Al carrer Calàbria número 38, molt aprop de l'avinguda Mistral, va obrir-se el 8 de desembre de 1934 una sala cinematogràfica construida sobre un projecte de l'arquitecte Antoni de Ferrater. El local disposava d'un aforament de 2000 butaques i en aquell primer dia d'exhibició va presentar un programa triple amb els films El ídolo de las mujeres, la producció alemanya Guerra de valses i la francesa Tratado secreto, aquesta última d'estrena. Acabava de nèixer el Cinema Mistral.
*1936.- Publicitat en català del Cinema Mistral.
El 20 de juny de 1936, la sala va presentar, en sessió de proves, el sistema de cinema sonor en relleu de la marca Audioscopick, que venia a ser el mateix aque avui coneixem com Dolby.
El 20 de juny de 1936, la sala va presentar, en sessió de proves, el sistema de cinema sonor en relleu de la marca Audioscopick, que venia a ser el mateix aque avui coneixem com Dolby.
Amb l'esclat de la Guerra Civil el cinema Mistral desapareix de la cartellera d'espectacles i no hi tornarà a sortir fins el 4 de febrer de 1939 amb les tropes franquistes ja a Barcelona i amb l'exhibició de El milagro de la fe, amb Silvia Sidney i Chester Morris, i Tres lanceros bengalíes de Henry Hathaway. A partir d'aleshores el Mistral, atesa la seva proximitat al Paral.lel, serà quelcom més que un cinema de barri i continuarà la seva trajectòria fins el 29 de desembre de 1962, pocs dies després de la gran nevada, que va afectar considerablement la vella estructura del local. Canción de juventud amb Rocío Dúrcal i La venganza de Hércules varen ser les últimes pel·lícules exhibides en aquest cinema amb el nom de Mistral.
Posteriorment el local s'enderroca i al mateix lloc s'hi aixeca un nou edifici d'habitatges de 7 alçades i àtic, que en els seus amplis baixos acollirà el nou cinema Waldorf. De fet, el Waldorf és presentat com el tercer cinerama de la ciutat (el Florida i el Nuevo eren els altres dos) i comença a projectar pel·lícules mitjançat aquest sistema. Així doncs, el 6 de juny de 1966 el flamant Waldorf Cinerama arrenca la seva història amb la projecció de La carrera del siglo i debuta en la categoria de sala d'estrena amb tots els ets i uts.
*1966.- Publicitat a La Vanguardia sobre l'imminent obertura del nou cinerama Waldorf. La carrera del siglo va ser la primera pel·lícula que s'hi va projectar mitjançant el sistema de cinerama.
*1966.- Una entrada de sessió matinal del Cinerama Waldorf
El 15 de desembre de 1985, el Waldorf, que ja havia perdut l'estela de cinerama, és reconvertit per Cinesa en un complex de quatre minisales i enceta el darrer periode de la seva història.
A finals de 2003 el cinema va tancar definitivament les seves portes. El contracte entre Cinesa i els propietaris del local acabava, les multisales havien esdevingut totalment deficitàries i l'empresa d'exhibició no va voler ampliar-lo. Posteriorment, l'ajuntament va adquirir el local amb l'objectiu d'instal·lar-hi diversos equipaments. Durant més de set anys el lloc va presentar un aspecte d'abandonament i els graffittis inundaven l'entrada del desaparegut cinema.
Finalment, l'espai on hi hagué l'històric cine Mistral i després el Waldorf acull avui (2012) un centre de serveis socials per al barri, un petit interior d'illa amb jocs infantils i l'Arxiu Municipal de l'Eixample.
