El mes de febrer de 1975 s'inaugurava al barri de La Ribera, entre el mercat del Born i l'església de Santa Maria del Mar, un local musical amb pretensions artístiques i alternatives en uns moments en que el règim fraquista començava ja el seu definitiu viatge cap al coma profund. El barri havia guanyat molt protagonisme nocturn sobretot amb l'obertura de Zeleste el 1973 i havia aconseguit concentrar un jovent carregat d'idees i anhels de llibertat.
El local que acollia Zócalo, situat al número 10 del carrer de l'Esparteria, procedia d'una edificació del segle XIV de quan les aigües del mar arribaven fins aquell sector. Després, a l'època dels gremis, va ser taller de fabricació d'espart, d'aquí prové el nom del carrer. Finalment, amb l'obertura del mercat central del Born havia passat a ser magatzem de mercaderies. L'interior oferia un fascinant paissatge d'arcs, voltes i velles parets de pedra.
L'obertura de Zócalo, va venir acompanyada d'una exposició de dibuixos i acudits gràfics del gran Jaume Perich, un dibuixant genial que ja uns anys abans ens havia deixat llibres inoblidables com Autopista o Nacional II en els que explicitava amb petits textos i dibuixos el seu humor crític, caùstic i imaginatiu.
Zócalo va convertir-se ràpidament en un cau de progres. Amb els seus coixins dispersos per arreu, la seva penombra, el seu altell i la seva música progressiva, va ser un racó idoni per oblidar tot el que passava fora durant unes hores i transportar-se a un món imaginat de somnis on tot era diferent a les amargors represives que es vivien al carrer.
L'aventura de Zócalo va durar fins el 1986, quan es va produir una reforma a fons del local mantenint tots els seus elements arquitectònics antics i va ser transformat en el restaurant Gades.
