Entre els primers establiments que van començar a donar brillantor i centralitat a l'emergent Plaça Catalunya de finals del segle XIX, cal esmentar la Xocolateria La Mallorquina, situada a la cantonada amb Rivadeneyra davant del Circ Eqüestre Alegria. De fet, aquell tram de carrer era considerat als seus inicis com a part integrant del carrer Fontanella i aquesta xocolateria era identificada al número 4 de l'esmentat carrer, que aleshores naixia a Canaletes i no a partir del Portal de l'Àngel com el coneixem avui. La Mallorquina era veïna de la Cerveseria Munich i no tancava fins a la una de la matinada. Per aquest fet era un cau de noctàmbuls en una plaça Catalunya que en aquells temps era encara força desèrtica i fosca a mitjanit, fins al punt que feia tèmer als vianants per la seva seguretat.
A finals de gener de 1894 el local va ser objecte de grans reformes que varen permetre obrir un espaiós i elegant saló dedicat al restaurant. La cuina es va posar en mans de l'acreditat restaurador Blancher, que va aconseguir que l'establiment assolís un renom important. La xocolateria era especialment concorreguda a les nits a la sortida dels teatres. A les penyes que la freqüentaven s'hi deixaven caure intel·lectuals i prohoms de l'època com Santiago Rusiñol, Josep Maria Jordà, Carles Costa o Joan Molas, el propietari del Teatre Eldorado del carrer Bergara.
El negoci es va mantenir fins el 1897 quan els germans Pompidor van adquirir el local [1] i el van començar a transformar progressivament fins convertir-lo en el que seria un dels restaurants més luxosos i de prestigi de la ciutat: La Maison Dorée.
[1]. Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça Catalunya. Edicions La Campana. 1995.
