És una de les places amb més història de totes les de la part alta del barri del Raval. De fet, encara existeix avui convertida en la gran esplanada dura amb aparcament soterrani que hi ha entre l'edifici del MACBA i el del FAD.
Però l'antiga plaça dels Àngels era molt més petita i els seus orígens es remunten cap a mitjans del segle XVI quan en aquell indret hi havia l'ermita del Peu de la Creu (carrer pròxim que encara existeix amb aquest nom), que va ser enderrocada i en el mateix lloc s'hi va aixecar el Convent dels Àngels l'any 1562, habitat per monges, que poc a poc van anar ampliant el recinte.
Entre 1835 i 1846 les monges varen tenir que abandonar el convent que es convertí en una casa correccional per a persones d'ambós sexes. Posteriorment tornaren a ocupar el convent que va anar fent les funcions de col·legi i que sempre va ser l'element de màxim protagonisme de la petita plaça amb la porta d'accés situada en un racó. Allà hi confluien els carrers d'Elisabets, Montalegre i dels Àngels i una vistosa font ocupava el bell mig de la plaça.
L'espai va romandre així durant gran part del segle XX, fins que a començaments de la dècada dels noranta la reforma d'aquella zona per construir-hi el nou edifici blanc del MACBA i altres edificacions dels voltants varen escapçar definitivament aquell espai i canviaren totalment l'aspecte del seu entorn.
