Dissenyat per un equip d'interioristes integrat per Josep Salló, Josep Miàs i Francesc Pla, El Bar Discoteca El Tubo destacava per una gran presència d'acer entre els materials emprats en la seva decoració, que li donava un aspecte vanguardista, gairebé futurista, dins l'estètica freda que va dominar els locals nocturns dels primers anys 1990's. Instal·lat sobre una superfície que anteriorment ja havia acollit un altre bar, hi destacava el joc d'altells suspesos i ancorats al sostre i el tub metàl·lic que donava nom al local i amagava la infrastructura de llum i so, tot recorrent una gran part del seu interior. El Tubo va tenir el privilegi de ser inclòs dintre de la llista d'establiments que optaren al Premi Dècada 2003 que atorgà la Fundació Òscar Tusquets Blanca, un guardó de certa singularitat, que valorava la vigència d'un projecte un cop transcorreguts deu anys.
*1998.- La barra de El Tubo més propera a l'entrada del local. (Foto: Giovanni Zanzi)
Presentat com un bar de copes/discoteca, inicialment obria només a les nits dels caps de setmana. Com era també habitual, els problemes amb els veïns no van trigar a manifestar-se tant pels sorolls provinents de la part interior de local com del que es generava a peu de vorera a la sortida del local provocat pel guirigai propi de l'acumulació de clients, molts d'ells en estat etílic o preetílic. Sorolls que provocaven molèsties als veïns de la zona i sobretot als de les finques més properes. Un d'aquests veïns, el del numero 205, va col·locar al seu balcó una artística pancarta subjectada per dos figures de cartró que demanaven silenci.
Des de la vessant musical el local oferia musica electrònica i era força admirat pels aficionats al house. Disposava també d'una taula de billar a l'interior.
*2003.- La porta d'entrada al Tubo poc abans del seu tancament, quan el veí del primer pis del número 205 va posar dos ninots de cartró amb una pancarta al seu balcó per protestar contra els sorolls procedents del local- (Foto: Kim Manresa/La Vanguardia)
