MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC H. MARCH, RAMON VILALTA, JOANOT PASQUAL i MERITXELL CARRERES.
*S. XVIII.- Perfil de les torres de Canaletes i l'aqüeducte que portava a la portella de la torre de Sant Sever (Diorama de J. Giménez Solà)
En aquest emblemàtic lloc, que amb el pas del temps ha esdevingut un dels centres neuràlgics de la ciutat, es va començar a aixecar la muralla a partir de la segona meitat del segle XIV. Aquesta tercera fortificació de la ciutat, que incorporava també el Raval dins els seus límits, venia des d'on avui hi ha la plaça Universitat resseguint el curs de l'actual carrer Pelai fins arribar al final de la Rambla on s'aixecaven les torres de Canaletes.
Eren dues torres de base arrodonida insertades en la paret de la muralla. La torre de l'esquerra segons es mirava des de foraciutat va ser coneguda com la de Sant Sever. La seva existència es considerada anterior a l'altra torre i quedaria situada en el vèrtex de la segona muralla de la ciutat que resseguia el curs de la banda de llevant de la Rambla.
Recreació de la que podria haver estat l'original torre coneguda com de Sant Sever, una de les dues torres de Canaletes, en el vèrtex de la segona fortificació de la ciutat al capdamunt de la Rambla. A la dreta, el portal de Santa Anna o dels Bergants i al fons a l'esquerra el portal de l'Àngel. La imatge estaria localitzada doncs, al final de l'actual carrer Pelai. (Diorama de J. Rocarol / Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)
Aquell fragment de la tercera muralla havia estat aixecat a la segona meitat del segle XIV. L'aspecte de les dues torres era d'un gran volum i solidesa reforçades amb matacans a la seva part superior. Durant gairebé cinc segles van presidir aquell indret. Alguns historiadors són del parer que no tenien un aspecte propi de torres de circuit emmurallat i apunten la hipòtesi que possiblement formaven part del perímetre d'algun palau que no es va arribar a completar.
De la base de la torre de Sant Sever hi sortia un viaducte que salvava el fossat de les aigues de pluja de la riera d'en Malla, molt anys abans de ser desviada pel carrer de Casp cap al Bogatell. Aquest viaducte a partir de 1703 va fer també les funcions d'aqüeducte que duia l'aigua a aquest sector. El viaducte permetia l'accés a l'interior de la ciutat a través de l'anomenada portella de Sant Sever. Darrera de les torres hi havia el pati de l'Estudi General de Barcelona, embrió de la Universitat de Barcelona. El nom de canaletes prové precisament de les canalitzacions que portaven l'aigua a aquell indret.
En ocasions de bullangues i aldarulls públics les torres havien estat habilitades com a presó per escarmentar públicament als que transgredien l'ordre. El 1704 el cronista i historiador Narcís Feliu de la Peña (1646-1712) hi va ser reclòs per haver conspirat contra Felip V en favor de la causa de l'arxiduc Carles d'Aústria.
Gravat de les Torres de Canaletes des de la part interior de la muralla.
Aquell fragment de la tercera muralla havia estat aixecat a la segona meitat del segle XIV. L'aspecte de les dues torres era d'un gran volum i solidesa reforçades amb matacans a la seva part superior. Durant gairebé cinc segles van presidir aquell indret. Alguns historiadors són del parer que no tenien un aspecte propi de torres de circuit emmurallat i apunten la hipòtesi que possiblement formaven part del perímetre d'algun palau que no es va arribar a completar.
De la base de la torre de Sant Sever hi sortia un viaducte que salvava el fossat de les aigues de pluja de la riera d'en Malla, molt anys abans de ser desviada pel carrer de Casp cap al Bogatell. Aquest viaducte a partir de 1703 va fer també les funcions d'aqüeducte que duia l'aigua a aquest sector. El viaducte permetia l'accés a l'interior de la ciutat a través de l'anomenada portella de Sant Sever. Darrera de les torres hi havia el pati de l'Estudi General de Barcelona, embrió de la Universitat de Barcelona. El nom de canaletes prové precisament de les canalitzacions que portaven l'aigua a aquell indret.
En ocasions de bullangues i aldarulls públics les torres havien estat habilitades com a presó per escarmentar públicament als que transgredien l'ordre. El 1704 el cronista i historiador Narcís Feliu de la Peña (1646-1712) hi va ser reclòs per haver conspirat contra Felip V en favor de la causa de l'arxiduc Carles d'Aústria.
*1847.- Dos fragments de l'opinió i les conjectures d'Antoni de Bofarull sobre l'orígen de les torres de Canaletes i la portella de Sant Sever (Font: Guía Cicerone de Barcelona)
*1855.- Les torres de Canaletes poc abans de procedir al seu enderroc definitiu. (Aquarel·la de Francesc Soler Rovirosa)
A l'any 1843 es va enderrocar l'edifici de l'antic l'Estudi General, que ja des de 1715 feia funcions de caserna militar, i va començar a esponjar-se la part superior de la Rambla, projecte que continuaria en la dècada següent amb la supressió de la muralla. Aquesta obra, d'execució lenta, va comportar també la desaparició de les torres de Canaletes.
Abans de la desaparició total de la muralla i les torres, s'hi havia obert a l'any 1847 un accés de vida efímera, que va comportar l'enderrocament total de la torre de Sant Sever. L'altra torre, la més pròxima al carrer Pelai, no desapareixeria del tot fins a la dècada dels 1860's. Al nou accés obert se li va donar el nom de Portal d'Isabel II i a la reina d'Espanya se li va dedicar també el pont d'accés al portal.
*1850's.- Plànol del sector del final de la Rambla, un cop desaparegut l'Estudi General i una de les torres de Canaletes per obrir-hi el Portal d'Isabel II, que conectava amb el pont d'entrada a la ciutat
Planta i perfil del Portal d'Isabel II construit el 1847 al final de la Rambla
*1860's.- Una de les poquíssimes fotografies on es pot veure una de les torres de Canaletes, encara en fase d'enderroc, que queda situada al centre de la foto ampliada davant de l'estació del tren de Martorell (Foto: Autor desconegut / AFB).
