BUROT DE LA RIERA BLANCA.

*1933.- El burot de la Riera Blanca amb forces de la Guardia Civil davant les restes d'una barricada aixecada durant els aldarulls del mes de desembre.

 

Els burots (en castellà fielatos), eren com una mena de duanes que hi havien a les fronteres de Barcelona amb els municipis fronterers. Sovint consistien en un local petit i poc agradable i en els ultims anys tenien l'aspecte d'unes simples taquilles. La seva finalitat era recaptar impostos pel trànsit de mercaderies que entraven a la ciutat. Fonalmentalment aquestes mercaderies eren queviures. Històricament es remunten als antics drets de portes de l'època de les muralles que tenien que pagar els transeunts per entrar a la ciutat pels portals. Aquest sistema de recaptació d'impostos que avui pot semblar tant anacrònic va sobreviure fins ben entrat el segle XX. El 1948 entrar una gallina a Barcelona costava 50 cèntims.

*1956.- El burot situat a la frontera entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat  (Constitució-Riera Blanca) (Foto: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc)
 

El burot era atès per un funcionari vestit de blau amb gorra de plat que es limitava a cobrar les taxes per l'entrada de mercaderies. Però també desenvolupava funcions de vigilància que varen ser especialment destacables en els temps de l'estraperlo, quan eren habituals les denúncies. Però en els ultims temps el seu tarannà era en general més tolerant i fins i tot gaudien de l'apreci i la consideració dels veins de la zona. La llei de reforma de les hisendes locals els va suprimir el desembre de 1962 coincidint amb la gran nevada. 

Al carrer Constitució, tocant a Riera Blanca, just al límit municipal entre Barcelona i l'Hospitalet del Llobregat, hi havia una d'aquestes populars oficines municipals situada als baixos d'una casa de començaments del segle XIX. Un cartell de considerables dimensions, pintat sobre la mitgera de l'edifici, advertia amb una fletxa de la presència del fielato. Diuen que a la Riera Blanca la continuitat de les trames urbanes de les dues ciutats facilitava el trànsit de mercaderies que sovint es realitzava de finestra a finestra, d'un cantó a l'altre del carrer per tal d'escapolir-se del burot. 

PANORAMA DE PLEWNA. (1888-1889)

*1888.- Cantonada Gran Via/Rambla Catalunya amb el monument a Güell i Ferrer en primer terme. Al fons (on avui hi ha el Coliseum) es pot veure l'edifici circular que acollia el Panorama de Plewna amb una cúpula bulbosa sobre la porta d'accés.

A les acaballes del segle XIX, els Panorames eren una atracció força popular entre els barcelonins. Es tractava d'edificis circulars en forma de carpa, a l'interior dels quals els visitants podien contemplar un quadre de gran superficie (10 x 100 metres) que representava un fet històric, generalment una batalla. El públic accedia a l'interior i mitjançant una escala quedava ubicat en una terrasseta lleugerament enlairada i situada al centre del recinte. El quadre, muntat sobre l'estructura cilíndrica de les parets de l'edifici, girava lentament i l'espectador podia contemplar els més variats detalls de l'obra, que es complementava amb motius escultòrics i plafons que aconseguien donar una gran profunditat a la visió del conjunt. Salvant les distàncies era quelcom similar al que avui coneixem com 3-D. 

L'any 1888 fou instal.lat a la cantonada Gran Via i Rambla Catalunya el panorama de la batalla de Plewna (Bulgària), que va ser el més exitós, juntament amb el de Waterloo de la plaça Catalunya. Representava la cruenta batalla lliurada l'any 1877 entre turcs i russos plasmada per l'artista francès Paul Philipoteaux (1846-1923). L'edifici fou projectat per l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa (1845-1919). La seva entrada era decorada amb motius heràldics de l'imperi rus i una espectacular cúpula en forma de bulb similar a les existents a les esglésies russes.

L'entrada costava una pesseta i l'espectacle era obert al públic des de les 8 del matí fins a les 12 de la nit. De dia la llum era natural i durant la nit s'emprava l'enllumenat a gas. Un programa de mà, on quedaven explicats els fets històrics representats, era lliurat al públic que accedia al recinte. Aquest panorama, que ja havia estat exhibit anteriorment a Moscou el 1882, va romandre a Barcelona entre els mesos de març i desembre de 1888 coincidint amb la celebració a la ciutat de l'Exposició Universal. Segons la premsa de l'època (La Campana de Gràcia), un total de 193.836 persones varen visitar el Panorama de Plewna només en els quatre primers mesos de funcionament. Aprofitant l'èxit d'aquest panorama, l'empresa explotadora va optar per exhibir simultàniament en el mateix recinte alguns diorames de Philipoteaux. L'entrada als diorames es cobrava apart i era de 50 cèntims. 

*1888.- Article publicat a La Vanguardia en l'edició del dia 25 de març, que informa sobre la inauguració de dos diorames en el mateix recinte del Panorama de Plewna.

Al gener de 1889 el llenç del Panorama de Plewna va ser enretirat i substituït per un altre del Setge de París, que va ocupar la mateixa instal·lació.

*1889.- Edició de La Vanguardia de 20 gener on es comenta la retirada del llenç del Panorama de Plewna i la seva substitució pel del Setge de Paris.