CASA DEL MARQUÈS DE SENTMENAT. Plaça Urquinaona (1882-1974)

*1890.- La Casa del Marquès de Sentmenat cap a finals del segle XIX. Observi's el gran descampat que hi havia darrera. Per allà baixava la Riera de'n Malla.

Durant el primer quart del segle passat, la imatge de la Plaça Urquinaona era presidida per l'edifici que ocupava el xamfrà amb Ronda de Sant Pere i el començament d'Ausias March. Obra de l'arquitecte català August Font i Carreras (1846-1924), la casa del Marquès de Sentmenat era una construcció elegant amb teulada en pendent i un petit torreó acabat en punxa a la cantonada amb Ausiàs March.
 

*1905.- Una vista de la plaça Urquinaona a començaments del segle XX, amb la Casa del Marquès de Sertmenat al fons, enmarcant el començament del carrer Ausiàs March (a l'esquerra) i la continuació de la Ronda de Sant Pere en direcció a l'Arc de Triomf (a la dreta)

 

Va ser construida el 1882 i va romandre dempeus fins el 1974, quan l'oficialitat del tardofranquisme va permetre el seu enderroc tot protagonitzant un nou atemptat immobiliari contra la història de la ciutat. En el seu lloc s'hi va construir un edifici d'oficines de linia moderna i discutible bellesa, que sintonitzava molt més amb la veina torre Urquinaona, que amb la resta d'edificis centenaris d'aquell indret. 

*1941.- A mesura que avançava el segle XX, la Casa del Marquès de Sentmenat anava perdent protagonisme a la plaça davant l'alçaria dels nous edificis.

TERMINAL D'AUTOCARS DE LINIA ALSINA GRAELLS. Ronda Universitat. (1931-1993)

Bitllets diversos dels autocars de l'Alsina Graells. Les trames i colors diferents servien per distingir-ne els trajectes.

La companyia Anónima Alsina Graells d'Auto Transportes va ser fundada a la vila lleidatana de Ponts el 30 de juliol de 1920. Amb els anys, l'empresa va anar creixent i ampliant la seva cobertura amb nous itineraris, fins esdevenir un referent inequívoc del transport de línia entre Barcelona i les terres de Lleida i el Pirineu, que també s'estendria més endavant a d'altres localitats i comarques catalanes.

La terminal de l'Alsina Graells a Barcelona, des d'on sortien i arribaven els cotxes de línia, va ser situada al número 4 de la Ronda Universitat i va començar a funcionar a partir del 16 de juny de 1931, després d'uns mesos de provisionalitat en que el lloc d'inici i fi dels trajecetes va estar situat a la plaça Goya (Sepúlveda-Muntaner).
Per comprar els bitllets o demanar informació sobre les tarifes dels recorreguts calia entrar per un petit jardí, que donava accés a l'oficina administrativa situada a l'edifici colindant. El jardinet constituia un element singular i avui inoblidable d'aquella terminal. Tenia un encant especial i romàntic enmig del bullici del centre de la ciutat. S'estructurava en diversos parterres quadrats formant un entramat de camins de pas al seu voltant amb una frondosa vegetació amb algunes palmeres i arbres alts. També hi havia uns lavabos. Uns bancs antics de fusta permetien al viatger gaudir dels temps d'espera en aquell raconet verd que semblava aillat de la resta de la vida ciutadana. Mentrestant a l'exterior, els autocars (blancs amb lletres vermelles) es concentraven en el tram de vorera entre Pelai i Balmes.

La terminal de Ronda Universitat va deixar de funcionar el dia 19 d'octubre de 1993. Com era d'esperar per la seva centralitat, el solar va ser ràpidament presa cobdiciada per les ferotges immobiliàries. El lloc que ocupava el jardí però, va ser relativament respectat i avui és una zona pública de pas amb palmeres, que connecta el carrer Pelai amb la Ronda Universitat. L'edifici va ser convertit en un hotel.

*1955.- Dos fotogrames del film de Miguel Iglesias El cerco que conté moltes imatges exteriors de la Barcelona de mitjans dels anys 1950's. En el de dalt, es pot veure l'entrada a la terminal d'Alsina Graells des de la Ronda Universitat i en el d'abaix la porta d'accés a d'edifici administratiu d'expedició de bitllets situat davant del jardinet-sala d'espera exterior.