La sala de music-hall Ba-ta-clan (escrit amb les síl·labes separades per guions) va néixer l'any 1924, en el mateix lloc que abans havia ocupat el Novelty i encara més abans el Gran Café del Recreo. Era situat al costat del Teatro Cómico, al número 83 de l'avinguda del Marquès del Duero (avui i sempre coneguda com el Paral·lel) fent cantonada amb el carrer del Poeta Cabanyes. El canvi de nom de Nolvelty a Ba-ta-clan va ser iniciativa de l'empresari Francisco Serrano Arambul (anys després propietari de El Molino) que en fer-se càrrec del local va decidir batejar-lo com el conegut music-hall parisenc.
*1926.- El Ba-ta-clan a la cartellera del diari El Diluvio del dia 1 de gener.
*1930.- L'escenari del Ba-ta-clan amb les seves ballarines i artistes
Ben aviat el Ba-ta-clan es convertiria en un dels music-halls més populars del Paral·lel amb una clientela bàsicament integrada per mariners i treballadors dels barris veins de Sants i el Poble Sec. Una de les ballarines dels primers anys del Ba-ta-clan, Fernandita, de nom real Vicenta Fernández, es va casar amb l'empresari Serrano i en enviudar al 1970 es convertiria en l'empresària de El Molino.
Acabada la Guerra Civil, les autoritats del nou règim varen decidir corregir el nom del local, que va passar a dir-se Rataplan, denominació amb la qual va tenir una curta existència. Només uns anys després, al 1942, va tancar les seves portes. L'edifici fou enderrocat i un magatzem de fusteria en va ocupar el lloc.
Desconeixia l'existència d'aquest centre fins el dia d'avui, quan la meva àvia de 94 anys, nascuda al poble sec, amb una gran memòria per les coses que va viure en la seva joventut, m'ha començat a descriure l'atmòsfera d'aquest lloc i els "tejemanejes" que s'hi concorrien. Com que a vegades barreja records, m'ha entrat curiositat per saber si realment va existir allò del que em parlava, i ara si que puc dir que la meva àvia va ser una de les protagonistes que va donar vida a aquest escenari.
ResponEliminaMai va ser el Paral·lel, fins a la normalització lingüística ningú en va dir així, va ser 'El Paralelo', una llàstima tant de purisme lingüístic en els nostres temps.
ResponEliminaAlmacenes de madera Vilarrasa
ResponEliminaCuando se conocía El Paralelo como el Broadway de Europa.
ResponElimina