Construit arrel de l'Exposició Universal de 1929, el Restaurant La Pérgola va ser sens dubte l'establiment de restauració més important d'aquell esdeveniment internacional. Era situat davant de la Font Màgica de Carles Buïgas a la cantonada de l'Avinguda Maria Cristina amb l'actual passeig de Francesc Ferrer i Guàrdia (abans avinguda del Marquès de Comillas) al costat de l'antiga fàbrica Casaramona que avui acull l'espai cultural Caixaforum.
El nom del restaurant prové de la seva terrassa a l'aire lliure on hi havia una magnífica pèrgola de 18 columnes amb una disposició de 6 x 3 sota la que els clients prenien els seus àpats.
Acabada l'Exposició va pasar a ser propietat municipal i la seva explotació es licitava mitjançant concurs subhasta. Va estar actiu fins ben entrada la Guerra Civil.
Arribada la posguerra el local va pasar uns anys tancat en l'oblit, però tornaria a obrir portes després d'una reforma en profunditat, que va comportar la destrucció de la pèrgola original i la terrassa. El 1957 va tornar a l'activitat vinculat a l'ajuntament de Barcelona que el va tornar a treure a concurs públic.
*1960.- El popular restaurant en una foto captada per Josep Brangulí.
*1961.- Els concursos de bellesa també eren presents a La Pérgola, com aquesta celebració del maig de 1961. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Arribada la posguerra el local va pasar uns anys tancat en l'oblit, però tornaria a obrir portes després d'una reforma en profunditat, que va comportar la destrucció de la pèrgola original i la terrassa. El 1957 va tornar a l'activitat vinculat a l'ajuntament de Barcelona que el va tornar a treure a concurs públic.
En aquesta segona etapa La Pérgola va esdevenir un local típic per a les bodes, bateigs i comunions de la petita burgesia. Però també s'hi podia gaudir de ball amb orquestra. Noms com José Guardiola. Dodó Escolà, Renato Carosone, Mario Visconti i Ramón Calduch varen ser alguns dels artistas que varen amenitzar amb les seves cançons els sopars de la clientela. Amb els anys la gestió del restaurant passaria de l'empresari Joan Gaspart Bonet (pare del que després seria president del Barça) a mans de Jaume Soteras (que també gestionava el restaurant Diagonal). La represa i creixement de la Fira de Barcelona i altres salons monogràfics i congressos internacionals li va donar també un gran impuls fins esdevenir el restaurant clàssic del recinte firal de Montjuïc.
El nom del restaurant va servir també per batejar la corba del circuit de Montjuïc que pujava des de la Font Màgica cap al Poble Espanyol.
Cap a finals del segle passat el local va iniciar una paulatina decadència, anunciava self-service i havia perdut totalment la distinció i el pedigree del que havia presumit anys enrera. Tot plegat va conduir inexorablement al seu tancament. L'edifici, que al llarg de la seva historia havia estat sotmès a nombroses reformes i adequacions, ja res tenia a veure amb l'original. Al novembre de 2014 es va procedir a l'enderroc definitiu del local.
*2010.- L'edifici que va acollir La Pérgola amb el restaurant ja tancat i barrat seguia esperant l'enderroc que no es produiria fins a finals de 2014. De l'elegància de l'edifici original de 1929 ja no en quedava res.
Sobre el solar resultant de l'enderroc es va condicionar en un primer moment un espai verd plantat d'ombús, fins que a l'any 2022 Caixabank va projectar-hi un bosc vertical, com annex al Caixaforum, que s'inaugurà a l'any següent.
2023.- Plànol i imatge del bosc vertical instal·lat sobre la paret del Pavelló de la Metal·lúrgia (Foto: Fundació CaixaBank).
