L'any 1911 José María Martínez Escolar, havia obert un primer cinema Bohème al començament del carrer Creu Coberta, que ben aviat va tenir que fer front a les expropiacions derivades de la urbanització de la plaça Espanya a causa de les obres de l’Exposició Universal de 1929. L'any 1922 ja havia estat clausurat i a la vista de la situació, el seu promotor va adquirir la finca del número 44 del mateix carrer, a la cantonada amb Béjar, per reubicar-lo i permetre així als veins d'Hostafrancs seguir disposant d’una sala de projecció de pel·lícules.
Pati de butaques i amfiteatre del Cinema Boheme.
El 1930 s’inaugurava doncs la nova sala, batejada inicialment amb el nom de Nuevo Cine Bohème, que disposava d’una moderna instal·lació sonora de Photophone. Aviat es convertiria en el més popular i visitat del barri.
Durant la Guerra Civil, el Bohème va acollir sovint actes polítics i reunions del Front Popular a partir d’abril de 1938.
Acabada la guerra, les autoritats franquistes varen castellanitzar el nom del cinema que fou rebatejat com a Cine Bohemio. La sala va tornar a recuperar la seva posició com un dels cinemes més populars del barri amb un aforament de 1.500 butaques i una gran assistència de públic els dies festius.
*1980.- Vista exterior de l'edifici que acollia el cinema. (Foto: Autor desconegut).
La seva vida va durar fins el 26 de maig de 1986 en que oferí la seva ultima projecció en un programa doble integrat per dues pel·lícules de terror: El justiciero de la noche i La noche de la ira.
La seva vida va durar fins el 26 de maig de 1986 en que oferí la seva ultima projecció en un programa doble integrat per dues pel·lícules de terror: El justiciero de la noche i La noche de la ira.
*1986.- Dues imatges de la façana de Cine Bohemio, al carrer Creu Coberta 44, cantonada amb Béjar, pocs dies després del seu tancament definitiu. (Foto: Autor desconegut).
