Promogut per l'irrepetible Carles Flavià, sacerdot, empresari de la nit, monologuista, i al capdavall agitador cultural, la sala Batikano, va ser un projecte absolutament fugaç, que s'instal·là un bon dia de l'any 1980 al local que anteriorment havia acollit el Club Géminis, un ball de barri que finalment es va fer més famós pels torneigs de futbol-sala que organitzava que no pas per altra cosa.
Flavià i els seus amics Gato Pérez i Jaume Sisa, als que també s'unia habitualment l'actor Pepe Rubianes, van ser l'ànima d'aquest local situat prop de l'Escola Industrial. Als quatre dies però, el soroll nocturn dels concerts ja havia provocat la indignació d'un grup de veïns, entre els que fins i tot es comptaven els pares del que escriu aquestes línies.
Poc va durar doncs aquesta experiència, avortada per una insonorització insuficient i probablement també perque els promotors tenien el cap a un altre lloc, no estaven per retallades de so i vivien la nit al límit.
Carles Flavià va seguir la seva carrera consolidant-se poc a poc com un personatge mediàtic absolutament transgressor, fins que un bon dia de començaments de primavera de 2016 ens va deixar per reunir-se al bell mig de l'infern amb el seu amic Pepe Rubianes.... i en Pere Botero va començar a tremolar.
