dimecres, 9 de gener de 2013

MAGATZEMS SANTA EULÀLIA. Alta costura i Teixits. Pla de la Boqueria. (1843 -1940's)

 

Santa Eulalia ha estat i encara és avui una de les firmes més prestigioses d'alta costura i moda a Barcelona. Els seus orígens es remunten al 1843 quan Domingo Taberner Prims va obrir el primer establiment al Pla de la Boqueria. Mig segle després Lorenzo Sans es va incorporar com a soci a l'empresa, que va passar a anomenar-se Sarret Hermanos i uns anys després tornaria a canviar el nom pel de Almacenes Las Columnas.
 
 
Fou a partir de 1909 quan la botiga va començár a adquirir una cert renom arrel de l'obertura d'una secció de confecció per a senyora amb models d'importació de Paris i Viena que aleshores eren les capitals europees de la moda. El negoci passà aleshores a anomenar-se Grandes Almacenes Santa Eulalia i posteriorment simplement Santa Eulalia.
L'any 1926 s'hi va presentar la primera desfilada de models creats pel modist Pere Formosa, que estava casat amb una de les filles dels propietaris. A partir d'aleshores Santa Eulalia començaria a presentar regularment dues col·leccions cada temporada. 
L'any 1930 l'empresa va particpar en la segona temporada dels Tés Selectos del Arte y la Moda que s'organitzaren aprofitant l'Exposició Internacional de Barcelona. 
Durant la Guerra Civil l'empresa fou col·lectivitzada i rebatejada com Santaeulalia per tal de dissimular el nom de la santa i es dedicà bàsicament a la confecció dels uniformes dels soldats republicans. Durant aquests anys el propietari va romandre amagat i un dels membres del comitè de col.lectivització l'anava a veure perioòdicament per consultar-li les decissions queb calia prendre.

 
*1931.- Publicitat de la temporada d'estiu.

Acabada la guerra els propietaris van recuperar el negoci, que va començar a adquirir una forta expansió en el món de l'alta costura i la sastreria a mida. El 1941 s'inaugurava una nova botiga de Santa Eulalia al passeig de Gràcia, mentre que l'antiga botiga de Boqueria quedava com una sucursal que desapareixiria uns anys després en ampliar-se novament el negoci amb una nova botiga especialitzada en roba masculina també al passeig de Gràcia. 
L'edifici que fa cantonada entre els carrers Boqueria i Cardenal Casañas amb vistes a la Rambla i al Pla de la Boqueria va ser construit l'any 1900 sobre un solar que havia acollit una petita ermita.
Al pis més alt d'aquest edifici i al seu terrat s'hi rodava durant els anys 2007-2008 un programa d'entreteniment de TV3 anomenat Boqueria 3-5-7, que presentava Santi Millán i que discorria tot ell dintre de l'immoble.

 

1 comentari:

  1. Donçs es cert el fet: roda el món i torna al born. Cada cop que un hi torna pot veure com canvía la ciutat; potser és que son passats molts anys o em sentit moltes maravellesdel indret; enllà, on parlen de la sastrería crec que també hi ha un hospici ón ensenyaven a cosir, potser a les dones i a arreclar la roba donçs als temps de la guerra i sempre s'en treia profit de la roba vella per adequarla a la moda. No es pot pas dir que no tingui aquest escenari moltes aparences idèntiques però la casa japonesa sembla una fàbrica de paraigües encara que d'altres comentaris fan esment d'un indret de gresca al costat del carrer Arc del Teatre, del Teatre Nou, del Liceu, i de força cuartells militars amb molts embarcaments per la ruta de comerç del Mediterrani i dels vaixells Continentals que tenían parada al Port Vell. No es poc si és pensés a la febre de l'or i els bancs fundats per indians, la borsa, el borsí i les especulacions d'accions i divises d'altres paisos que podíen quedar, per l'especulació en "paper mullat". Es diu un Port Franc que tenía un tracte diferent a d'altres indrets de més "senyoriu" però que s'enten un indret de "conflictes, arrivades i comiats".

    ResponElimina