Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
*1930.- Delimitació de pas de vianants amb plaques metàl·liques a la cruïlla de la Ronda de Sant Pere i la Rambla de Catalunya. (Foto: Gabriel Casas / ANC).
El primers senyals verticals instal·lats per alertar els conductors de la presència de passos de vianants no van ser suficients com a mesura per prevenir els atropellaments. D'altra banda, els vianants tampoc tenien una disciplina estricta en creuar les calçades pels llocs indicats. Així doncs, els senyals verticals es complementaren amb d'altres d'horitzontals amb l'objectiu de guanyar en seguretat vial.
Abans que les ratlles de pintura groga sobre l'asfalt esdevinguessin la forma més corrent de senyalitzar els passos, una altra modalitat molt més arcaica, però emprada durant anys en moltes ciutats europees va arribar a Barcelona cap als inicis dels anys 1930's.
Consistia en sèries de plaques metàl·liques d'uns 10 per 30 centímetres que s'estenien aliniades i incrustades sobre l'asfalt tot delimitant el perímetre de la zona de pas.
La seva textura rugosa, formada per puntets ben aliniats que sobreeixien sobre aquestes les plaques rectangulars formant linies de 10 per 4, advertien als vianants dels marges de la zona per on calia passar. Al seu torn, els conductors que les aixafaven amb els seus pneumàtics ho associaven als conceptes de prudència i minva de velocitat.
Sabem que n'hi hagueren a l'entorn de la plaça Catalunya, si bé els documents gràfics que hem pogut trobar es redueixen a una imatge de la cruïlla Rambla de Catalunya amb Ronda de Sant Pere davant de la Casa Pich i Pon.
