Article el.laborat amb el suport de MIQUEL CARTISANO
Un dels balls de barri més animats durant la posguerra fou La Gavina Azul, situat al número 50 de l'avinguda Mistral entre els carrers Entença i Vilamarí.
Un dels balls de barri més animats durant la posguerra fou La Gavina Azul, situat al número 50 de l'avinguda Mistral entre els carrers Entença i Vilamarí.
Aquest local va començar a funcionar durant la Segona República amb el nom de La Gavina Blava- Palau de la Llum. La inauguració va tenir lloc el mes de gener de 1933. El Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux hi celebrava balls de màscares. També hi havia una acadèmia de ball amb noies que ensenyaven les diverses modalitats.
*1933.- Un anunci publicat a la premsa demanant noies per atendre les classes de ball.
Curiosament, aquesta pista de ball ha passat a la història de l'esport català per ser l'escenari del primer partit de basquetbol en pista coberta. Efectivament, els jugadors dels equips del Patrie i del FC Barcelona hi van celebrar el primer matx indoor d'aquest esport a Catalunya el dia 6 d'abril de 1933. La victòria va ser pel Barça que es va imposar al Patrie per un ajustat 30-29 (com es pot apreciar en aquells temps no s'encistellava tant com ara). Els partits es varen repetir diverses vegades i La Gavina Blava va acollir també vetllades de boxa de l'Sporting Boxing Club.
*1933.- El Mundo Deportivo anunciava un partit de basquet nocturn a la pista de ball La Gavina Blava.
Acabada la Guerra Civil la sala va continuar amb èxit la seva singladura. El mateix 1939 ja tornava a estar activa amb el nom de La Gavina Azul, color que sens dubte agradaria molt als nous dirigents del règim. El nom de gavina no es va canviar. Si mirem el Diccionario de la Real Academia Española veurem que gavina és acceptat i correcte en castellà com a sinònim de gaviota. Així doncs, la normativa franquista de castellanització obligatòria dels noms de comerços i empreses no quedava vulnerada.
A l'octubre de 1963 la publicitat de la sala anunciava la inauguració del "sistema de sonido meganofónico en relieve. ünico en España". L'accés al local era presidit per un espai amb taules de ping-pong, billar i futbolins. Al fons, uns cortinatges vermells donaven pas a una pista de ball gran i lluminosa. En un cartell hi havia escrit amb guix el nom de l'orquestra i el cantant que amenitzaven la sessió i tot plegat discorria sota un entranyable ambient familiar. L'orquestra Gene-Kim va ser l'habitual del local durant els seus ultims 15 anys.
Cap a finals de la dècada dels 1960's el fenòmen emergent de les discoteques va començar a representar un seriós competidor per La Gavina Azul que, a partir de de 1974, va iniciar el seu declivi passant per una etapa de simple saló recreatiu fins a la seva definitiva desaparició.
Cap a finals de la dècada dels 1960's el fenòmen emergent de les discoteques va començar a representar un seriós competidor per La Gavina Azul que, a partir de de 1974, va iniciar el seu declivi passant per una etapa de simple saló recreatiu fins a la seva definitiva desaparició.
Alguns músics i artistes que varen actuar a La Gavina Azul:
1940.- Orquesta Emporium
1945.- Orquesta Cataluña
1951.- Víctor Castillo & Orquesta Alomá
1955.- Roberto Marin & Orquesta Neptunos.
1960's.- Manuel Diago, Juan Villar, Jordi Ferrer & Orquesta Gene-Kim
1970's.- Thomas Ferran & Orquesta Gene-Kim
