*1921. Una vista del conjunt industrial Elizalde. En primer terme es pot veure el carrer Rosselló i el jardí que en els primers anys ocupava part del complex. (Font: Antoni Gonzalez Moreno-Navarro. La singular mansana de l’Elizalde. Barcelona: L’Avenç núm. 394, octubre 2013).
*1941.- Vista general de la Fàbrica Elizalde captada des del Passeig de Sant Joan. (Foto: Fundació Elizade)
La fàbrica d'automòbils i motors d'aviació Elizalde va ser una de les més prestigioses de l'Espanya del primer quart del segle XX. El seu promotor Arturo Elizalde Rouvier (1873-1925) era un industrial i enginyer nascut a Matanzas, Cuba. La seva familia es va establir a Europa, primer a Paris i després a Barcelona.
El 8 de gener de 1908, Arturo Elizalde, juntament amb el seu cunyat Rafael Biada Navarro i Josep Maria Vallet i Arnau, van fundar la Societat Mercantil J.M.Vallet y Cía, amb l'aportació a parts iguals d'un capital social de 150.000 pessetes de l'època. Vallet hi aportava també un taller de reparacions, amb maquinària i personal especialitzat, localitzat al Passeig de Sant Joan, núm. 149, mentre que Elizalde i Biada feien de gerents. La companyia acabaria ocupant tot el terreny de l'illa delimitada pels carrers Bailèn, Còrsega, Passeig de Sant Joan i Rosselló.
1921.- Els Automòbils Elizalde van ser exposats al Saló de l'Automòbil de Paris segons explicava a La Vanguardia en aquest article
*1922.- Xalet que acollia les oficines i la direcció. (Font: El Heraldo Deportivo. núm. 255)
*1922.- Una vista de la factoria amb el carrer Bailèn en primer terme. (Font: El Heraldo Deportivo. núm. 255)
El 21 de març de 1915 Arturo Elizalde va aconseguir el control total de la companyia i es va constituir la societat Fábrica Española de Automóbiles Elizalde. Durant aquest mateix any, el rei Alfons XIII, reconegut entusiasta de l'automoció, va fer un recorregut de prova, amb un cotxe del Tipus 20, pels voltans de Madrid.
El 1917 l'empresa va ser requerida per l'Aviació Militar per començar el projecte per la construcció de motors d'aviació. Arturo Elizalde, va morir d'una grip a Paris el 4 de desembre de 1925, quan havia viatjat a la capital francesa per a signar una llicència de construcció dels motors Lorraine, que equiparien els Breguet 19 de les forces aèries espanyoles.
En el transcurs de l'any 1926, es va lliurar a l'Exèrcit de l'Aire la primera sèrie de motors de 450 CV anomenats A-1 (llicència Lorraine). Fou aleshores quan s'abandonà la fabricació d'automòbils per centrar-se bàsicament en motors d'automoció i aviació.
El 4 de juny de 1927 es va constituir la societat Elizalde S.A. amb un capital social de 4.500.000 pessetes. La vidua d'Elizalde, Carmen Biada va ocupar la Presidència del Consell d'Administració, Julio Renteria n'era el Director General i Antonio Elizalde, l'Administrador General. Fou durant aquest any que es va iniciar el disseny i posterior fabricació dels motors d'aviació Dragón.
Durant la Guerra Civil aquesta factoria va ser col·lectivitzada amb el nom de SAF 8, i les seves instal·lacions emprades per la fabricació de bombes i també el motor Shvetsov M-25 còpia del Wright R-1820 Cyclone 9, que equipava els avions republicans Polikarpov I-16. Això va provocar el bombardeig de la fàbrica per part de l'aviació nacional, que va considerar-la un objectiu estratègic de la zona republicana per abastir tecnologia de guerra.
Acabada la Guerra es va reprendre l'activitat a la factoria. A la torre amb façana al passeig de Sant Joan (aleshores General Mola) s'hi impartien els dos primers cursos de la Primera Promoció de l'Escola d'Aprenents. Tot seguit, es va edificar l'Escola d'Aprenents Elizalde, que va inicar la seva activitat a partir del curs 1941-1942.
Els aprenents de l'Escola de la Fàbrica Elizalde després de jurar bandera completaven el seu servei militar treballant a la fàbrica que de fet era com una destinació més dels soldats, amb l'obligació de completar fins a 5 anys de treball a l'empresa un cop acabat el servei militar.
L'any 1951 l'empresa fou nacionalitzada, al·legant motius de defensa nacional, i absorbida per l'INI (Instituto Nacional de Industria) amb el nom d'Emnasa. Nou anys més tard la factoria de Passeig de Sant Joan va ser tancada i enderrocada. Tota l'illa que ocupava la fàbrica va ser reurbanitzada amb un pla especial que hi va permetre edificar quatre blocs rectangulars, que trenca considerablement la uniformitat de la urbanització de l'Eixample en aquella zona.
*1961.- Anunci publicat a La Vanguardia per posar a la venda materials prodecedents de l'enderroc de la Factoria Elizalde.
*1973.- Un conjunt de blocs d'habitatges promogut per la Caixa de Barcelona va ser aixecat als anys 1960's sobre el solar que havia deixat lliure la Fàbrica Elizalde en ser enderrocada.
