Article elaborat amb el suport de MARIANO PÉREZ MIR.
*1930's.- El colmado amb el seu propietari a l'esquerra i dos dependents a l'altra porta.
Una de les moltes botigues de queviures i ultramarins de la Dreta de l'Eixample va ser el Colmado de Mariano Pérez, situat al número 50 del carrer Roger de Llúria, gairebé a la cantonada amb Diputació i molt aprop d'una de les embocadures del passatge Permanyer.
Una de les moltes botigues de queviures i ultramarins de la Dreta de l'Eixample va ser el Colmado de Mariano Pérez, situat al número 50 del carrer Roger de Llúria, gairebé a la cantonada amb Diputació i molt aprop d'una de les embocadures del passatge Permanyer.
Mariano Pérez era oriund de La Iessa, un poblet de la comarca dels Serrans a la part més occidental del País Valencià. Quan va arribar a Barcelona als anys 1930's va fer-se càrrec de la botiga que ja existia des de començaments de segle (Usón y Gimeno als anys 1920's i Pablo Parent als anys 1910's havien estat altres antics propietaris del negoci). L'interior de la botiga era de sostre alt i quedava dividida per un altell que feia les funcions d'habitatge on hi vivia la familia del propietari amb la seva dona i quatre fills. S'hi venien barres de gel, olis i colònies a granel i fou un dels primers establiments de la zona que va oferir peix congelat. La botiga va mantenir fins al final el seu aspecte exterior amb els rètols i l'estructura antiga de portes i aparadors que mostra la fotografia. La fruita però, ja no s'exposava a peu de vorera.
El colmado va desaparèixer l'any 1970 quan tot l'immoble de la cantonada Besòs-muntanya de la cruïlla Llúria-Diputació va ser venut a una immobiliària, que el va enderrocar per aixecar-hi un edifici d'oficines amb façana de vidre, d'aquells que fan tan mal a la vista en una zona història de l'Eixample com és aquesta.
