El Fort Pius era una posició fortificada situada a uns 750 metres de la muralla i de la Ciutadella en direcció al nord, al costat de la carretera de França. La seva construcció va ser una iniciativa del Rei Felip V un cop acabada la Guerra de Successió. Amb aquestes edificacions, entre les que es trobava la Ciutadella, el Borbó volia garantir el sotmetiment de la ciutat de Barcelona i al mateix temps d'una possible invasió francesa.
Aquesta petita fortificació va ser construida el 1719 sobre les restes d'un antic convent de frares mínims. El seu nom prové d'haver estat dedicat al capità general Francesco Pio di Savoia, marquès de Castelo Rodrigo. Era de planta rectangular, gairebé quadrada, amb dimensions de 49,50 x 43,20 metres. Tenia 22 troneres per als canons i 14 voltes adossades al terraplè. Els tres murs que miraven cap al pla de Barcelona eren envoltats per un fossat i disposaven d'un camí de ronda cobert, mentre que el mur més proper a la ciutat era més senzill amb espitlleres i dos petits flancs per defensar la porta.
El Fort Pius mai no va estar connectat per cap camí protegit amb la Ciutadella i, com que la distància entre ambdues fortificacions era massa gran per donar-se suport d'artilleria mutu, es veia exposat a una possible conquesta en un cop de mà per sorpresa de l'enemic. En aquest cas l'exèrcit assetjador el podria utilitzar fàcilment per a protegir els seus propis atacs. Aquestes conclusions van portar a decretar-ne la seva destrucció a l'any 1760 [1].
No obstant això, Fort Pius no seria enderrocat fins a l'octubre de 1868. Les pedres de la fortificació es van aprofitar per aixecar l'església de Sant Martí del Clot.
Plànol de planta i perfil de la fortificació de Fort Pius. (Font: Ministerio de Cultura. Archivos Estatales)
[1]. Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. Barcelona antigua y moderna, ó Descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros días. Artículo VII. Fuerte Pío. Llibreria Tomàs Gorchs. Barcelona. 1854.
