Agraïments a CARME MARTÍN
*1980.- El cinema Montserrat en els seus últims anys. (Foto: Autor desconegut)
Situat en el tram final de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, concretament al número 267 entre el carrer Lluís Sagnier i el passeig Maragall, molt aprop del popular indret conegut com Els Quinze, el cinema Montserrat va obrir les seves portes al públic durant el mes de novembre de 1952.
Ramon Sanahuja i Bartolomé Solé varen ser els seus promotors i Enric Matas Ramis l'arquitecte responsable del projecte. L'aforament inicial de la sala era de 783 butaques que es distribuien en platea i amfiteatre. El local disposava, així mateix, d'una planta semisoterrània que acollia els lavabos.
Des del carrer estant l'edifici destacava per la seva marquesina projectada sobre la vorera per protegir els vianants de la pluja i pels neons que formàven les lletres amb el nom del cinema. A les plantes superiors de la façana hi dominava el maó en un estil de simplicitat rectilínia.
*1962.- Foto captada des d'un edifici de l'Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat durant l'històrica nevada del desembre d'aquell any. (Foto: Fons Xifré)
Durant més de trenta anys la sala va desenvolupar amb dignitat la seva funció de cinema de barri oferint una programació en sessió contínua de dues pel·lícules per semana. A la segona meitat de la dècada dels 1970's va alternar les programacions de reestrena amb les d'estrena i a començaments dels 1980's va especialitzar-se en cinema eròtic, un subgènere aleshores en alça que es presentava sota la qualificació "S".
Durant més de trenta anys la sala va desenvolupar amb dignitat la seva funció de cinema de barri oferint una programació en sessió contínua de dues pel·lícules per semana. A la segona meitat de la dècada dels 1970's va alternar les programacions de reestrena amb les d'estrena i a començaments dels 1980's va especialitzar-se en cinema eròtic, un subgènere aleshores en alça que es presentava sota la qualificació "S".
Com a cloenda marginal a la seva història el Montserrat va passar de l'erotisme a la pornografía arrel de la seva conversió en Sala X amb l'aforament reduit a 200 localitats. L'experiència fou efímera i la projecció de pel·lícules per adults amb prou feines va durar un any entre 1984 i 1985. Després va retornar a la normalitat en una última i també breu etapa com a cinema d'estrena. El 2 d'agost de 1987 tancava les seves portes per sempre amb la projecció de Crónica sentimental en rojo, un thriller rodat a Barcelona amb Assumpta Serna i José Luis López Vázquez dirigits per Francisco Rovira-Beleta. Simpático y caradura amb Jean Paul Belmondo completava aquell últim programa.
Posteriorment la sala fou enderrocada i sobre el solar resultant s'hi va construir un edifici d'habitatges de maó vist.
