Entre les discoteques que cap a finals dels seixanta i primers setanta del segle passat començaren a proliferar per sobre de la Diagonal hi destacava una que tenia nom d'escriptor rus: Pushkin. Era al número 326 del carrer Muntaner, entre Madrazo i Calaf, i va arribar a tenir molta anomenada entre el públic adolescent en les sessions de tarda, especialment els caps de setmana.
Com en moltes altres discoteques de l'època a Pushkin es vivia de ple aquella lògica presidida per la foscor i l'esfera giratòria de mirallets, que dividia el temps entre ritmes ràpids i lents. Eren les èpoques en que Barry White, Gloria Gaynor o Boney M. dominaven els temes mogudets i un hispà guapet i benplantat de nom Manolo Otero recitava repetitivament un tema anomenat Todo el tiempo del mundo, després que el Samba pa ti de Carlos Santana hagués marcat, com quasi sempre, la inefable irrupció dels lents i la buidada general de la pista. Arribava el moment dels més segurs de si mateixos... Vols ballar?.
Pushkin va tancar el 1981 i dos anys després va reobrir durant uns quants anys més amb el nom d'Oli formant part del grup de locals de Joaquim Subirats.
Pushkin va tancar el 1981 i dos anys després va reobrir durant uns quants anys més amb el nom d'Oli formant part del grup de locals de Joaquim Subirats.
