Agraïments a JORDI CARBONELL i ROSIÑOL
Un dels locals més emblemàtics de la nit barcelonina de començaments del segle XX va ser La Suerte Loca. Era un cafè de senyoretes amb restaurant inclòs situat al número 2 del carrer de l'Estel, (un minúscul carreró que connectava el carrers de les Tàpies i Nou de la Rambla) i es trobava en un pis principal ple de miralls, que va conèixer la presència de Pablo Picasso i de tants i tants amants del desenfrè i de l'art de donar sortida als instints més baixos. Els cafès de senyoretes eren en realitat prostíbuls encoberts on el personal masculí es desfogava a partir del ball amb les noies de la casa per continuar després el periple amb experiències sexuals més complexes.
Un dels locals més emblemàtics de la nit barcelonina de començaments del segle XX va ser La Suerte Loca. Era un cafè de senyoretes amb restaurant inclòs situat al número 2 del carrer de l'Estel, (un minúscul carreró que connectava el carrers de les Tàpies i Nou de la Rambla) i es trobava en un pis principal ple de miralls, que va conèixer la presència de Pablo Picasso i de tants i tants amants del desenfrè i de l'art de donar sortida als instints més baixos. Els cafès de senyoretes eren en realitat prostíbuls encoberts on el personal masculí es desfogava a partir del ball amb les noies de la casa per continuar després el periple amb experiències sexuals més complexes.
La Suerte Loca havia obert el 1907 com a societat recreativa propietat d'Antoni Anguera. Passats sis anys es va fer càrrec del negoci Francisco Buxó, propietari del cabaret La Buena Sombra i de l'Edén Concert, que va aconseguir situar-lo entre els primers del seu gènere.
*1910's.- Diverses planes d'un fullet publicitari de La Suerte Loca (Gentilesa de Jordi Carbonell i Rosiñol)
El setmanari El Escándalo, en un reportatge publicat el 1925, havia glossat amb detall els trets més característics d'aquell niu de llibertinatge entre els que hi destacava la perfecta diferenciació per classes de la clientela que feia la pròpia estructura física i l'ordenació dels espais del local. A La Suerte Loca estaven perfectament separades les classes més humils, que prenien cafè amb llet i grosella amb gasosa, de les més benestants i riques, que consumien licors diversos i convidaven a les pupil·les de la casa a galetes amb vi ranci.
El setmanari El Escándalo, en un reportatge publicat el 1925, havia glossat amb detall els trets més característics d'aquell niu de llibertinatge entre els que hi destacava la perfecta diferenciació per classes de la clientela que feia la pròpia estructura física i l'ordenació dels espais del local. A La Suerte Loca estaven perfectament separades les classes més humils, que prenien cafè amb llet i grosella amb gasosa, de les més benestants i riques, que consumien licors diversos i convidaven a les pupil·les de la casa a galetes amb vi ranci.
El local estava decorat amb gran sumptuositat i tenia una curiosa cascada al vestíbul d'accés que es posava en marxa, amb aigua de veritat, quan algun client important hi feia acte de presència. La pràctica del joc estava a l'ordre del dia, la qual cosa va provocar diverses etapes de persecució implacable del local per tal de l'autoritat governativa. A partir de 1918 La Suerte Loca va canviar de nom i orientació i va encetar una nova etapa com a cabaret amb el nom de Palacio del Cristal.
*1910's.- Tres imatges de l'interior de La Suerta Loca. A la superior, l'entrada al local amb la petita cascada artificial, a la central el foyer i a la inferior el cafè central. (Gentilesa de Jordi Carbonell i Rosiñol).
