dimecres, 31 de març del 2021

METROPOL. Bar musical. Passatge de Domingo 3. (1981-1991)

Inaugurat a l'any 1981 per Josep Maria Piella i Armand Doménech, el Metropol va representar un dels primers exemples de l'arribada del cold art (art fred) a la decoració interior del locals d'oci nocturn de la ciutat. De la mateixa manera que l'espai públic es va començar a nodrir de places dures, els bars de nit apostarien per un interiorisme d'estètica freda en un procés d'innovació respecte del que havia estat fins aleshores l'entorn del entertaiment al voltant d'una barra o uns seients amb unes copes.

Dotat d'una centralitat indiscutible (el passatge de Domingo recorre en direcció mar-muntanya l'illa formada pels carrers València, Mallorca, Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia), el Metropol va ser doncs un dels pioners d'aquesta corrua imparable de nous locals que va envair Barcelona durant els anys 1980's  i que van quedar en l'imaginari col·lectiu com els bars de disseny    

Eren aquells temps que Madrid guanyava posicions respecte de Barcelona amb el fenomen de la movida i alguns bars com aquest intentaven mantenir el pavelló de la nit barcelonina en un bon nivell.


*1990's.- Anvers i revers d'uns dels flyers amb que es difonia les sessions de música house que s'organitzaven al Metropol en el seus ultims anys.

Aquell edifici de només planta baixa i primer pis que ocupa el número 3 del passatge de Domingo acolliria després del tancament del Metropol diverses propostes d'oci. El 1995 hi va obrir el Charman, un dels primers cibercafès de la ciutat.
El 1998 hi havia el Jazzmatazz (no confondre amb el Razzmatazz de Poblenou) un espai per  actuacions musicals en viu que també exercia de galeria d'art
Posteriorment ja al segle XXI s'hi va instal·lar la discoteca Hyde Club i al costat va obrir al 2013 el restaurant Pepito

dissabte, 20 de març del 2021

PUB PAPAE. Bar Musical. Avda. Meridiana 294-296. (1978-1984)


Situat a l'avinguda Meridiana al barri de La Sagrera, entre els carrers d'Honduras i Garcilaso, aquest bar musical,  especialitzat en còctels va animar les nits del barri durant la transició dels anys 1970's als 1980's per un sector de públic bàsicament format per parelles que hi anaven a passar les estones.


*1984.- L'entrada del Pub Papae a l'avinguda Meridiana.

Emplaçament del Pub Papae al barri de La Sagrera amb els pàrquings recomanats als clients.

No hi haurien gaires més coses a dir d'aquest local, si no fos perquè el seu final dissortadament es va inscriure dins les pàgines de la crònica negra dels anys de la transició política. En aquells temps, el clima d'inseguretat era molt notable i el Pub Papae va ser assaltat la matinada del dia 7 de febrer de 1984 per un grup armat, que va assassinar al propietari del local Rufino García, un home de 38 anys, nascut a Lleó, que va rebre diversos impactes de bala. En un article d'investigació periodística, publicat a la revista d'actualitat política i social Cambio 16 [1], es denunciaven pràctiques d'extorsió i xantatge que en aquells temps patien diversos locals nocturns d'oci de la ciutat. 

*1984.- Article publicat al diari ABC sobre l'atracament al Pub Papae en el que va resultar mort el seu propietari. (Font: Hemeroteca ABC)

*1984.- A la premsa del dia 11 de febrer es publicava aquest article sobre les detencions dels assaltants del Pub Papae. Tres anys després, el presumpte autor seria condemnat a 22 anys de presó. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

El local va ser aprofitat pel negoci que el va succeir, el bar musical Bilitis, un pub de similars característiques, que evocava la pel·lícula d'adolescència eròtica fotografiada per David Hamilton, que havia triomfat a les pantalles uns anys enrere dins el gènere de cinema classificat "S". 


*1986.- Publicitat i sota-got del bar musical Bilitis successor del Pub Papae. (Font: todocoleccion.com).


[1].-  Rafael Cid i José Díaz Herrera. El Sindicato del crimen. Revista Cambio16 núm. 639. (27 de febrer de 1984).  

diumenge, 14 de març del 2021

RESTAURANT DIAGONAL. CAN SOTERAS. Passeig de Sant Joan / Diagonal (1915-2020)



El naixement i la història del Restaurant Diagonal arrenquen de l'any 1915 quan Josep Soteras va fer-se càrrec d'una fonda pels traginers que arribaven a Barcelona amb els seus cavalls. Aquesta casa de menjars situada a la cruïlla entre la Diagonal i el Passeig de Sant Joan, just davant del monument a Jacint Verdaguer, disposava d'un abeurador de cavalls on es deixaven els animals mentre els seus propietaris menjaven.
Al 1930 l'antiga fonda va adquirir carta de naturalesa i es va transformar en el Restaurant Diagonal-Can Soteras, amb una àmplia terrassa sobre la vorera del passeig de Sant Joan. Poc a poc va anar guanyant anomenada entre els barcelonins que la van convertir en seu habitual per a la celebració de casaments, comunions i altres reunions familiars i socials. El restaurant va ser col·lectivitzat durant la Guerra Civil i en els primers dies de 1939 membres de l'últim Govern de la Generalitat republicana van sortir cap a l'exili amb carmanyoles plenes amb menjar de Can Soteras.

*1931.- La terrassa de Can Soteres plena de clients. un diumenge d'aquell any 

Després de la Guerra civil, Can Soteras va continuar la seva presència a la ciutat acollint a algunes de les associacions culturals que hi van tenir el seu centre d'operacions i de celebracions gastronòmiques. Aquest fou el cas de L'Arca de Noé, una entitat associativa fundada el 1927 i formada per conegudes figures de la vida ciutadana, els integrants de la qual s'identificaven tots ells amb el nom d'un animal. A Josep Soteras li va tocar ser el cangur. Les trobades gastronòmiques que organitzava L'Arca de Noé eren conegudes com els piensos. A Josep Soteras li va tocar ser el cangur i és per això que la figura d'aquest animal presidia un dels menjadors del restaurant, on els motius animals eren habituals en la seva decoració, especialment en el menjador que hi havia al soterrani.


L'entrada noble al restaurant, situada al número 97 del Passeig de Sant Joan 

Durant els seus últims 35 anys d'existència a Can Soteras s'organitzava any rere any la Setmana del Cargol, amb presencia d'un ventall de famosos de la vida política cultural i esportiva de la ciutat amb el suport del periodista Joan Poch Soler que va organitzar la Confraria Gastronòmica del Cargol. Aquest fet va comportar que l'establiment fos conegut també pels seus caragols, que s'havien transformat en una de les especialitats de la casa.



*2010's.- El restaurant en els seus últims anys.

*2018.- Una de les últimes celebracions de la Setmana del Cargol quan es va atorgar el Cargol d'Or Artístic al desaparegut Pau Donés. (Foto: BarcelonaActualitat)

Després de 105 anys d'història, el restaurant va tancar portes a l'estiu de 2020 davant la pressió de la Llei d'Arrendaments Urbans i la incertesa generada per la pandèmia del COVID-19. 

dimecres, 10 de març del 2021

CARRER DE CABRINETTI. (1890's-1980's)

Josep Cabrinetti i  Cladera va ser un militar mallorquí que s'incorporà de molt jove a l'exércit espanyol on va aconseguir un cert renom per la seva lluita anticarlina en les diverses guerres esdevingudes al llarg del segle XIX. Va ser assassinat d'un tret al clatell a la localitat osonenca d'Alpens el 9 de juliol de 1873. 

*1930's.- Detall de la zona per on discorria el carrer Cabrinetti. En primer terme la Presó Model envoltada de camps encara sense urbanitzar. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Cabrinetti va tenir un carrer dedicat des de finals del segle XIX en un petit veïnatge situat entre Les Corts i Sants, prop del curs de la Riera de Magòria. Va ser aquell un indret on van proliferar les barraques. Als anys 1930's el carrer embocava en el de Joanot Martorell abans de l'obertura del carrer de la Infanta Carlota Joaquima, precedent de l'actual avinguda Josep Tarradellas, prop de la Presó Model.


*1966.- A la dreta de la imatge s'hi poden veure les primeres cases del carrer Cabrinetti, tocant a l'ample carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui dedicat a Josep Tarradellas), que apareix en primer terme ja urbanitzat i enjardinat. (Foto: Jaume Peris i Xancó)

El carrer de Cabrinetti va desaparèixer als anys 1980's engolit pel perllongament del carrer Nicaragua, en el tram que va del carrer del Marquès de Sentmenat a l'Avinguda Josep Tarradellas.