Article elaborat en col·laboració amb ENRIC COMAS i PARER
*1920's.- Aspecte de la terrassa del bar-restaurant Izquierda.Situat al costat Llobregat del carrer Aribau, entre Diputació i Consell de Cent, el bar Izquierda (en algunes publicacions i publicitats anomenat Izquierdo) va ser durant el primer terç del segle XX un lloc amb molta activitat social. De fet, el local havia heredat les instal·lacions de l'antic Teatro de la Izquierda del Ensanche que des de finals del segle XIX havia estat actiu en aquell mateix lloc. És per això que, a banda de la seva condició de bar-restaurant, l'establiment es complementava amb una sala d'actes interior, on era habitual la celebració d'actes i reunions d'entitats diverses. A través d'un article publicat a La Vanguardia podem fixar la data de la seva obertura el dia 18 de maig de 1918, mesos abans de l'acabament de la Primera Guerra Mundial.
*1918.- Notícia de la inauguració del bar Izquierda amb relació de totes les empreses que van intervenir en la construcció i condicionament del local. No hi faltaven entre d'altres els mosaics d'Escofet i de Bru, les pintures de Josep Mussons, els plafons ceràmics d'Adrià Gual i els sanitaris dels germans Lacoma, (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 19.5.1918).
El seu nom d'Izquierda, derivat de l'antiga sala de teatre esmentada línies amunt, evocava doncs el costat esquerre de l'Eixample, seguint l'habitual divisió que prenent el carrer Balmes com a eix fronterer de la quadrícula Cerdà, oficialitzaria amb el pas del temps la seva divisió en els barris de l'Esquerra i la Dreta. Cal recordar que el carrer Aribau, juntament amb el de Muntaner, eren aleshores les vies en direcció mar-muntanya més actives i transitades en aquella zona de la ciutat.
El local, propietat de Joan Viñolas, ocupava tots els baixos de la finca número 21 d'Aribau, a un i altre costat de la porta d'accés a l'escala de veïns que quedava just al centre de l'edifici.
*1919.- Publicitat apareguda a La Vanguardia en la que s'anunciaven rebaixes dels preus de la carta a d'estiu.
L'any 1922 l'
Izquierda va ser objecte de reformes que van permetre millorar ostensiblement l'espai per a la celebració d'actes socials. L'edifici d'Aribau 21 havia passat a ser seu social de diverses entitats recreatives, científiques i esportives que utilitzaven el bar-restaurant i especialment el seu saló d'actes per a les seves reunions. El local havia estat adquirit aquell mateix any per Evarist Segur i la nit del 9 de novembre s'hi va celebrar un sopar de reinauguració amb actuacions de les artistes del Paral·lel Maribel (
Music-Hall L'As), A Medina i Encarnita Unamuno (
Eden Concert), Selesia (
Alcázar Español), Julita Carreras (
Monte-Carlo) y Rosario Santa Fé (
Cabaret Pompeya)
[1].
L'arribada de la Segona República va comportar a partir de 1931 un augment considerable dels actes sindicals i polítics celebrats al local, en consonància amb l'efervescència social que es vivia al país. En aquests ultims anys l'establiment és conegut com Bar Izquierda del Ensanche.
*1936.- Convocatòria del Sindicat de Perruquers de Senyores de la UGT durant les primeres setmanes de la Guerra Civil. El nom de l'establiment figura ja com Izquierda del Ensanche.
Acabada la Guerra Civil amb la victòria franquista, un local amb aquest nom no tenia precisament gaire futur per mantenir la seva denominació. Així doncs, l'Izquierda va esdevenir Lido.
*1939.- Salón Lido va ser el nom nou de l'Izquierda un cop reobert el local en acabar la Guerra Civil.
*1939.- Retall de l'anunci de la festa de Cap d'Any per rebre el 1940 al renomenat Lido. Observeu que en la referència al nom antic del local se l'anomena Izquierda del Ensanche. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
[1].- El Diluvio. Edició del 10 de novembre de 1922. Pàgina 40.
