En la sempre apassionant història de les sales de cinema de Barcelona, el nom de Majestic el trobem vinculat a diversos cinematògrafs. Un fou el Majestic d'Aragó-Casanova, al costat de la Casa del Pueblo. Però hi hagué també un Majestic menys conegut, a causa de la seva llunyania del centre de la ciutat, que fou el de Trinitat Vella, un edifici a quatre vents que s'aixecava entre els carrers Peníscola i Gitanilla al costat de la Meridiana i força a prop del límit municipal amb Montcada i Reixac.
Situat a pocs metres de la carretera de Ribes, després convertida en Meridiana, aquest cinema era instal·lat dins un edifici de grans proporcions i sostre ondulat que havia estat projectat per l'arquitecte Josep Canela Tomàs, un clàssic en la construcció de sales de cinema en aquells barris.
Interiorment s'estructurava en platea i amfiteatre i el seu aforament va variar al llarg dels seus onze anys de vida. Inicialment la platea acollia 635 butaques que el 1967 havien augmentat fins a 778 i que, afegides a les 303 de l'amfiteatre, completaven un aforament total de 1.081 localitats.
Planta de la platea de la sala
El barri de Trinitat Vella el recordarà com una icona dels anys del desarrollisme malgrat que la seva història no té gaires anècdotes ni dades a comentar. Compartia programació amb altres sales de la zona i per tant el ciclista que transportava les bobines en temps record per poder exhibir-les a totes les sales era una peça bàsica.
Durant gran part de la seva existència la sala va programar només de dijous a diumenge, inclosos els festius, i només durant un breu període va oferir doble programació, de dilluns a dimecres i de dijous a diumenge. Els projectes urbanístics que van afectar a la zona (obertura de la Via Favència i de la Meridiana) varen alterar també la vida del Majestic que va patir una mutació de la seva clientela a causa de les noves sales obertes a Nou Barris i de l'establiment de barreres vials difícils superació.
Amb tot això, el Majestic va tancar portes a l'estiu de 1969. Posteriorment l'edifici fou aprofitat i habilitat per a pàrquing i així va sobreviure fins als primers 1980's, quan va ser enderrocat per a construir-hi habitatges.
El senyor José Navarro, responsable de projecció del Majestic de Trinitat Vella. (Foto: Fons Família Navarro/Torralba)
