Al barri de Galvany, pujant per Amigó a mà esquerra abans d'arribar al mercat, va obrir portes el 1978 un bar musical que aviat aconseguiria acomboiar un segment de jovent de progressia més o menys d'origen benestant. El Boira formava part en el seus inicis d'una ruta que passava per altres locals de la zona com La Enagua, La Araña i Chapa. En aquells primers anys el local s'associava al consum de drogues i la clientela tenia aquell punt d'alternativa i contestatària que propiciava el fet que hi sovintejessin les redades. Així doncs, era força habitual trobar-se amb la policia buidant el Boira en actuacions contundents i per sorpresa.
Uns anys després, el Boira es va convertir en el local degà de l'aquell indret, que a partir de la meitat dels 1980's esdevindria una de les zones de més activitat nocturna amb proliferació de tota mena de bars i locals de moda. Al Boira sempre li va quedar l'estela de ser un dels pioners. Era un local no gaire gran, amb un passadís d'accés que ens portava a una sala gairebé quadrada, amb una barra a mà esquerra, molts tamborets, un billar i l'habitacle del DJ situat en un racó. S'hi escoltava bona música i sovint acollia exposicions i performances. El disseny original del local era de Jordi Mambrilla i un dels seus propietaris va ser Enric Meier.
A començaments dels 1990's el local va ser reformat i refundat i d'acord amb el pas dels temps va canviar l'ambient i s'hi organitzaven festes d'allò més marxoses, però la seva etapa daurada sempre va ser la dels primers anys.
*1987.- L'interior del Boira vist des del racó del DJ amb un disc de vinil de Prince en primer terme i la barra al fons. (Foto: Eugeni Bofill)
