*1897.- La façana original de la Casa Isidra De Pedro. (Font: Arquitectura Moderna de Barcelona. Làmina LXXV)
L'any 1895 la baronessa de Salillas senyora Isidra De Pedro i Ascacibar (1852-1917), vídua de Josep Llopis i pertanyent a una família nobiliària d'orígen aragonès [1], va encarregar la construcció d'un edifici d'habitatges en una de les cantonades del carrer Diputació amb Bruc sobre un altre edifici de dues plantes preexistent, que havia estat del seu oncle Agustí Ascacibar.
A l'any següent l'edifici ja era enllestit segons un projecte del prolífic arquitecte Enric Sagnier i Villavechia, que va dissenyar una construcció de cinc plantes. Sagnier va preveure dos cossos arrodonits als laterals de la façana sobre les dues arestes del xamfrà, que destacaven en alçària sobre la cornisa superior de l'edifici, formada per grups d'arcs de mig punt que simulaven un claustre. Aquests dos cossos laterals eren acabats en arqueries apuntades cegues i quatre pinacles neogòtics. Al centre del xamfrà, sobre la part superior de la façana hi destacava una torreta troncopiramidal de peces de ceràmica acabada amb dos petits pinacles. [2]
La remunta aplicada als anys 1950's va endur-se sense contemplacions tota aquesta ornamentació, així com alguns altres elements de la façana que varen ser simplificats. L'edifici va guanyar dues alçades i va perdre un testimoni força rellevant del nostre modernisme.
*2014.- Estat actual de l'edifici remuntat i sense els remats originals. (Foto: Xavier González Toran)
[1].- Enllaç a l'article La Baronia de Salillas al blog del Nobiliari general d'Aragó. (Autor: Andreu Salillas i García)
[2].- Lacuesta Contreras, Raquel i González Toran, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona de l'Eixample. Editorial Base Barcelona. 2014.
[1].- Enllaç a l'article La Baronia de Salillas al blog del Nobiliari general d'Aragó. (Autor: Andreu Salillas i García)
[2].- Lacuesta Contreras, Raquel i González Toran, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona de l'Eixample. Editorial Base Barcelona. 2014.
