulles de pel·lícules classificades per gèneres. El sector dedicat a pel·lícules de venda era aleshores minúscul comparat amb el dedicat a lloguer que ocupava el 90 per cent de l'espai. Amb el temps el primer aniria creixent en detriment del segon.
  
*2000's.- Interior del local
 
La història de l'evolució del video és ben sabuda. L'VHS, després d'haver guanyat la partida als altres sistemes va acabar cedint terreny en favor del DVD, presentat en disquets d'un format molt més lleuger que els antics cartutxos de plàstic negre que contenien les cintes de VHS. I posteriorment el DVD va donar pas al Blu-Ray, que millorava considerablement la qualitat i la resolució de les imatges.
Mentre que a partir de la primera dècada del segle XXI, els videoclubs anaven tancant davant la pressió d'internet i la televisió de pagament, Video Instan va subsistir durant 38 anys com l'únic videoclub de la ciutat on, directament o per encàrrec, tot era pràcticament disponible, assolint un indiscutible prestigi entre el videòfils.
El final del mític local del carrer Enric Granados va arribar el 12 de juliol de 2018 amb la presentació in situ del film Brava, una pel·lícula de Roser Aguilar amb Laia Marull i Francesc Orella. L'increment del preu del lloguer feia inviable continuar allà. Video Instan però, no va desaparèixer. Es va reinventar i va obrir un nou local al carrer Viladomat 239 (Video Instan Cafè Cinema), que inclou fins tot una petita sala de projecció. La imatge del l'antic videoclub va quedar però, per sempre més instal·lada en el record del clients més nostàlgics, que no eren pocs. 
  
 *2018.- Últims dies de Video Instan al carrer Enric Granados amb l'anunci de l'imminent trasllat
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada