AUTOBUS SOMUA. Autobusos Roca. (1928-1958)

*1928.- Un dels cotxes Somua de l'empresa Roca que cobrien la linia al Guinardó amb el seu característic morro inclinat.

El 23 d'agost de 1928 va entrar en funcionament una nova línia d'autobús que portava els passatgers des del centre de la ciutat fins al barri del Guinardó prop de l'Hospital de Sant Pau. El servei era cobert per l'empresa Autobusos Roca, que havia aconseguit la concessió davant la Compañía General de Autobuses (CGA), i es prestava mitjançant tres autobusos de la marca Somua RZCA comprats a França. Aquests nous cotxes, amb una fesomia molt singular caracteritzada pel seu morro inclinat, disposaven  de motors diesel de 4 cilindres amb potència de 140 CV. Les rodes eren de pneumàtics i disposaven d'una cabuda total de 40 passatgers (29 seients més 11 places dempeus a la plataforma posterior descoberta). La carrosseria era pintada de color verd clar i van ser matriculats amb els números consecutius B-32404, B-32405 i B-32406.

La línia sortia de la cruïlla entre Corsega i Passeig de Gràcia, al costat del Cinc d'Oros, i continuava en direcció Besos pel carrer Còrsega fins al Passeig de Sant Joan, allà girava en direcció muntanya fins trobar el carrer Pare Claret per on continuava per acabar envoltant el recinte de l'Hospital de Sant Pau pels carrers Castillejos, Mas Casanovas (aleshores Manso Casanovas) i Rambla Volart on la línia tenia el seu final.

*1928.- Dues imatges del dia de la inauguració de la línia (23 d'agost) amb els tres cotxes Somua presentants al carrer Còrsega.

Aquesta línia, que es va anar perllongant progressivament per la banda de l'Esquerra de l'Eixample i Sant Antoni fins arribar al Paral.lel, fou l'embrió del que seria amb el temps la línia 1 (a partir de 1930) que va cobrir els trajectes Paral.lel-Hospital de Sant Pau amb inicis/finals de línia a Provença-Urgell i Provença-Entença segons l'època.

Els autobusos Somua van cobrir també el servei de la linia Pelai-Horta, que va ser inaugurada el dia 1 de febrer de 1931. Aquesta concesió es va adjudicar també a l'empresa Autobusos Roca i el model dels cotxes era el Somua Naval que es distingia de l'anterior en que aquest no tenia plataforma descoberta darrera. A aquesta linia li fou assignat el número 2. Sortia de Balmes-Pelai i continuava per Ronda Universitat, Passeig de Gràcia, Casp, Passeig de Sant Joan, Provença, avinguda Primo de Rivera (actual avinguda Gaudí), Pare Claret i Passeig Maragall fins a la plaça Eivissa d'Horta. Els preus del bitllet quan es va inaugurar oscil·laven entre els 10 i els 25 cèntims segons la distància recorreguda. El servei va quedar interromput el 1938 per la Guerra Civil.

*1931.- Els veins d'Horta assisteixen a la festa d'inauguració de la nova línia al carrer Campoamor.

*1932.- El cotxe numero 35 de la línia Pelai-Horta girant davant de l'Hotel Colon per enfilar el passeig de Gràcia. Al lateral sota les finestres hi havia escrit l'itinerari de la linia: Pelayo - Paseo de Gracia - Caspe -Paseo de San Juan - Provenza - Hospital de la Santa Cruz y San Pablo - Paseo Maragall - Horta. 

*1934.- Presentació de les noves unitat d'autobusos Somua Naval a la plaça de Sant Jaume. La retolació de la línia ja era en català.

Acabada la Guerra Civil alguns Somua van ser reciclats i varen tornar a circular molts d'ells amb gasògen. Els últims van cobrir la linia interurbana entre Plaça Espanya i el Prat de Llobregat.

*1954.- L'ultim Somua Naval que va circular per Barcelona cobria la linia entre la Plaça Espanya i el Prat, duia la matrícula B.46118 i havia estat traspassat a la companyia Tranvias Barcelona l'any 1949. Va ser retirat el 1958 i portat al desguàs.

(Fotos: Tramvies de Barcelona)

MAS ROIG (Segle XV - 1915)

*1891.- El Mas Roig en una imatge de finals de segle XIX amb la seva torre de guaita que presidia l'edifici.

El Mas Roig, era una l'antiga masia del segle XV situada a l'actual barri del Guinardó, que disposava d'una torre de defensa. En temps del primer borbó espanyol Felip V, s'hi va insta.lar una caserna militar per controlar el pla de Barcelona i la ciutat. Una  gran trama de llargues galeries soterranies per facilitar la fugida en cas d'atac envoltava la caserna i el mas.

Durant el segle XVIII, es van trobar a la finca restes arqueològiques d'unes termes o banys de l'època romana, troballa força habitual en moltes de les masies medievals de la zona.
En començar el segle XX, la finca i la masia eren propietat del banquer Josep Maria Valls i Vicens un dels socis de la banca Magí-Valls. El seu fill Manuel Valls, home de gran fe catòlica, va cedir el Mas Roig a les monges cistercenques durant el periode 1909-1913 posterior a la Setmana Tràgica. Les religioses havien tingut que fugir del Monestir de Valldonzella a Sant Gervasi, que havia estat cremat durant els aldarulls de la setmana tràgica a l'estiu de 1909. Les monges s'hi van instal·lar fins que varen poder retornar al seu antic emplaçament.
El 1915 la finca i el mas van ser venuts a l'industrial Joan Roig i Mallafré, que va iniciar les obres, que es perllongarien fins el 1917, per convertir l'antic Mas en la Torre dels Pardals.