MIQUEL BARCELONAUTA
El dia 6 de febrer de l'any 1909 va ser inaugurat a la Gran Via el Metropolitan Cinemaway. No era un cinema com els altres. Es tractava d'una sala d'una originalitat manifesta. L'espai de projecció reproduïa amb tot luxe de detalls l'estructura d'un vagó de tren, que es complementava amb una acurada ambientació que incloïa els sorolls propis d'una estació ferroviària, el xiulet del cap d'estació i de la màquina de vapor, els xisclets de les rodes sobre les vies, etc. L'espectador quedava així immers en una mena de fantasia de viatge en ferrocarril mentre en un dels extrems de la sala es projectava el film.
*1909.- Interior del fals vagó del Metropolitan Cinemaway durant la projecció d'un film que simulava un viatge en tren.
El promotor de la sala va ser l'empresari Domingo Comamala, un conegut fabricant de gèneres de punt. Al seu costat, Comamala va tenir de col·laborador a José Canudas, que fou l'encarregat de dissenyar i posar en marxa els mecanismes reproductors dels sorolls i l'ambientació del tren. Les projeccions eren bàsicament de documentals de viatges per tot el món, especialment de països exòtics (Japó, Egipte, Austràlia, Noruega, Escòcia...), de manera que els assistents esdevenien eventuals turistes a través de la contemplació de les imatges exhibides. També s'hi varen projectar les cintes Barcelona en tranvía i Valencia en tranvía, i altres recorreguts urbans filmats des d'aquests mitjans de transport, que permetien a l'espectador conèixer la vida quotidiana dels carrers d'altres ciutats.
Tot i que va ser la primera sala d'aquestes característiques en tot l'estat, el Metropolitan Cinemaway no va tenir una existència massa llarga. Va tancar quan encara no feia ni dos anys de la seva solemne obertura. Va ser al gener de 1911. Només uns mesos després, a l'abril, es va inaugurar al mateix lloc el Cinema Ideal que anys després passaria a ser Cinema Palace.
Avui l'Hotel Avenida Palace ocupa aquell cèntric emplaçament des de 1951.
