Cap
a finals de la primavera de 2018, el mercat i el barri de Sant Antoni vivien
moments de joia. El mercat, després d’un llarg període d’obres de més de vuit
anys, tornava a brillar en tot el seu
esplendor, renovat, restaurat, net i polit, molt més accesible i fins i tot amb
un tram del baluard de l’antiga muralla visible als soterranis.
Va
ser durant aquells dies que un cartell aparegué sobre la porta d’uns dels
comerços més emblemàtics del barri. La
botiga en qüestió era Casa Petit i el
cartell anunciava el seu imminent tancament per jubilació.
Tot i no ser un establiment
centenari (havia obert durant els difícils anys 1940’s i superava els setanta
anys), Casa Petit era un dels colmados de
referència d’aquell barri tan popular. Era
doncs, un negoci de queviures i ultramarins situat al número 1 del carrer Comte
d’Urgell, just al costat del bar Amigó,
els de les cloïsses gegants. Allà s’hi podia trobar tota mena de licors i
conserves curosament situats sobre les prestatgeries creant aquella atmosfera
d’atapeïment ordenat tan pròpia d’aquestes botigues. Des del carrer estant, els aparadors donaven
fe de la gran diversitat de productes que a l’interior es podien trobar. Licors
i vins preferentment , de les procedències més diverses i exòtiques, n’eren el
punt fort.
La
desaparició de Casa Petit a finals de
juny de 2018, certificava un cop més la
mort paulatina i inexorable d’aquesta tipología de botigues entranyables,
pròximes i portadores d’aquella petita
sensació, la què et feia sentir com el món s’aturava quan demanaves i rebies el
consell del botiguer per acabar de decidir la teva compra. Mentrestant
l’alternativa dels supermercats paquistanís o xinesos, anava guanyant dia a dia
la partida en una societat global cada cop més tensionada per les presses i
deshumanitzada.
*2018.- L'anunci del tancament a l'aparador de la botiga.
