CINE DORÉ (1931-1938) / ELDORADO (1939-1977). Pare Roldós. El Guinardó.

 MIQUEL BARCELONAUTA

Aquest cinema del barri del Guinardó, amb un nom que fàcilment pot portar a confusió per la seva semblança en la denominació amb d'altres sales de la ciutat [1], va obrir a començaments de la convulsa dècada dels anys 1930's. Era emplaçat al carrer Pare Roldós, una via d'escassa llargària (tot just uns cent metres) que enllaça el Passeig de Maragall amb el carrer de la Garrotxa, que era l'antíc camí cap a Horta.

*1932.- Emplaçament del Cine Doré, després Eldorado, prop del passeig i la plaça Maragall al barri del Guinardó sobre un plànol dels anys trenta. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).  

Des de la seva obertura i durant tot el període republicà era conegut com Doré i va ser l'escenari de nombroses concentracions i mítings de caire sindical i polític. Cal precisar que en aquells primers anys la numeració del carrer Pare Roldós començava al carrer de la Garrotxa i acabava al Passeig Maragall, per la qual cosa el cinema era identificat amb el número 2.

*1932.- La Humanitat recollia en la seva edició del 18 de novembre d'aquell any, el míting d'Esquerra Republicana de Catalunya al cinema Doré amb la presència, entre d'altres, de Francesc Macià 

*1936.- Reunió de venedors ambulants del barri al Cine Doré demanant la construcció d'un mercat al Guinardó. (Font: El Diluvio/ARCA)  

Després de la guerra el van rebatejar com Eldorado i la numeració del carrer Pare Roldós es va invertir de manera que la sala de cinema va ocupar des d'aleshores el número 13. No era una sala gaire agraïda ni per les característiques arquitectòniques i de comoditat, ni tampoc per la programació que s'hi oferia. De fet, va tenir els mateixos propietaris que el cine Horta amb el que compartia les pel·lícules en exhibició. Entre els seus primers empresaris hi figuren els germans Marcel·lí i Joan Blanch Sanmartín i posteriorment Concepción Alonso.

Durant el període franquista va ser objecte de nombroses inspeccions i multes per deficiències en les seves instal·lacions (boques d'incendi, ventilació, i fins i tot per venda excessiva de localitats, que obligaven a part dels espectadors a seguir les pel·lícules dempeus). L'historiador cinematogràfic Roberto Lahuerta en fa una extensa descripció en una de les seves obres [2]. 

Era un d'aquells cinemes que mai apareixia a la cartellera d'espectacles i al barri era popularment conegut amb el nom de La Barraca. Gran part del veins preferien anar a veure pel·lícules a d'altres cinemes propers, més moderns i acollidors, com ara el Maragall o el Montserrat. Tot i això. els anys 1940's i 1950's van ser les millors dècades d'aquesta sala, que oferia programes dobles combinant un film espanyol amb un altre d'estranger que el van consolidar com un cinema de barri i familiar.

L'escriptor Juan Marsé, coneixedor a fons del barri, parlava d'aquesta sala en la seva obra Rabos de lagartija on explica les peripècies dels funcionaris municipals del Servei d'Higiene que actuaven en els processos de desratització de les sales de cinema. 

Durant els seus ultims anys la sala havia entrat en una creixent decadència i va tancar portes al 1977 poc anys després de la mort del dictador.

*1970's.- Últims dies del Cine Eldorado del Guinardó, que podem veure amb l'amenaçador cartell de la immobiliària Núñez i Navarro al costat i en la imatge d'abaix amb la tanca ja col·locada pendent de l'inici de les obres. La sala, aleshores ja clausurada, oferia aquesta trista imatge a finals dels anys 1970's. Al fons els edificis del passeig Maragall. (Fotos: Autor desconegut. Memòria dels barris).

_______

[1].- Durant la primera meitat del segle XX existiren a Barcelona diverses sales amb noms similars: Eldorado, el famós teatre-cinema de la plaça de Catalunya que feia cantonada amb Bergara, el cinema Doré (després Dorado) a la Gran Via de les Corts Catalanes 565. Anteriorment havia existit el Gran Salón Doré, antecedent del Teatre Barcelona, al començament de la Rambla de Catalunya.

[2].- Lahuerta Melero, Roberto. Cines de barrio. Sant Andreu, Horta-Guinardo i Nou Barris. Col·lecció Favència. Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris. Ajuntament de Barcelona, 2013.

CÚPULA DEL COLISEUM. Activitats Culturals. (1935-1971)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

*1919.- Fragment del projecte original del Coliseum en el que es veu la cúpula de l'edifici. (Font: Arxiu Històric del COAC).  

Situat sobre el mateix solar que anteriorment havia acollit el Palacio de la Ilusión, l'edifici del Coliseum (1919-1923), va ser construït segons un projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot (1883-1965) al número 575 de la Gran Via, entre Balmes i Rambla de Catalunya. Es va inaugurar el 10 d'octubre de 1923 amb la projecció cinematogràfica del film de la Gaumont, La moderna Dalila amb l'actriu hongaresa Maria Corda encapçalant el repartiment. El cine sonor no hi arribaria fins sis anys després, quan al 27 de setembre de 1929 s'hi va presentar el film La chanson de Paris protagonitzada per Maurice Chevalier.  

L'edifici d'un estil eclèctic monumental inspirat en el corrent Beaux-Arts parisenc, disposava en la seva part superior d'una cúpula situada sobre el pati de butaques, que permetia realitzar-hi activitats paral·leles a les que es presentaven a la sala principal del local.  Són precisament aquestes activitats artistiques i culturals i l'ús que es va fer durant molts anys de l'espai de la cúpula, el que justifica la inclusió en aquest blog sobre la Barcelona desapareguda d'aquest espai de l'actual sala Coliseum, que avui segueix funcionant com a sala de teatre i d'espectacles musicals. 

*1919.- Plànol de la façana completa del Coliseum. El local aplegava en el moment de la seva inauguració un total de 1.815 butaques. (Font: Arxiu Històric del COAC). 

A l'espai interior situat entre el sostre de la sala i la coberta octogonal de cúpula se'l va anomenar Cúpula del Coliseum. L'arquitecte Francesc de Paula Nebot va presentar un projecte a l'octubre de 1923 que preveia instal·lar-hi un casino. No obstant, aquesta idea mai no va reeixir.

*1923.-  Plànol signat per Francesc de Paula Nebot del projecte que preveia instal·lar un Gran Casino a la cúpula del Coliseum. (Font: Arxiu Històric del COAC). 

Malgrat la desestimació del projecte inicial del casino, la cúpula acolliria al llarg de la seva existència la seu de diverses entitats, així com un seguit de manifestacions culturals i artístiques que recollim tot seguit:

1935-1939

A la dècada següent, concretament al 1935, van començar les obres d'adeqüació de la cúpula i el seu entorn per instal·lar-hi la seu permanent del Foment d'Arts Decoratives (FAD), que des de 1929 era emplaçada al carrer Avinyó. 

*1935.- Dues imatges captades des de la terrassa exterior, sobre la façana del Coliseum i davant de l'espai de la cúpula, que recullen els treballs que s'hi realitzaven per adequar la sala interior. (Fotos: Gabriel Casas i Galobardes).

*1935.- Tres imatges dels operaris treballant a l'interior de la cúpula per enllestit la nova seu del FAD. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes).

Finalment al maig de 1936, el Foment d'Arts Decoratives (FAD) va establir la seu de l'entitat a la cúpula de l'edifici en un acte d'inauguració que va comptar amb la presència del president de la Generalitat Lluís Companys. L'espai interior havia estat dissenyat pel decorador i interiorista Valeri Corberó i Trepat (1908-2001) i va quedar distribuit en dos pisos, el més baix decorat amb frescos de Evarist Molrà, mentre que el superior, que s'utilitzà com a sala d'exposicions, quedava conformat com un espai octogonal envoltat de columnes i decoració de Santiago Marco.

*1936.-  Inauguració de la Cúpula del Coliseum amb la presència del president la de Generalitat Lluís Companys i del conseller de Cultura Ventura Gassol, que apareixen al centre d'aquesta imatge captada des del pis superior. (Foto: Carlos Pérez de Rozas).

*1936.- Un dels accessos a l'espai de la Cúpula del Coliseum poc després de la seva inauguració com a seu del FAD (Foto: Sala)

L'edifici del Coliseum es va salvar miraculosament dels efectes d'una explosió al març de 1938 que va destruir els edificis colindants a la cruïlla amb Balmes, a menys de 50 metres. Una de les bombes llançades per l'aviació italiana aliada de Franco, va impactar sobre un camió carregat d'explosius i el resultat va ser dantesc. 

*1938.- Efectes de l'explosió produïda la la cantonada Balmes / Gran Via, al costat del Coliseum, el dia 17 de març d'aquell any.

1941-1950

Després de la Guerra Civil l'espai de la cúpula fou condicionat per celebrar-hi diverses desfilades de moda amb participació exclusiva de modistos espanyols davant la Guerra Mundial i l'aislacionisme dels aliats cap al règim de Franco. Mentrestant el FAD patia la lògica repressió del nou règim més ocupat en manifestacions de caire patriòtic que no pas artístic.

*1942.- Les demostracions de pentinats amb ondulación permanente presentades per l'empresa Solriza també van ser presents a la cúpula aquells anys (Fotos: Brangulí)

Un dels certàmens més populars dels celebrats a la cúpula era el Salón de la Moda Española, que periòdicament organitzava la Coordinadora d'Alta Costura. Se n'hi celebraven varies edicions al llarg de l'any fins que a la dècada següent el saló va canviar d'ubicació passant a ocupar els salons de l'Hotel Ritz.

*1941.- Fullet informatiu del 1r. Saló de la Moda Espanyola amb el simbol de Falange a la coberta.

*1944.- Desfilada en l'acte inaugural del Salón de la Moda Española el 27 de setembre d'aquell any. (Foto: Carlos Pérez de Rozas /AFB).

*1944.- Cartell del Salón de la Moda Española organitzat per la Cooperativa d'Alta Costura.

Durant aquest període el FAD no va deixar d'organitzar tota mena de manifestacions artístiques, exposicions de pintura i escultura i concerts de petit format, que malgrat les dificultats que sovint imposava l'autoritat vigent, permetien mantenir viu aquell petit racó de cultura al mig de la ciutat.   

*1945.- Programa de l'homenatge organitzat pel FAD al pianista d'ascendència anglesa nascut a Catalunya Frank Marshall (1883-1959). 

*1950.- El Salón de la Moda Española continuava celebrant les seves edicions a la cúpula. Aquest és el cartell del certàmen de primavera del 1950 i les invitacions que es van expedir per assistir-hi. (Font: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

1950-1971

*1953.- Vista aèria de la Cúpula del Coliseum amb l'edifici de l'Instituto Nacional de Previsión en construcció darrera, quan ja s'enllestien les seves plantes superiors sobre el solar arrassat per l'explosió de 1938.

A l'any 1951 el FAD va organitzar a la cúpula el primer Salón del Hogar Moderno, que tindria una periodicitat anual i seria l'embrió del posterior saló Hogarhotel, que a partir de 1961 es va celebrar a l'espai firal de Montjuïc, i després esdevindria ExpoHogar.

*1956.- Cartell de la sisena edició del Salón del Hogar Moderno dissenyat per Joan-Josep Tharrats. (Font: todocoleccion.com)

Cap a finals de la dècada dels 1950's. el crític d'art Alexandre Cirici i Pellicer funda l'Associació d'Artistes Actuals i concep la idea de crear un Museu d'Art Contemporani a Barcelona tot aprofitant l'espai de la cúpula per obrir-hi aquest espai de museístic. Lògicament l'oficialitat de l'època, que tenia poc o gens d'interès per l'art contemporani, refusa el projecte i no recolza la proposta. Cirici ho planteja aleshores al FAD i amb el suport del jurista, escriptor i crític d'art Cesáreo Rodríguez-Aguilera es crea una societat anònima per impulsar el futur museu amb 100 participacions de 1.000 pessetes de l'època. Als propietaris se'ls atorga la condició de socis fundadors.

Només un any després, el 21 de juny de 1960, s'inaugura aquest primer centre d'art contemporani de la ciutat, autèntic precedent de l'actual MACBA, a base de petites donacions d'artistes i entitats. A banda d'artistes catalans com Guinovart, Argimon, Ràfols Casamada, Tharrats o Hernández Pijuán també hi participen també alguns d'espanyols com Rafael Canogar, Antonio Saura o Rafael Zabaleta i d'altres d'estrangers instal·lats a Espanya com l'alemany Erwin Bechtold, l'equatorià Enrique Tábara o la francesa Nadia Werba.

*1960.- Acte d'inauguració a la Cúpula del Coliseum del primer Museu d'Art Contemporani de la ciutat, una iniciativa d'Alexandre Cirici i Pellicer, al que podem veure a la dreta de la foto, juntament amb d'altres autoritats i la senyora Maria Carme Pallejà Ricart, directora del museu, al centre de la imatge.

*1960.- Ressenya publicada a La Vanguardia del dia 23 de juny d'aquell any, que dóna compte de la inauguració del Museu d'Art Contemporani. 

El nou espai quedava configurat com un afegitó al Museu d'Art Modern del Parc de la Ciutadella, que tancava el seu recorregut cronològic en el modernisme. Sense cap mena de suport ni subvenció oficial, aquesta experiència museística a la Cúpula del Coliseum amb prou feines va durar tres any. Entre 1960 i 1963 s'hi van celebrar un total de 23 exposicions. L'última d'elles, titulada El arte y la paz, un tema prou delicat als ulls de l'oficialitat del moment, va generar la desconfiança del règim i l'espai va ser clausurat. El seguent capítol de la història dels orígens d'un museu d'art contemporani a Catalunya seria al castell de la Geltrú a partir de 1969.  

Relació d'exposicions presentades al Museu d'Art Contemporani de la Cúpula del Coliseum.

* 1960

Moisès Villèlia

Antoni Bonet

Romà Vallès

Gravats britànics contemporanis

* 1961

Angel Ferrant

Jean Fautrier

Ràfols-Casamada

Enrique Tábara

Jordi Curós

Josep Maria de Sucre

Eva Fischer

* 1962

Massieu-Monzón

August Puig

Miquel Vázquez

Grupo Hondo

Juan Ripollés

Ietta Donega

Grupo Signo

Nadia Werba

* 1963

Exposició El Arte y la Paz (censurada)

Finalment a l'any 1970 el FAD va abandonar la Cúpula del Coliseum per instal·lar la seva nova seu al carrer de Brusi número 45 tocant a Plaça Molina. És a partir d'aleshores que la cúpula va quedar com un espai tancat, inutilitzat i tristament oblidat. 

* 2020's.- Estat actual de l'escultura que corona la cúpula del Coliseum. 

GRAN CINE GLORIA. Consell de Cent 366. (1911-1928)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

Inaugurat el dissabte 3 de juny de 1911 amb el nom de Gran Cine Gloria, aquest local de la Dreta de l'Eixample va ser un dels cinematògrafs pioners a Barcelona. Va obrir portes amb la projecció de La lucha Japonesa, un documental curt sobre les arts marcials orientals que va fer les delícies del públic. 

*1911.- Anunci publicat al diari La Veu de Catalunya a l'edició del dia 3 de juny d'aquell any sobre la inauguració del Gran Cine Gloria. 

*Solar on es trobava el Cinema Gloria i els seus jardins. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

El local era situal al número 366 del carrer Consell de Cent entre els carrers Bruc i Girona i disposava d'un jardí interior plantat d'acàcies i accessible des d'ambdós costats de l'edifici principal. És per això que el Gloria va tenir una especial rellevança i popularitat durant els mesos d'estiu per les seves projeccions a l'aire lliure que s'oferien al públic als jardins del cinema. Al 1913 la cartellera inclou programacions als mesos d'hivern i a partir de la temporada de 1914 s'anunciava amb el nom de Recreo Cine Gloria en les seves projeccions exteriors estiuenques als jardins.

*1912.- Anunci de projeccions a l'aire lliure durant l'estiu d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 21/6/1912)

Era habitual també, veure els programes del Gloria anunciats a les cartelleres dels periòdics conjuntament amb d'altres sales de cinema. Així amb el Teatro Circo Barcelonés del carrer Montserrat i amb el Salón Fregoli del passeig de Sant Joan compartien sovint cartellera en aquells primers anys del fenòmen cinematrogràfics, quan s'identitificaven els films amb els metres de pel·lícula i no pas pel temps de metratge en minuts.

 

*1913/1914.- Diversos anuncis de programacions conjuntes del Cine Gloria amb d'altres cinematògrafs. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

La sala va incorporar a partir del 1916 una oferta de varietats dins les seves programacions. L'historiador del cinema Munsó Cabús apunta que la clausura del cinema es va produir probablement cap als inicis de 1923 [1], si bé hem trobat referències del Gloria fins a l'1 d'abril de 1928. 

*1928.- Darrera aparició del Cine Gloria a la cartellera, el primer dia d'abril d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)  

Convé no confondre aquesta sala amb el cinema del mateix nom, que va ser rebatejada a partir de 1940  com a Cine Volga (després Bolga) a la Gran Via de les Corts Catalanes 499 entre els carrers Comte de Borrell i Viladomat.

_______

[1].- Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Editorial Proa. 1995.

CINE GRANVIA (1909-1911) / CINE BOLONIA (1911-1912) / CINE ALHAMBRA (1912-1914). Carrer Corts 543-545.

 Agraïments a JOANA FRANCÉS i JORDI J. PAYÀ CASTANÉ

Situada a la vorera muntanya de la Granvia, entre els carrers Villarroel i Casanova, aquesta sala de projecció de cinema va obrir al mateix lloc on anteriorment havia existit el Gran Cafè Paris, un local que oferia concerts i disposava de sala per jugar al billar. Segons les investigacions de Joan Munsó Cabús [1], aquest Cine Granvia [2] va obrir el primer de maig de 1909 i va funcionar amb aquest primer nom fins ben entrat l'any 1911. En podem trobar referències a les cartelleres d'espectacles de l'època. Aquell primer Cine Granvia havia estat obert per Arturo Caballero i combinava els espectacles de varietés amb la projecció de pel·lícules sovint amenitzades per una orquestra de 20 músics dirigida pel mestre Llopis.

*1911.- Anunci publicat el dia 28 d'abril (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

Seguint a Munsó Cabús i les hemeroteques de l'època, el Granvia va canviar de nom per esdevenir Cine Bolonia a partir del dia 12 d'agost de 1911. La publicitat insertada a les cartelleres de premsa l'identificava sovint també com a Gran Cine Bolonia durant els seus primers temps de funcionament. Poc d'després d'acomplir el seu primer anys de vida el Bolonia tancava portes a l'octubre de 1912. 

*1911.- Anunci que certifica la conversió del Cine Granvia en Gran Cine Bolonia a partir del dissabte 12 d'agost d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

*1911.- Programa del dia 30 d'agost. (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

*1912.- Anunci publicat el dia 8 d'octubre. Un dels últims com a Cine Bolonia. (Font: ARCA - La Publicitat). 

La següent i última etapa del local correspon al Cine Alhambra. Amb aquest nom va oferir pel·lícules des del dia 13 de novembre de 1912 fins al 1914

[1].- Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Editorial Proa. 1995.

[2].- Al número 743 de la Gran Via, prop de la plaça de toros Monumental, hi hagué entre 1947 i 1966 un altre Cine Granvia, conegut abans de la Guerra Civil com a Cortes Cinema.  

RAMBLA DE CATALUNYA. Botigues i comerços. (Anys 1970's)

 

Recull ordenat per carrers de muntanya a mar dels comerços i botigues de la Rambla de Catalunya dels anys 1970's
(Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les)



 ====== Diagonal ======

== (Avda. Generalísimo Franco) ==

Diputació de Barcelona.- 126

====== Còrsega ======

 

 

123.- Banco de Londres y América del Sur
(des de 1975)



 

Nergui. Perfumeria.- 120

121.- Arte España (des de 1975)

Tomás. Joieria.- 120



 Vayreda. Galeria d'Art.- 116

Banco de Santander.- 114

 

====== Rosselló ======
 

 

Edificio Catalonia (des de 1971)

113.- Tapirama. Moquetes

.- 100

95.- 

. 100

95.- 

                                           Ps. Concepció =====

.- 98

 

====== Provença ======

87.- General Optica

87.- Japora. Rellotgeria





85.- Perfumeria Serret 

 Cine Alexandra.- 90

 Teatro Alexis.- 90

 

79.- Banco Español de Crédito

A. Serrahima. Joieria.- 88

 

 

75.- FERPA. Alta Fidelitat

                    ====== Mallorca ======

 Monza. Restaurant.- 86

Ramon Vidal. Farmàcia.- 86

67.- Rebagne. Decoració. 

 

65.- ICAB. Agència de viatges                                                       

Sarrió. Galeria d'art.- 78.

 

Hotel Regente.- 76. 

Turkestan. Catifes.- 76. 

                                                                 

 

 

 

 

 

====== València ======

59.- 

El Bulevard Rosa. Centre de Moda.- 66

(des de 1978)

Sala Rovira. Exposicions d'Art.- 62

====== Aragó ======

Urbe. Drogueria.- 58 

Galería Joan Prats.- 54

53-55.-- Banco del Noroeste.

 

49.- Galería Trece. Sala d'Art

 

 

 

49.- Banca Jover


 

47.- Galería Ignacio de Lassaletta. Sala d'Art

 

 

====== Consell de Cent ======

 

43.- Konema. Mobles i decoració (des de 1973)

41.- El Turia. Cafeteria

Artema.- 42


 

Tronc. (Tèxtil) - 32.

  

37.- Cine Alcázar

33.- Sennacheribbo. Galeria d'Art

 

 

====== Diputació ======

Gran Hotel Calderón. (des de 1971).- 26.

SEAT. (des de 1971).- 26

 

 

29.- Balcells. Llums

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

27.- Banco Central

 

23.- Club Coliseum. Cinema (des de 1978)

 

 

   



                                                                                                 Iberia. Línies Aèries.- 18.

 

 

  Miss Carol. Moda.- 18.

17.- Unión Suiza. Joieria i Rellotgeria                                       

 

 

 

==== Gran Via Corts Catalanes====

== Avda. José Antonio Primo de Rivera ==

 

 



15.- Pelleteria La Sibèria.

 

Pelleteria Solsona.- 14.

Rodríguez Hermanos.- 12.

Catifes i Cortines

 

 

13. Aixelà. Imatge i so

13.- Consorcio del Mueble de La Garriga. 

11.- Belcor. Llenceria.

 
  

Soler. Arques i bàscules.- 10.

  Ready. Moda.- 8.

5.- Mantequerías Leonesas.

Maxcali. Moda. (Des de 1973).- 8.

Rodier Llorca. Moda.- 6.

 

 

 

3.- Güell. Sabateria                                                                      

 

Teatre Barcelona.-4.  

1.- Farmàcia Baltà
 
 Ronda Universitat                        

Plaça Catalunya