diumenge, 26 de gener de 2020

CINEMA DORÉ (1936-1938); DURRUTI (1938); DORADO (1939-1994); CLUB DORÉ (1994-2006) i ARIBAU CLUB (2006-2018). Gran Via de les Corts Catalanes 565-567.

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO

Aquesta històrica sala de cinema, molt popular per la seva centralitat i permanència al llarg de gairebé 82 anys, tot i que amb freqüents canvis de nom. es va inaugurar el dia 4 d'octubre de 1936, ja en plena Guerra Civil, amb pretensions propagandístiques i amb el nom de Cinema Doré. En el seus orígens responia a una iniciativa empresarial de Manuel Reverter López. L'esclat de la guerra però, el va deixar en mans de la CNT-FAI, que el va confiscar com era habitual en aquells temps. Els anarquistes el van posar en funcionament amb la projecció d'un programa que incloia els films Es mi nombre, Guerra sin cuartel, El pueblo en armas i un curt metratge de propaganda. L'aforament era de 699 localitats repartides entre platea i amfiteatre.  
La puixança anarcosindicalista als carrers i a les empreses va propiciar posteriorment el canvi de nom a Cine Durruti a partir del 5 d'abril de 1938 en homenatge al dirigent llibertari mort a Madrid.

*1936.- Entrada de l'original Cine Doré. (Font: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

*1938.- Anunci publicat a La Vanguardia el dia 5 d'abril d'aquell any en el que es donava notícia de la inauguració del Cine Durruti, en realitat un canvi de nom de l'original Doré.

*1938.- Les entrades del Cine Durruti duien la bandera de la CNT-AIT impresa. (Font: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

En acabar la Guerra Civil es va retornar la propietat del cinema a Reverter que el va reobrir el 1939 novament com a Cine Doré amb la projecció de ¡Ahí viene la Armada!, Tres lanceros bengalíes i un Noticiario de Falange. Aquest retorn al nom original va ser però, molt efímer. La nova normativa sobre noms d'establiments i comerços el va obligar a adoptar la forma espanyolitzada com a Cine Dorado a partir de l'1 de març de 1939. Pygmalion y Nobleza baturra van ser les primeres pel·lículas projectades en la nova etapa com a Dorado, nom amb el que va romandre a les cartelleres d'espectacles fins al maig de 1994.

*1968.- Una entrada del Cine Dorado (Font: todocoleccion.com)
 
*1990.- Façana del Dorado durant els últims anys amb aquesta denominació.
 
 Durant una gran part d'aquesta etapa i ja sota la direcció empresarial de Pere Balaña la sala es va especialitzar en pel·lícules infantils i de dibuixos animats. A l'estiu de 1994 va ser sotmès a una important reforma interior amb la seva divisió en dues sales de 441 i 265 localitats i també exterior molt visible amb el canvi de disseny a la façana. El nom també va mutar a Cinema Club Doré.
 
*2006.- L'entrada a les dues sales del Club Doré amb la seves últimes projeccions amb aquest nom. 
 
El darrer tram de la història de la sala arrenca al febrer de 2006 quan el Grup Balañá el va vincular, almenys de nom i malgrat la distància, als multicinemes Aribau amb la nova denominació d'Aribau Club.
Després de dotze anys de funcionament la sala va tancar, pràcticament sense anunci previ, el 29 de juliol de 2018 amb la projecció de Mary Shelley i  Lola Pater. Balañá ja havia abordat una profunda reconversió de les seves sales del centre de la ciutat. El tancament de l'Aribau Club s'afegia a les desaparicions esdevingudes uns anys abans amb les sales Rex (2010), Urgell (2013) i Club Coliseum (2014) del mateix propietari, que havia decidit centralitzar la seva oferta al centre de Barcelona en els complexos de multisales Arenas i Aribau.  
L'Aribau Club cal recordar-lo també perquè va arribar a ser un petit racó cinèfil on s'hi celebraven tres Festivals de Cinema localitzats a Barcelona: el Docs Barcelona i el D'A (cinema independent) i l'In-Edit (documentals musicals).

*2018.- Últims dies de l'Aribau Club. (Foto: Bea Sancho).

Cap comentari:

Publica un comentari