dimarts, 4 de gener de 2011

TAVERNA LA MINA (1900's - 1950's)




*1913.- Una imatge de l'nterior de la Taverna La Mina amb la seva distingida clientela. (Foto: Frederic Ballell. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)


*1929.- Publicitat de la Taverna La Mina a les planes de El Diluvio

Entre els locals més legendaris de l'històric Barri Xino hi destacava la taverna La Mina, instal.lada a començaments de segle XX en la nau que antigament havia ocupat una fàbrica d'espelmes. El local disposava de dues entrades, la principal al número 63 del carrer de l'Arc del Teatre i una altra que donava a una mena de pati o carreró i que hi pemetia l'accés des del número 12 del carrer Cid. En els temps més bulliciosos de la història del Barri Xino, La Mina quedava situada entre el famós cabaret La Criolla i l'alberg municipal nocturn on dormien els captaires i els sense-sostre de l'època.

El local era llarg i estret, una mena de passatge cobert entre dos dels carrers més animats del barri. El mostrador era a l'entrada de l'Arc del Teatre i a continuació, sota un rellotge en forma de sol que penjava del sostre, es trovaba una alineació de bancs i taules de fusta en un costat i de grans tines i barrils de vi a l'altre.
La clientela de La Mina era marcada per la misèria més extrema i es componia de mariners, prostitutes, captaires alcohòlics i malaltissos, i per descomptat delinqüents i malfactors, que feien allà els seus negocis o planejaven les seves pròximes malifetes. Era també un lloc habitual dels recollidors de colilles de cigarreta que amb les restes de tabac que trovaben pels carrers componien cigarrets sencers i els venien.
La notorietat de La Mina va ser recollida en algunes obres literàries. Juli Valmitjana (1873-1937) en parlava a la seva novel·la La Xava (1910) i Francisco Madrid (1900-1952) a Sangre en Atarazanas (1926).
Segons comenta Paco Villar en la seva Historia y Leyenda del Barrio Chino, a La Mina s'hi podia fins i tot pernoctar. Es tractava de seure en els bancs i recolzar-se sobre una gran corda que s'estenia per mantenir els cossos drets. A l'endemà, el propietaris del local enretiraven la corda, els dormilegues queien al terra i així savien que havia començat un nou dia.

*1926.- Edició original en castellà de Sangre en Atarazanas de Francisco Madrid, un recull d'articles sobre la vida als barris baixos de la Barcelona dels anys 1920's, publicats en el seu dia en el setmanari El Escándalo, i on la taverna La Mina té un especial protagonisme. L'obra ha estat traduïda al català per Gerard Bagué i publicada per Acontravent Editors el 2010.

1 comentari:

  1. Sres/es,
    Aquest local no apareix a la novel·la "La xava" d'en Juli Vallmitjana?. Per cert, el Raval apareix moltíssim en les obre d'aquest dramaturg i novel·lista català, imprescindible per a conèixer una mica la vida quotidiana dle barri a inicis del segle XX.

    Gràcies.

    Luis.

    ResponElimina