diumenge, 30 de gener de 2022

MORATÍN. Muntaner 246. Teatre (1967-1974) i Cinema (1974-1982)

Inaugurada el 23 de desembre de 1967, aquesta sala teatral substituïa a l'antic cine Aristos, que havia ocupat el mateix local des del 1943 i que havia tancat portes el 1966. La reforma de l'Aristos va donar lloc a una sala dissenyada per l'interiorista Manolo Muntañola i Tey (1913-1992) que pretenia assignar a la sala un aire d'elegància i distinció que abans no tenia.  

El dramaturg Jaime Salom Vidal (1925-2013) va ser l'autèntic impulsor del projecte que va promoure l'obertura d'aquesta nova sala teatral a Barcelona. Salom ja havia anunciat al 1966 la seva voluntat d'esdevenir un empresari teatral i el Moratín barceloní era un dels seus primers objectius. El nou local va tenir alguns problemes per obrir portes. Com recorda Carme Tierz al seu llibre Barcelona ciutat de teatres, un veí de l'immoble va denunciar el soroll d'un extractor d'aire per ventilar la sala, que s'havia instal·lat al terrat de l'edifici del carrer Muntaner [1].

Jaime Salom Vidal

Tot i que la sala s'havia d'estrenar amb una obra en català (Per llogar-hi cadires de Joan Oliver), la censura hi va posar algunes pegues i finalment l'obra que va inaugurar el Moratín va ser la peça valleinclanesca Cara de plata, dirigida per Josep Maria Loperena.

*1967.- Retall de la porta del diari La Vanguardia del dia 17 de desembre, que informava de l'acte d'inauguració del nou Teatre Moratín. Uns dies després s'aixecava el teló amb Cara de Plata.

*1967.- L'obra que va inaugurar el Teatre Moratín amb la primera representació el 23 de desembre d'aquell any. 

L'obra més exitosa de la història del Moratín va ser La casa de las chivas [2] del propi Jaime Salom, estrenada el 22 de març dels 1968, que va assolir les 433 representacions i que posteriorment seria presentada en gira per tot el territori espanyol. L'associació d'autors teatrals va col·locar una placa al vestíbul del teatre en reconeixement a la tasca de Salom.

Als llarg dels seus anys de funcionament el Moratín va oferir també altres espectacles. Teatre infantil els diumenges i festius al matí, dansa per Antonio Gades i mim pel francès Marcel Marceau. El 6 de març de 1973 es va produir un incendi en la instal·lació elèctrica del local que va obligar a ajornar l'estrena de l'obra Macbett. 

A partir del 14 de setembre de 1974, el Moratín tancava la seva etapa teatral, que no havia arribat als set anys, i en començava una de nova amb el retorn del cinema a la seva programació. Inicialment el Cinema Moratín va ser inclòs dins la categoria de Sales Especials -denominació de les antigues Sales d'Art i Assaig-, oferint pel·lícules d'autor i cintes poc idònies pel habitual circuit comercial. La primera d'elles va ser L'invitation de Claude Goretta amb assistència de l'actor Jean-Luc Bideau. 


*1974.- L'invitation, primer film projectat al Moratín en la seva nova etapa com a cinema.

La història del local continuaria amb el music-hall Belle Epoque (1982-1995) i posteriorment amb la sala Luz de Gas.

___________

Algunes de les obres teatrals estrenades al Moratín:

* 1967. Cara de plata de Ramon Maria del Valle Inclán, adaptada per Josep Maria Loperena, amb Vicente Parra, Luis Prendres, Paquita Ferrándiz i Sílvia Tortosa. 

* 1968. La casa de las chivas de Jaime Salom amb Terele Pávez, Amparo Baró, Carlos Ballesteros i Estanis González.

* 1968. El tragaluz d'Antonio Buero Vallejo amb José Maria Rodero

* 1969. Biografía de Max Frisch, dirigida per Adolfo Marsillach amb José María Rodero, Marisa de Leza i Luis Morris

* 1969. Los huevos del avestruz d'André Roussin amb Luis Prendes, Eugenia Zuffoli i María Luisa Ponte

* 1969. Flor de cactus de Barillet i Grédy amb Alberto Closas i Julia Gutiérrez Caba.

* 1970. Visquem un somni de Sacha Guitry, traduïda al català per Joan Oliver amb Alberto Closas, Alícia Tomás i Josep Maria Caffarell

* 1970. Viaje en un trapecio de Jaime Salom amb Amparo Soler Leal i Fernando Ulloa

* 1971. La playa vacía de Jaime Salom amb Arturo Fernández, Queta Claver i Ana María Barbany

* 1972. Descalzos en el parque de Neil Simon amb Ana María Barbany, José Sancho, Paquita Ferrándiz i Valeriano Andrés.

* 1972. Los secuestrados de Altona de Jean Paul Sartre, adaptada per Alfonso Sastre amb Gemma Cuervo i Fernando Guillén.

* 1973. Macbett d'Eugène Ionesco amb Marta Padován, Antonio Ferrandis i Montserrat Carulla.

* 1973. La zapatilla d'Alan Ayckboun amb Ana María Barbany, Paquita Ferrándiz i José Sancho

* 1973. Tiempo de espadas de Jaime Salom amb Sancho Gracia i Ana María Barbany

* 1974. Quédate a desayunar de Ray Cooney i Gene Stone amb Luis Prendes, María Jesús Sirvent i José Félix Bresso

-------

[1].- De Armenteras, Antonio. Article al diari La Prensa. Barcelona 1972

[2].- La Casa de las Chivas està ambientada en la Guerra Civil espanyola. Un grups de soldats de la zona republicana sobreviuen en un poble prop del front on coneixen dues germanes que viuen amb el seu pare. La germana gran es procliu a relacionar-se amb els soldats, mentre que la petita és extremadament virtuosa i defuig als militars. Tot i aquesta diferència, la germana gran defensarà de manera ferotge la virtut de la seva germana. L'obra acaba amb la retirada de les tropes al final de la guerra. 

2 comentaris:

  1. Fue un intento encomiable de revalorizar el teatro en la ciudad. En el cartel de Cara de plata aparece como estrella invitada Eugenia Zuffoli, actriz de cine y teatro, nacida en Roma. Casada con el actor José Bódalo, tuvieron su propia compañía. Mis padres la vieron en los años 40s y 50s y conservo algún programa de los estrenos. Su hijo, José Bódalo, fue un excelente actor de cine, teatro y televisión, que resultaba convincente en cualquier tipo de personaje.

    ResponElimina
  2. Fou un teatre de curta trajectoria però amb un nivel molt alt de qualitat per la seva época. Teatre de grans autors i amb un plantel de actors francament envejable. Desgraciadament la seva vida va ser efímera, com li va pasar també a altres sales com l'Alexis, el Windsor o el Don Juan.

    ResponElimina